Terratrèmols a Balears IV

February 4th, 2010 | Dami2

Bones, estant encara fresc a la nostra memòria el terratrèmol de la setmana passada volia explicar algunes coses sobre el terratrèmol de 1851 que, fins ara és el més important del qual es té notícia. Aquest text que posaré a continuació forma part d’un treball que us podeu baixar en pdf pitjant aquí.

El terratrèmol del 15 de maig de 1851 és el major dels quals es té constància documental a les illes Balears i el que més literatura ha generat. Es produí davers les 2 de la matinada. L’epicentre es localitzà entre Pòrtol i Santa Eugènia, i segurament fou generat per l’activitat de la falla de Sencelles (SILVA et al., 2001). Els efectes més destructius es produiren a Ciutat on, probablement, l’efecte del substrat influí negativament. Les destruccions més importants foren (GRIMALT, 1992):

  • Una de les torres que coronaven la façana de la Seu es va esbucar i la segona quedà força malmesa.
  • Els campanaris de diversos edificis religiosos quedaren enrunats: als convents de Sant Francesc, Sant Agustí i la Concepció, a les parròquies de Sant Miquel i la Santa Creu i l’oratori del Temple. LLABRÉS (1887) també diu que s’esbucà la part alta del campanar del Carme. SILVA et al. (2001), citant BOUVY (1851), també mencionen desperfectes a les esglésies de Santa Eulàlia, el Socor i al col·legi de Monti-Sion, així com també que algunes cúpules i torres sofriren una rotació inerciar de fins a 60º.
  • Nombroses cases Particulars quedaren cruixides, encara que sense caure cap dels seus elements. SILVA et al. (2001) ens parlen també de desperfectes que varen patir diversos edificis administratius com l’oficina de correus, l’ajuntament, el mercat vell, la seu del Governador Militar, algunes fortificacions i la presó (cosa que féu traslladar els presos a instal·lacions militars de Manacor). A conseqüència dels desperfectes algunes cases varen haver de ser tomades.
  • Al castell de l’Almudaina s’enfonsà el que quedava de la torre de l’Àngel, així com el campanar de la capella de Santa Anna.

Dins la Ciutat de Mallorca la part que patí majors destrosses fou la siutada a la zona alta, segurament per l’efecte topogràfic (GRIMALT, 1992). Aquest fenomen es pogué apreciar a la major part dels municipis de l’illa. La màxima destrucció es produí al terme de Marratxí i especialment al lloc de Sant Marçal, i es produiren destrosses importants a Santa Eugènia, sa Cabaneta i Pòrtol. En general fou sentit amb elevada intensitat en les zones situades dins de la cubeta sedimentària de Ciutat a l’est de l’illa (Fig. 2), encara que també fou sentit amb bastant intensitat dins de la cubeta sedimentària d’Inca, al nord-est de la de Ciutat, al centre de l’illa, especialment al poble de Santa Maria (SILVA et al., 2001). A la serra de Tramuntana també es pogué sentir amb intensitat de V a VI MSK a Sóller, Valldemossa i Banyalbufar. (SILVA et al., 2001), produint caigudes de roques petites o moderades, i es varen aturar alguns rellotges.
Les sacsejades es varen veure abruptament atenuades a l’est de la línia marcada per la traça de la falla de sencelles (SILVA et al., 2001). A Sencelles es va sentir amb intensitat V-VI MSK, mentre que als pobles de Sineu, Manacor, Felanitx i Campos només assolir la intensitat III MSK. A Campos, de la font d’aigües termals va brollar aigua sobreencalentida, acompanyada d’una ejecció sulfurosa i aigües tèrboles. No es va sentir a Artà i no es tenen dades sobre si es va sentir o no a Inca, sa Pobla, Alcúdia i Pollença, encanvi es va sentir amb una intensitat III MSK a l’illa de Cabrera.
D’aquestes dades es desprèn la importància de l’efecte del sòl (en zones de substrat més tou, com a les conques sedimentàries se sent el terratrèmol amb intensitat més elevada) i del relleu (a les zones més altes la intensitat és major).
No es té constància de morts ni ferits de consideració, però produí un efecte de pànic considerable (GRIMALT, 1992). La major part de la població de Ciutat i s’establí a campaments a l’extrarradi (Secar de la Real, Santa Catalina…). Fins i tot la guarnició militar sortí fora de les murades i s’establi al glacis de sa Feixina. També hi hagué barraquisme ocasional als passeigs amples (la Rambla, la plaça des Mercat i es Born). Els mariners i pescadors embarcaren les seves famílies.
Els edificis més afectats foren els vells convents, molts d’ells en estat de semiabandonament des de l’exclaustració; entre ells sobretot el de Sant Francesc (aleshores quarter de la Guàrdia Civil). A conseqüència del sisme moltes façanes foren edificades de nou en estil neogòtic en dècades posteriors. Aquest fou el cas d’una de les portes de la Seu i la de Santa Eulàlia.
Un altre fenomen descrit per LLABRÉS (1887) fou la presència de manifestacions elèctriques, que segons aquest autor afectà a moltes persones abans del terratrèmol, produint malestar (especialment en els infants petits) que desaparegué una vegada que s’havia produït el sisme.
Posteriorment a aquest terratrèmol se’n donaren d’altres de menor intensitat. Dotze dies després del terratremòl principal (el 7 de juny de 1851) se’n sentí un amb intensitat VI que destruí molts edificis que havien estat anteriorment afectats, i va fer caure l’església de Sant Marçal (SILVA et al., 2001).
Un altre fou el del 31 d’agost de 1851 que coincidí amb la finalització de les obres de desmuntament dels elements de la Seu que amenaçaven de caure (GRIMALT, 1992).

