Desenvolupismo o sostenibilitat: reflexions sobre el desenvolupament sostenible II
Sobre la nostra societat crec que ens hem de demanar quin tipus de futur volem pels nostres fills. Reflexionant sobre els models de societat, simplificant molt, crec que es poden reduir bàsicament a dos tipus: els models desenvolupistes i els sostenibles. Els primers són aquells en què se suposa que el nostre món pot créixer molt més del que ha crescut fins ara. Suposen un creixement continu sense interrupció. Aquest és, sense cap dubte, el tipus de model que estam seguint avui en dia. Construïm carreteres, autopistes, noves cases, noves urbanitzacions, etc. Se suposa que la societat seguirà creixent en el nombre de persones per poder satisfer les necessitats d’una societat creixent (en nombre de persones, en riquesa, en béns, etc.). El problema que té aquest tipus de societat és que sabem que la Terra, el nostre planeta i l’únic lloc habitable que hem pogut trobar fins ara, és limitat i que, tard o d’hora això implica limitacions.
Bé, es podria objectar que encara que hi hagi límit aquests es poden trobar molt enfora i que això no suposa un problema immediat, però algunes coses que podem constatar actualment ens donen pistes. En primer lloc tenim la contaminació, des del començament de l’era industrial no ha deixat de créixer, ara ja suposa un problema de salut i mediambiental gravíssim. Pensem que pràcticament tots els rius europeus estan contaminats, i gran part de tots els del món. De fet queden molt poques parts del món que no estiguin tocades per la contaminació.
En segon lloc tenim la desaparició d’espècies. Les espècies biològiques estan adaptades a viure en ambients molts concrets i són el resultat d’una adaptació a un medi molt específic. El fet que estiguin desapareixent d’aquesta manera no pot ser més que una indicació que estam produint una transformació a macroescala del nostre planeta. Bé, es podria objectar que això ja ha succeït en altres ocasions al llarg de la història de la Terra, de fet aquesta ha estat anomenada la sisena extinció, ja que n’hi ha hagut 5 abans d’aquesta, però també és cert que les extincions corresponen a etapes de grans catàstrofes (caiguda d’un meteorit, grans canvis climàtics, episodis d’erupcions volcàniques massives, etc.) aquesta és l’única ocasió en què l’extinció massiva està provocada per l’acció d’una sola espècie (la nostra). A més, som el suficient intel·ligents per poder-la evitar i probablement aquesta sigui l’extinció més important de tota la història de la Terra quan al nombre total d’espècies que desapareixeran.
En tercer lloc tenim el canvi climàtic, que és un altre símptoma de l’acció humana sobre el planeta.
En darrer lloc podria dir que des dels anys setanta, tot i la millores econòmiques que s’han experimentat, a Mallorca s’ha perdut qualitat de vida. Aquest darrer punt el deixaré per desenvolupar, ja que jo en faig una lectura un poc particular i un tant allunyada del que se sol fer habitualment.
En conjunt tenim una sèrie d’indicadors que ens diuen que hem assolit el màxim d’explotació sostentible al planeta, i probablement l’hem superat sobradament.
Això ens du al segon model de futur per a nostra societat, la sostenibilitat. Seguiré tractant aquest punt en altres notes.
