Vídeo amb un documental sobre com es va fer la Terra, del canal Historia.
ALS JOVES
Fills d’una raça dreturera i forta
que unia el seny amb l’ímpetu,
no renegueu de vostra sang … Oprobi
pel fill qui n’és apòstata!
Per honra té ésser bord. Son cor espuri
sols posa arrels paràsites:
no té l’arrel que del terrer dels avis
ne beu saba llegítima.
Per ell és pàtria una buidor coberta
d’algun mantell de púrpura,
un tros de mapa, una abstracció volàtil,
un mot de la retòrica…
Enfora, oh joves, d’aqueix centre exòtic
a on la lluita bàrbara,
jugant la vida i mort d’homes i bèsties.
se’n fa festa sacrílega.
Amb tuf de sang, carnatge i vil cridòria
la multitud embriaga-s’hi
tumultuosa, contagiant-se amb febres
de decadència pútrida …
Enfora, enfora del variat prosceni
la mímica faràndula
que sols ja furga pels femers, cercant-hi
la rialla estúpida.
Llavis i orelles que va ungir l’aroma
de les cançons indígenes,
no us profaneu amb cançoneig imbècil,
rebuig de lletra i música!
Fills d’una gent tan curta de paraules
com era de fets pròdiga,
no us encanteu amb les buidors lluentes
d’una eloqüència frívola.
És la bambolla de sabó, que inflant-se
al buf d’un nin, esplèndida,
s’irisa al punt, mes a l’instant no forma
ni sols gotes efímeres.
Alluny d’aquí la inanitat rotunda
d’estrofes i de clàusules,
la coloraina, l’oripell, pomposos
tresors de la misèria!
Mes ah! fugint d’inveterats contagis,
no entreu plagues novíssimes,
oh joves que ara meditau corpresos
quimeres hiperbòries.
Alluny, allluny aqueixa boira eterna,
mortalla tenebrívola
que nostre sol rebutja! No us imposi
l’Esfinx sempre enigmàtica
que posa obscur lo clar, i per profundes
vol vendre coses tèrboles …
Jovent, aqueixa copa d’art vesànic
i subtils filtres, llança-la,
que et brinda l’opi del Nirvana búdic
o el vi de les Eumènides.
Elles, crinades de serpents, ompliren
de llur verí tal pàtera:
qui en beu, un cap d’Orestes a les Fúries
ha consagrat per víctima!
Alluny també, deliqüescent cosmètic,
untor de formes flàcides
de l’art caduc! Alluny, ximplesa insulsa
fingint candors ingènues!…
L’art veritable és sa, gallard i noble,
tal com Apol.lo amb cítara
i amb sageta potent. Té la bellesa,
la joventut de l’ànima,
la claretat, l’ardida força, l’hàbil
maneig de fibra harmònica,
i l’arc terrible del bon dret qui mata
la serp del fang malèfica.
Tal vos somriga l’ideal, oh joves,
unint el seny amb l’ímpetu,
i amb gran serenitat, que és la divisa
del la potència màxima.
Ah! Els forts vénen de forts. Alçau l’emblema
de l’avior llegítima,
que cada poble sols ateny son astre
seguint per la seva òrbita.
Siau qui sou; mes no atiant vells odis
de raça, ni amb emfàtiques
declamacions lloant tot lo que és vostre,
fins les mateixes úlceres …
Siau qui sou: mes no us tanqueu, ombrívols,
dins una llar històrica
sens horitzons. Volau sobre les terres
enfora, amunt com l’àguila!
Ella ama el niu de les maternes roques,
però amb gran vol arranca-s’hi
i, travessant mil horitzons, domina
espais de llum esplèndida.
Per planes, mars, abismes i muntanyes,
amb vista potentíssima,
tantost afina desitjada presa,
impetuosa llança-s’hi
de la regió del llamp. Mes no trasmuda
d’essència l’au indòmita.
Ans bé, de tot lo que trescant aferra,
gustant-ne fibres íntimes,
se n’assimila la potència, i torna
cap a son niu més àguila.