BIBLIOGRAFIA

BOUVY, P. (1851) Sobre el terremoto ocurrido en la isla de Mallorca el 15 de mayo último. Revista Minera, 2(26), 375-378.

BOUVY, P. (1852) Notice sur le trembrement de terre du 15 mai 1851 de l’île de Majorque. Bulletin de la Société Géologique de France, 10, 359-364.

BOVER, J.M. (1856) Historia de la impugnación de Sóller por el ejército de Occhiali, capitán pachá de Túnez y victoria de los vecinos de aquella villa en 11 de mayo y Cronicón de la villa de Sóller. Imprenta Balear. Palma.

CAMPANER, A. (1881) Cronicón Mayoricense. J. Colomer y Salas, Palma.

DARDER, B. (1946) Història de la Coneixença Geològica de l’Illa de Mallorca. Ed. Moll, Palma.

GALBIS, J. (1932) Catálogo Sísmico de la zona comprendida entre los meridianos 5ºE y 20ºW de Greenwich y los paralelos 45º y 25ºN. Instituto Geográfico, Catastral y de Estadística de España.

GRIMALT, M. (1992) Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions.Institut d’Estudis Baleàrics. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Palma.

HABSBURG-LORENA, L.S. (1869-91) Die Balearen Geschildert in Wort und Bild. Leipzig.

LLABRÉS, G. (1887) Noticia de algunos terremotos en Mallorca. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, nº 57. Palma. URL: http://fabian.balearweb.net/post/24779

PUJÓ, M. (1851) Le tremblement de terre du 15 mai 1851 de l’île de Majorque. Comptes Rendues de l’Académie de Sciences, Paris, 2, 23.

SILVA, P.G., GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, F.M., GOY, J.L., ZAZO, C. y CARRASCO, P.M. (2001) Paleosismicidad y sismicidad histórica en Mallorca (Baleares, España): una aproximación preliminar. Geologica Acta, 36 (3-4). Universidad Complutense de Madrid.
URL: http://www.raco.cat/index.php/ActaGeologica/article/view/75647/107104

Tags: , ,
Posted in 1 | No Comments »

Perquè és imprescindible el retorn de l’ecotaxa

January 28th, 2010 | Dami2

Bones

En aquesta nota faré una reflexió sobre la desapareguda ecotaxa i el perquè és imprescindible el seu retorn. Com ja hem apuntat en notes anteriors a les Balears s’està donant una disminució de la qualitat del nostre medi natural, que de pas, des del meu punt de vista, ha suposat una disminució de certs aspectes fonamentals de la nostra qualitat de vida (manca de tranquil·litat, manca d’espais on poder dur activitats a l’aire lliure, etc.). Aquesta manca de qualitat del medi ambient s’ha vist molt influenciada per la privatització del medi natural. Hem de puntualitzar que aquest medi natural és més que un lloc per a l’esplai ja que és el nostre patrimoni més preuat. A les Balears comptam amb un patrimoni cultural important, però encara és més destacable el nostre patrimoni natural, ja que per estar situats a unes illes hi ha nombrosos endemismes, i altres espècies, que sense ser endèmiques gaudeixen de millors condicions de conservació a les Balears que en altres indrets del Mediterrani. El nostre patrimoni natural és doncs un bé que tenim la obligació de conservar.

