Wednesday, October 28, 2009

Desenvolupismo o sostenibilitat: reflexions sobre el desenvolupament sostenible II

Sobre la nostra societat crec que ens hem de demanar quin tipus de futur volem pels nostres fills. Reflexionant sobre els models de societat, simplificant molt, crec que es poden reduir bàsicament a dos tipus: els models desenvolupistes i els sostenibles. Els primers són aquells en què se suposa que el nostre món pot créixer molt més del que ha crescut fins ara. Suposen un creixement continu sense interrupció. Aquest és, sense cap dubte, el tipus de model que estam seguint avui en dia. Construïm carreteres, autopistes, noves cases, noves urbanitzacions, etc. Se suposa que la societat seguirà creixent en el nombre de persones per poder satisfer les necessitats d’una societat creixent (en nombre de persones, en riquesa, en béns, etc.). El problema que té aquest tipus de societat és que sabem que la Terra, el nostre planeta i l’únic lloc habitable que hem pogut trobar fins ara, és limitat i que, tard o d’hora això implica limitacions.

Bé, es podria objectar que encara que hi hagi límit aquests es poden trobar molt enfora i que això no suposa un problema immediat, però algunes coses que podem constatar actualment ens donen pistes. En primer lloc tenim la contaminació, des del començament de l’era industrial no ha deixat de créixer, ara ja suposa un problema de salut i mediambiental gravíssim. Pensem que pràcticament tots els rius europeus estan contaminats, i gran part de tots els del món. De fet queden molt poques parts del món que no estiguin tocades per la contaminació.

En segon lloc tenim la desaparició d’espècies. Les espècies biològiques estan adaptades a viure en ambients molts concrets i són el resultat d’una adaptació a un medi molt específic. El fet que estiguin desapareixent d’aquesta manera no pot ser més que una indicació que estam produint una transformació a macroescala del nostre planeta. Bé, es podria objectar que això ja ha succeït en altres ocasions al llarg de la història de la Terra, de fet aquesta ha estat anomenada la sisena extinció, ja que n’hi ha hagut 5 abans d’aquesta, però també és cert que les extincions corresponen a etapes de grans catàstrofes (caiguda d’un meteorit, grans canvis climàtics, episodis d’erupcions volcàniques massives, etc.) aquesta és l’única ocasió en què l’extinció massiva està provocada per l’acció d’una sola espècie (la nostra). A més, som el suficient intel·ligents per poder-la evitar i probablement aquesta sigui l’extinció més important de tota la història de la Terra quan al nombre total d’espècies que desapareixeran.

En tercer lloc tenim el canvi climàtic, que és un altre símptoma de l’acció humana sobre el planeta.

En darrer lloc podria dir que des dels anys setanta, tot i la millores econòmiques que s’han experimentat, a Mallorca s’ha perdut qualitat de vida. Aquest darrer punt el deixaré per desenvolupar, ja que jo en faig una lectura un poc particular i un tant allunyada del que se sol fer habitualment.

En conjunt tenim una sèrie d’indicadors que ens diuen que hem assolit el màxim d’explotació sostentible al planeta, i probablement l’hem superat sobradament.

Això ens du al segon model de futur per a nostra societat, la sostenibilitat. Seguiré tractant aquest punt en altres notes.

Posted by Dami2 at 13:24:20 | Permalink | No Comments »

Saturday, October 24, 2009

Terratrèmols a Balears III

Bones

Amb aquesta nota penjaré l’enllaç a un document en pdf en què recull la major part de la informació que ja vaig posar en altres, l’amplii i a més l’he actualitzada.

Si voleu veure el document sobre terratrèmols a Balears pitjau aquí.

Posted by Dami2 at 22:29:00 | Permalink | No Comments »

Friday, October 23, 2009

Premi Nòbel, corrupció i altres herbes

Bé, darrerament he tengut poc temps per poder escriure al blog, cosa que m’entristeix, però com que es deu a situacions familiars mogudes, però me m’omplen d’alegria, una cosa ve compensada per l’altra. A l’espera de poder dedicar un poc més de temps a la geologia, que és un tema que m’agrada molt i em satisfà enormement volia comentar una sèrie de notícies que crec que són d’interès per tothom.