Miquel Costa i Llobera (1854-1922)
Ja vaig parlar del vídeo anterior d’Aleix Saló, Españistan en una nota d’aquest blog. A Españistan, a través de l’humor mordaç i incisiu ens parlava de la crisi immobiliària espanyola. El següent vídeo tracta de la crisi actual i també val la pena de ser vist.
Vídeo del programa de TV3, Singulars, en què s’entrevista al neurocientífic Francisco J. Rubia sobre la possible ficció del jo.
Bones
Us pos dos enllaços interessants sobre l’energia nuclear:
El primer és un mapa de Greenpeace França on se situen les centrals nuclears que existeixen al món (en funcionament i en construcció).
http://risksofnuclear.greenpeace.org/
El segon és un enllaç a la pàgina oficial de la pel·lícula Into Eternity, de Michael Madsen, de la qual ja n’he xerrar en altres notes.
Quan hi ha un accident com el de Fukushima hi ha molta gent afectada. En el següent enllaç es poden trobar moltes històries sobre gent que ho va perdre tot amb l’accident de Fukushima.
http://www.greenpeace.org/international/en/campaigns/nuclear/safety/accidents/Fukushima-nuclear-disaster/Shadowlands/
Amb motiu de la mort recent del cineasta grec Theo Angelopoulos en un accident de trànsit, acab de recordar una escena que vaig veure en una de les seves pel·lícules titulada “L’eternitat i un dia” (Μια Αιωνιότητα και μια Μέρα). En una escena el gran actor Bruno Ganz conta la història d’un poeta a un nin. Segons aquesta història el poeta era d’origen grec però havia viscut tota la seva vida fora del seu país (com el personatge interpretat per Ganz), volia contribuir a la seva manera a aixecar l’orgull helènic escrivint un gran poema èpic, però hi havia un problema, no tenia prou vocabulari. Així que va demanar a tots els habitants del petit poble de pescadors on vivia que li ensenyassin paraules noves, i per cada paraula pagaria una moneda. Aviat es va córrer la veu entre la gent del poble i una filera amb tota la gent del poble s’encaminava cap a la casa on vivia el poeta, tots volien ensenyar-li alguna paraula per poder rebre la seva recompensa. Aquesta crec que és millor metàfora que he vist que reflectesqui el valor d’una llengua. Per Angelopoulos una llengua que és patrimoni de tot un poble (el poble grec simbolitzat amb el habitants del poble de pescadors) val un autèntic tresor.
També m’ha vengut a la ment les recents mesures del nou govern del PP a les Balears contra l’ús institucional del català. Quin és el valor de la llengua d’un poble pel senyor Bauzá?
L’any es va acomiadar amb una notícia que em deixà perplex: José María Rodríguez ha estat anomenat Delegat del Govern a Balears. Com que ja he escrit sobre aquest personatge, un tant obscur, que el dia abans de la detenció del batle d’Andratx per delictes de corrupció li telefonava per dir-li “hoy es lunes y estoy en mi despacho”. Ja us remet a la nota que vaig escriure fa un temps.
També us deix amb el comentari que va el periodista Matías Vallés al seu blog i amb l’entrevista que es feu al mateix José María Rodríguez quan en va fer públic el seu nomenament. No tenc paraules.
Ex fructibus eorum cognoscescetis eos.
Mt 7: 20
Vivim en un món fictici. Però ara les coses estan canviant, ara tot és possible. Sorgirà un altre món, diferent del que ara coneixem. Que sigui d’una manera o d’una altra dependrà de nosaltres, perquè som els que tenim la clau del món.
Fins aviat i bon any 2012
I know you’re out there…I can feel you now. I know that you’re afraid. You’re afraid of us, you’re afraid of change…I don’t know the future…I didn’t come here to tell you how this is going to end, I came here to tell you how this is going to begin. Now, I’m going to hang up this phone, and I’m going to show these people what you don’t want them to see. I’m going to show them a world without you…a world without rules and controls, without borders or boundaries. A world…where anything is possible.
Where we go from there…is a choice I leave to you…
Neo