Malauradament, la major part dels nostres espais naturals es troben en indrets que són propietat privada. En principi això no hauria d’importar, ja que basta que hi hagi una normativa estricta que obligui a conservar els nostres béns naturals per evitar la seva pèrdua. La problemàtica sorgeix però quan és quasi tot el que està en mans privades. Si hi hagués una part, la més grossa, del patrimoni natural en mans públiques i una altra en mans privades. La que estigués en mans privades es beneficiaria del que succeís a la part pública. Per exemple si en la part pública d’un espai natural es fa una repoblació d’espècies, aquestes poden entrar a les finques privades i allà trobar un nou espai per poder viure. Però com que quasi tot es privat has de comptar sempre amb la bona voluntat dels propietaris de les finques, i aquesta de vegades hi és i de vegades no. També tenim un altre problema. Els propietaris de les finques en volen treure un benefici i aquest, en un entorn com el nostre, quasi sempre és llogar les caceres. No és que la caça en sí sigui dolenta, el mal és quan tot l’espai que s’hauria de dedicar a conservar el nostre patrimoni natural està dedicat a la caça. Aquesta hauria de ser una activitat complementària a la que es dedicaria part de l’espai natural, però no tot o quasi tot. A més a més, està sorgint una generació que caçadors pocs respectuosos amb el medi natural que realitzen pràctiques prohibides i molt nocives per a la natura, no m’estendré en aquest punt ja que no és l’objecte d’aquesta nota.

Per tot això pens que és absolutament necessari que el govern adquireixi gran part de les zones naturals que s’han de conservar, declarant la serra de Tramuntana parc natural i aplicant el dret de tempteig i retracte, i aplicant una ecotaxa que serveixi per adquirir finques. A més, s’ha pogut comprovar, al llarg de bastants anys, que altres alternatives com la fundació Balears Sostenible o la targeta verda no han servit absolutament per a res.

Posted in 1 | No Comments »

Les coses ben fetes també s’han de reconèixer

January 8th, 2010 | Dami2

Bé, ja que he dedicat alguns de les darreres notes del blog a pegar un poc la passada a alguns governants, crec que és de justícia reconèixer les coses ben fetes. Per tant ara crec que s’ha de reconèixer amb justícia que la incorporació de carrils per bicicletes a Ciutat ha estat un encert. Els crítics diuen que potser el traçat no és el més adequat, tal volta, no ho discutiré. També es diu que en alguns punts pot dificultar  el funcionament normal del trànsit o les operacions de deixar els al·lots a les escoles. Sí, però si el que es pretén és disminuir el trànsit i fer de Ciutat una població més humana, em sembla que hem agafat el bon camí.

Escric això perquè des de fa un temps m’he convertit en usuari del carril bici i la diferència entre circular en bicicleta i fer-ho en cotxe és brutal. Els avantatges del desplaçament en bicicleta són enormes, no has de suportar els embossos, ni el mal humor, ni l’estrès per no trobar aparcament. De fet, és ben cert que la bicicleta humanitza i molt la ciutat. Però aquests avantatges es noten si existeix un carril bici específic, ja que en cas contrari et jugues la vida circulant entre un trànsit boig que no et respecta el més mínim. Com a usuari de la bicicleta per Ciutat crec que ara per ara, els principals inconvenients són els conductors d’automòbil que no estan avesats a deixar passar les bicicletes quan els correspon i els vianants, especialment en els trams que el carril bici travessa una zona de vianants (com a la plaça d’Espanya), ja que solen travessar-lo sense mirar.

Posted in 1 | No Comments »

Actua a favor dels activistes de Greenpeace

December 31st, 2009 | Dami2

Continuant amb el contingut de la nota que vaig penjar ahir, es pot ciberactuar per demanar l’alliberament d’en Juantxo i els altres activistes de Greenpeace empresonats a Dinamarca. Recordau el crim més gros que han comès ha estat dir la veritat: “els polítics xerren, els líders actuen”.