En primer lloc volia comentar el tema del premi Nòbel per al president d’Estats Units, Barack Obama. Com que ha estat molt polèmic, crec que havia de dir la meva. Personalment estic a favor, encara que amb un entusiasme només tebi. Alguns diuen, segurament amb raó, que ha estat una mica precipitat, ja que de moment l’únic que ha fet són promeses. Però jo pens que ha estat una bona mesura per dos motius: la primera perquè ha suposat un gir enorme en la política del seu país, respecte a l’era Bush, en tots els aspectes. Recordem que en la base de l’ultraliberalisme que propugnaven el president Bush i els seus seguidors es troben les bases de l’actual crisi mundial (de la crisi a Espanya és una altra història, relacionada amb la mundial però que té el seu propi mal). A més a més ha obert una era de violència i caos, amb la invasió d’Iraq que sembla no tenir fi (quan a Espanya, els atemptats de Madrid han estat l’exemple). Sembla una persona que vol canviar tot això, cosa que li dóna un cert mèrit. Però la part decisiva, des del meu punt de vista és l’estímul que suposarà per a impulsar les reformes amb les que s’ha compromès. Per aquest segon punt pens que el premi està ben encaminat.

En segon lloc volia comentar el tema de les corrupcions. Ens hem guanyat a pols que els noms de Mallorca i corrupció venguin sempre associats. Hi ha algú disposat a fer qualque cosa? Bastaria que els votants passassin comptes als corruptes. És què als ciutadans de Mallorca ens agraden tant els corruptes que els volem al poder? És què tot el que diuen ara els mitjans de comunicació ens ve de nou? També ens va venir de nou quan es tractava del batle d’Andratx o de l’expresident Canyelles? És què sempre ens hem de comportar com uns entabanats?

Posted by Dami2 at 09:27:31 | Permalink | No Comments »

Thursday, October 15, 2009

Tristesa, reflexions sobre el desenvolupament sostenible (I)

El tema d’avui és una reflexió sobre una notícia apareguda recentment a diversos mitjans de comunicació, es pot resumir de la següent manera:

“Degut a la crisi, disminueixen les emissions de CO2 al món”

Sempre he cregut que una les nostres millors armes és la intel·ligència i que, tard o d’hora, ens donarem compte del que passa i del que hem de fer per evitar una catàstrofe natural a nivell mundials. Els simptomes són clars. L’augment de la temperatura global és pot comparar a una febre, ens indica que qualque cosa no va bé; i n’hi ha d’altres encara molt més clars (la contaminació, el forat de capa d0zó i la pèrdua de biodiversitat són simptomes claríssims de problemes ambientals gravíssims a escala planetària).

No pens que els humans canviem per generositat, o per voler fer les coses bé. No crec  que l’egoïsme humà sigui mal d’evitar. Però crec que hi ha una cosa que inevitablement ens ha de fer actuar d’una altra manera, i aquesta és basa en el fet que som animals, criatures que encara no han sortit del seu primitivisme, i és l’instint de supervivència. Potser no tothom ho veu tan clar com ho veig ara, però hem de canviar, no per preservar el nostre patrimoni natural, ni per voler fer les coses bé, sinó perquè el que es juga és la nostra supervivència.

Per això em va tanta llàstima veure que no és un canvi d’actitud el que redueix les emissions de CO2 sinó la crisi. Hauríem de canviar la nostra manera de fer les coses, els símptomes són clars, la malaltia ja ha començat, quan abans actuem, abans ens curarem i les conseqüències per tots seran menys greus.

Benedixitque illis Deus, et ait: Crescite et multiplicamini, et replete terram, et subiicite eam, et dominamini piscibus maris, et volatilibus caeli, et universis animantibus, quae moventur super terram.

(Gen. 1, 28)

P.S. Ara ja hem crescut, encara ens queda dominar el món.




Posted by Dami2 at 11:29:56 | Permalink | No Comments »

Thursday, September 24, 2009

Geologia de Formentor (7) cala de Sant Vicenç

Bones. Aquest faig comptes que sigui la darrera nota que penjaré sobre la geologia d’aquesta àrea.