Podeu ciberactuar a la següent adreça d’internet:

http://www.ciberactuacongreenpeace.es/index.php

Posted in 1 | No Comments »

La història dels quatre de l’estora vermella

December 30th, 2009 | Dami2

Aquesta nota és per fer-me ressò de la detenció d’en Juan López de Uralde, director de Greenpeace Espanya, junt a tres activistes més (Nora Christiansen, Christian Schmutz i Joris Thijssen) per fer una protesta a l’entrada de la Sala dels Cavallers del Palau de Christiansborg a Dinamarca, on s’estaven desenvolupant les reunions de la cimera de Copenhaguen. La protesta consistí en penjar una pancarta amb el lema “els polítics xerren els líders actuen” per manifestar que els acords signats i que substituiran el protocol de Kyoto, són del tot insuficients ja que no suposen cap compromís efectiu. S’ha de dir que aquesta cimera partia amb bon peu, ja que era la primera vegada que els líders dels Estats Units i Xina, els dos majors productors de CO2 del món, que és el principal gas productor de l’efecte hivernacle i del canvi climàtic produït per l’home, s’havien reunit a negociar. Aquesta bona situació de partida, però no s’ha vista corresposta amb els resultats que se n’haurien d’haver tret. La conclusió és que la força que han tengut les multinacionals de les indústries del món, han pesat més que els arguments a favor d’aturar el canvi climàtic.

Aquests activistes han tengut la valentia d’exposar-se ells mateixos amb aquesta acció, alguns d’ells manifesten que tenen fills i que és precisament per ells pel que actuen d’aquesta manera. A hores d’ara romanen detinguts a la presó de Vestre Faengsel a Dinamarca. No em puc deixar de manifestar-me a favor d’aquesta gent que lluita pel futur de la Terra i de la humanitat (inclosos els dirigents de les multinacionals i els seus fills).

Per veure un vídeo amb entrevistes a aquests activistes detinguts pitjau el text que ve a continuació.

La història dels quatre de l’estora vermella

Tags:
Posted in 1 | No Comments »

Pèrdua de la qualitat de vida: reflexions sobre el desenvolupament sostenible (III)

December 28th, 2009 | Dami2

Seguesc amb el tema del desenvolupament sostenible, i encara no s’esgota ni molt manco. Fa temps que no he tengut temps d’escriure per problemes diversos. Ara que tenc una estona la vull dedicar a fer allò que m’agrada, expressar la meva opinió sobre temes diversos, manifestar que  encara que sigui una veu al desert (com la “vox clamantis in deserto” que descriu l’evangelista Marc), m’agrada veure que no estic tot sol.

Des de el meu punt de vista, a Mallorca hem anat perdent qualitat de vida des dels anys 70 fins ara. Aquesta és una afirmació que es contradiu amb les dades econòmiques, ja que les dades econòmiques (com el PIB) ha anat demostrant una millora considerable des d’aquella època fins ara. Però hi ha determinades dades que ens indiquen que les dades econòmiques no sempre coincideixen amb la realitat social. M’agradaria tenir més dades sociològiques per poder contrastar el que es percep. En primer lloc, cal dir que em dedic a l’ensenyament, i la meva percepció pot estar influïda amb el que es veu des de la meva posició d’ensenyant, però veig senyals tan clars que crec que s’haurien de poder detectar amb suficient claretat.

En primer lloc voldria remarcar la saturació que es produeix a tot arreu. Basta anar a la platja en l’estiu, a la muntanya qualsevol dia de la setmana o a qualsevol lloc. Hem arribat a la saturació total de gent. A moltes bandes no hi va més gent perquè no n’hi caben més. Hem venut tant i tan bé, Mallorca com a destinació turística que ja costa trobar lloc per posar la tovallola en moltes platges de Mallorca. Record, quan era petit haver anat a cales verges, on nosaltres érem les úniques persones que hi havien. Ara és totalment impossible. Anau a les cales més amagades de Mallorca i, com a mínim, hi trobareu iots atracats. De l’illa de la calma que parlava en Santiago Rusiñol tan sols queda el nom, ara tot es trull i desgavell onsevulla que vagis. Aquesta saturació és tan feresta que ja fa més de quinze anys que m’estim més quedar-me a casa a l’estiu que anar a la platja. De fet s’ha de tenir moral, o t’ha d’entusiasmar molt la mar, per voler anar a la platja en l’estiu. D’entrada segur que t’hauràs de barallar per trobar lloc per aparcar el cotxe i el més probable és que arribis a un aparcament que et facin pagar per poder deixar-lo i llavors t’hauràs de barallar per trobar lloc on poder estar.

La saturació també arriba a la muntanya (encara que sigui un territori més despoblat que la platja). La prova la podem trobar en indrets com Valldemossa on parteixen moltes excursions i on ara hi ha ORA a tot el casc urbà tot el cap de setmana. El tancament de molts camins de muntanya, tot i ser una pràctica no sempre molt legal duita a terme pels propietaris, també s’explica per la molta afluència d’excursionistes, no tots massa cívics tot s’ha de dir.

Un altre símptoma de que les coses no van ben encaminades el trobam en l’actitud dels nostres joves, però això em sembla tema per una altra nota.

Tags:
Posted in 1 | No Comments »

Desenvolupisme o sostenibilitat: reflexions sobre el desenvolupament sostenible II

October 28th, 2009 | Dami2

Sobre la nostra societat crec que ens hem de demanar quin tipus de futur volem pels nostres fills. Reflexionant sobre els models de societat, simplificant molt, crec que es poden reduir bàsicament a dos tipus: els models desenvolupistes i els sostenibles. Els primers són aquells en què se suposa que el nostre món pot créixer molt més del que ha crescut fins ara. Suposen un creixement continu sense interrupció. Aquest és, sense cap dubte, el tipus de model que estam seguint avui en dia. Construïm carreteres, autopistes, noves cases, noves urbanitzacions, etc. Se suposa que la societat seguirà creixent en el nombre de persones per poder satisfer les necessitats d’una societat creixent (en nombre de persones, en riquesa, en béns, etc.). El problema que té aquest tipus de societat és que sabem que la Terra, el nostre planeta i l’únic lloc habitable que hem pogut trobar fins ara, és limitat i que, tard o d’hora això implica limitacions.

Bé, es podria objectar que encara que hi hagi límit aquests es poden trobar molt enfora i que això no suposa un problema immediat, però algunes coses que podem constatar actualment ens donen pistes. En primer lloc tenim la contaminació, des del començament de l’era industrial no ha deixat de créixer, ara ja suposa un problema de salut i mediambiental gravíssim. Pensem que pràcticament tots els rius europeus estan contaminats, i gran part de tots els del món. De fet queden molt poques parts del món que no estiguin tocades per la contaminació.

En segon lloc tenim la desaparició d’espècies. Les espècies biològiques estan adaptades a viure en ambients molts concrets i són el resultat d’una adaptació a un medi molt específic. El fet que estiguin desapareixent d’aquesta manera no pot ser més que una indicació que estam produint una transformació a macroescala del nostre planeta. Bé, es podria objectar que això ja ha succeït en altres ocasions al llarg de la història de la Terra, de fet aquesta ha estat anomenada la sisena extinció, ja que n’hi ha hagut 5 abans d’aquesta, però també és cert que les extincions corresponen a etapes de grans catàstrofes (caiguda d’un meteorit, grans canvis climàtics, episodis d’erupcions volcàniques massives, etc.) aquesta és l’única ocasió en què l’extinció massiva està provocada per l’acció d’una sola espècie (la nostra). A més, som el suficient intel·ligents per poder-la evitar i probablement aquesta sigui l’extinció més important de tota la història de la Terra quan al nombre total d’espècies que desapareixeran.

En tercer lloc tenim el canvi climàtic, que és un altre símptoma de l’acció humana sobre el planeta.

En darrer lloc podria dir que des dels anys setanta, tot i la millores econòmiques que s’han experimentat, a Mallorca s’ha perdut qualitat de vida. Aquest darrer punt el deixaré per desenvolupar, ja que jo en faig una lectura un poc particular i un tant allunyada del que se sol fer habitualment.

En conjunt tenim una sèrie d’indicadors que ens diuen que hem assolit el màxim d’explotació sostentible al planeta, i probablement l’hem superat sobradament.

Això ens du al segon model de futur per a nostra societat, la sostenibilitat. Seguiré tractant aquest punt en altres notes.

Posted in Uncategorized | No Comments »

Terratrèmols a Balears III

October 24th, 2009 | Dami2

Bones

Amb aquesta nota penjaré l’enllaç a un document en pdf en què recull la major part de la informació que ja vaig posar en altres, l’amplii i a més l’he actualitzada.

Si voleu veure el document sobre terratrèmols a Balears pitjau aquí.