En concret la nostra visita serà de la cala de Sant Vicenç, visitant diversos punts de la costa. Començarem per la cala més occidental (cala Barques), seguirem per cala Clara, veurem la punta de la Torre, i llavors veurem cala Molins, i acabarem a cala Carbó, la més oriental.

Per veure un mapa de la zona pitjau aquí.

Començarem la nostra visita per cala Barques que és la més occidental de les cales de Sant Vicenç. En aquesta cala podem apreciar les calcarenites del Miocè inferior que afloren a l’oest d’aquesta.

Foto 1. Cala Barques, on es poden veure les calcarenites del Miocè inferior.

També podem pegar una ullada cap a l’est de la cala. Veurem en primer terme la punta de la Torre i més al fons la serra del Cavall Bernat. La punta de la Torre la veurem amb més detall ja que és un punt d’interès geològic especial d’aquesta zona. A la base de la punta de la Torre afloren les turbidites del Miocè inferior. Just per sobre hi ha les dolomies calcàries i les bretxes del Lias inferior. El contacte entre les dues unitats és per falla com veurem més endavant. Més cap a la punta tornen aflorar les calcarenites del Miocè inferior i a la vora de la mar hi ha les eolianites (marès) del Quaternari, tan freqüents a les costes mallorquines. Més al fons veim les dolomies del Triàsic inferior (Retià) que les veurem aflorar a cala Carbó i, encara més enfora, les bretxes i dolomies del Lias inferior que formen la serra del Cavall Bernat.

Foto 2. Vista interpretada del paisatge que es veu des de cala Barques mirant cap a l’est. Per a veure una foto sense interpretar pitjau aquí

El contacte entre les turbidites del Miocè inferior i les dolomies i bretxes del Lias és bén visible a cala Clara, just davora la punta de la Torre. Allà es pot veure que el contacte és per falla. Exactament és un encavalcament que posa el Lias per sobre del Miocè i correspon a la tectònica compressiva que formà la serra.

Foto 3. Contacte entre les turbidites del Miocè inferior i les dolomies i bretxes del Lias a cala Clara. Es pot veure que el contacte és per falla.

Foto 4. Detall de la falla de cala Clara en què es poden veure les estries de falla.

Si ens desplaçam cap la punta de la Torre podem veure el contacte entre les turbidites i les calcarenites del Miocè inferior. La falla se situa just per sobre del contacte entre aquestes dues unitats.

Foto 5. Contacte entre les turbidites i les calcarenites del Miocè inferior. La falla que posa en contacte les dolomies i bretxes del Lias inferior se situa a la part de sobre de la foto.

La falla que posa en contacte el Lias amb el Miocè es pot seguir fins a la punta de la Torre.

Foto 6. Falla entre el Miocè i el Lias a la punta de la Torre. A l’esquerra es pot veure el Quaternari (marès) adhedit. Per veure la foto sense interpretar pitjau aquí.

També podem tenir una altra visió del contacte si pujam un poc més.

Foto 7. Punta de la Torre, vista des de dalt. Podeu veure una foto sense interpretar si pitjau aquí.

Foto 8. Calcarenites del Miocè inferior a la punta de la Torre, a la foto podem veure un fòssil d’ostreid.

Si seguim el carrer que voreja la costa podem veure altres coses curioses. Tot d’una veim que per sobre de les dolomies i bretxes del Lias venen les dolomies del Retià. El contacte entre els dues unitats és per falla, ja que hi torna haver un altre encavalcament. Aquesta falla du associada una zona de cisalla que és ben visible a la vora del carrer.

Foto 9. Contacte entre les dolomies i bretxes del Lias i les dolomies del Retià. A la foto es pot apreciar la zona de cisalla associada a aquest encavalcament. Podeu veure la foto sense interpretar pitjant aquí.

Foto 10. Detall de la cisalla.

Ara podem travessar cala Molins i arribar a una petita cala anomenada cala Carbó. Aquí podem veure les dolomies del Retià. A més podem apreciar que aquestes es trobem plegades. El plegament es produí en la mateixa etapa compressiva en la que es formaren els encavalcaments que acabam de veure.

Foto 11. Plecs en les dolomies del Retià (Triàsic inferior) a cala Carbó.