Tags: , ,
Posted in Uncategorized | No Comments »

Premi Nòbel, corrupció i altres herbes

October 23rd, 2009 | Dami2

Bé, darrerament he tengut poc temps per poder escriure al blog, cosa que m’entristeix, però com que es deu a situacions familiars mogudes, però me m’omplen d’alegria, una cosa ve compensada per l’altra. A l’espera de poder dedicar un poc més de temps a la geologia, que és un tema que m’agrada molt i em satisfà enormement volia comentar una sèrie de notícies que crec que són d’interès per tothom.

En primer lloc volia comentar el tema del premi Nòbel per al president d’Estats Units, Barack Obama. Com que ha estat molt polèmic, crec que havia de dir la meva. Personalment estic a favor, encara que amb un entusiasme només tebi. Alguns diuen, segurament amb raó, que ha estat una mica precipitat, ja que de moment l’únic que ha fet són promeses. Però jo pens que ha estat una bona mesura per dos motius: la primera perquè ha suposat un gir enorme en la política del seu país, respecte a l’era Bush, en tots els aspectes. Recordem que en la base de l’ultraliberalisme que propugnaven el president Bush i els seus seguidors es troben les bases de l’actual crisi mundial (de la crisi a Espanya és una altra història, relacionada amb la mundial però que té el seu propi mal). A més a més ha obert una era de violència i caos, amb la invasió d’Iraq que sembla no tenir fi (quan a Espanya, els atemptats de Madrid han estat l’exemple). Sembla una persona que vol canviar tot això, cosa que li dóna un cert mèrit. Però la part decisiva, des del meu punt de vista és l’estímul que suposarà per a impulsar les reformes amb les que s’ha compromès. Per aquest segon punt pens que el premi està ben encaminat.

En segon lloc volia comentar el tema de les corrupcions. Ens hem guanyat a pols que els noms de Mallorca i corrupció venguin sempre associats. Hi ha algú disposat a fer qualque cosa? Bastaria que els votants passassin comptes als corruptes. És què als ciutadans de Mallorca ens agraden tant els corruptes que els volem al poder? És què tot el que diuen ara els mitjans de comunicació ens ve de nou? També ens va venir de nou quan es tractava del batle d’Andratx o de l’expresident Canyelles? És què sempre ens hem de comportar com uns entabanats?

Posted in Uncategorized | No Comments »

Tristesa, reflexions sobre el desenvolupament sostenible (I)

October 15th, 2009 | Dami2

El tema d’avui és una reflexió sobre una notícia apareguda recentment a diversos mitjans de comunicació, es pot resumir de la següent manera:

“Degut a la crisi, disminueixen les emissions de CO2 al món”

Sempre he cregut que una les nostres millors armes és la intel·ligència i que, tard o d’hora, ens donarem compte del que passa i del que hem de fer per evitar una catàstrofe natural a nivell mundials. Els simptomes són clars. L’augment de la temperatura global és pot comparar a una febre, ens indica que qualque cosa no va bé; i n’hi ha d’altres encara molt més clars (la contaminació, el forat de capa d0zó i la pèrdua de biodiversitat són simptomes claríssims de problemes ambientals gravíssims a escala planetària).

No pens que els humans canviem per generositat, o per voler fer les coses bé. No crec  que l’egoïsme humà sigui mal d’evitar. Però crec que hi ha una cosa que inevitablement ens ha de fer actuar d’una altra manera, i aquesta és basa en el fet que som animals, criatures que encara no han sortit del seu primitivisme, i és l’instint de supervivència. Potser no tothom ho veu tan clar com ho veig ara, però hem de canviar, no per preservar el nostre patrimoni natural, ni per voler fer les coses bé, sinó perquè el que es juga és la nostra supervivència.

Per això em va tanta llàstima veure que no és un canvi d’actitud el que redueix les emissions de CO2 sinó la crisi. Hauríem de canviar la nostra manera de fer les coses, els símptomes són clars, la malaltia ja ha començat, quan abans actuem, abans ens curarem i les conseqüències per tots seran menys greus.

Benedixitque illis Deus, et ait: Crescite et multiplicamini, et replete terram, et subiicite eam, et dominamini piscibus maris, et volatilibus caeli, et universis animantibus, quae moventur super terram.

(Gen. 1, 28)

P.S. Ara ja hem crescut, encara ens queda dominar el món.




Posted in Uncategorized | No Comments »

« Older Entries