Per a veure la bibliografia consultada visitau les altres notes publicades en aquest blog sobre geologia de Formentor.

Esper que les notes que he penjat sobre la geologia d’aquesta àrea puguin ser útils a la gent que vulgui veure-la amb ulls geològics. Fins aviat.

Posted by Dami2 at 13:40:32 | Permalink | No Comments »

Thursday, July 30, 2009

Son Bosc, una altra passa enrere

Ja fa uns dies que el Consell Assessor de Flora i Fauna va donar llum verda per la construcció del camp de Golf de Son Bosc. Aquesta era la darrera passa per possibilitar la seva construcció. Hem de senyalar que Son Bosc alberga la colònia més important d’orquídia de prat (Orchis palustris) d’Europa i una important zona de nidificació de l’abellerol (Merops apiaster). Com acostuma a passar a Mallorca, es perd el nostre patrimoni (el natural en aquest cas) per obtenir quatre duros avui. És lamentable la facilitat amb que un govern, autoanomenat progressista, es doblega als interessos particulars, en contra dels interessos generals dels ciutadans.

Enllaços

Informe del GOB: http://www.gobmallorca.com/comuni/com2009/090714.html

L’orquídia de prat: http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5297.html

L’abellerol: http://www.ausdebalears.org/isnoEnd/isnova/loadBird?birdId=296

Posted by Dami2 at 18:05:46 | Permalink | No Comments »

Thursday, July 9, 2009

El nostre patrimoni natural i els conflictes econòmics

Diu en Darwin a la seva autobiografia que en la seva joventut li fascinaven tant les aus que trobava estrany que no tothom es volgués fer ornitòleg. De fet les aus són tan belles i fascinants que avui en dia encara podria manifestar la mateixa sorpresa que el cèlebre naturalista anglès. Moltes vegades m’he demanat si hi ha res més digne de ser observat i estudiat que la naturalesa, i anant més enfora també si hi pot haver res millor que dedicar la vida a la observació de la natura.

La nostra societat ens allunya de la naturalesa, no ens deixa temps per gaudir de les coses simples i belles com la observació de les aus o d’una posta de sol. Ens hem de dedicar temps i temps a realitzar tasques poc gratificants en espais artificials. Per altra part, paradoxalment, com més carreteres i autopistes s’han fet la natura de cada vegada ens anava quedant més lluny i inaccessible. Bé que tenim cotxer per poder córrer, però els espais fàcilment accessibles es tornen artificials i la mà de l’home (per “embellir” o per embrutar) cada vegada hi són més patents. I per finalitzar també la natura està cada cop més privatitzada. A Mallorca tot pertany a qualcú, i aquest qualcú pot tenir interessos molt allunyats de la conservació del nostre patrimoni natural per al bé i per al gaudi de tots.

Per tot això jo m’he dedicat a les ciències naturals, encara que en un vessant tot allunyat de la ornitologia. I també per aquest motiu he dedicat el blog a la naturalesa (amb el vessant geològic) i a la conservació de la natura, ja que pens que no hi ha un interès més gran i immediat pels mallorquins que això. El nostre patrimoni natural és molt important i és el nostre deure conservar-lo, mantenir-lo i divulgar-lo. No fer-ho seria com que els habitants de Roma venguessin les seves ruïnes per fer grava o que els habitants de París utilitzassin els quadres del Louvre per fer foganyes
Avui he rebut una notícia del GOB que diu el següent: “Fracassa a Son Bosc la major colònia de cria d’abellerol a Mallorca, davant la manca d’actuació de la Conselleria de Medi Ambient“.

La notícia no pot ser més significativa de l’estat del nostre patrimoni. Son Bosc formà part del parc natural de s’Albufera, però durant el govern Matas va passar a mans privades per construir-hi un camp de golf. L’excusa és la de sempre: “Això atraurà turisme de qualitat”. Però resulta que Son Bosc alberga una població d’orquídia palustre de les més importants d’Europa (a tot Europa les zones humides estan degradades com a Mallorca) a més d’una de les àrees de cria més importans de l’abellerol.

Qui hagi vist una sola vegada un abellerol o una orquídia silvestre i conservi una mica d’atracció per la bellesa no ho dubtaria, no es pot fer un camp de golf en una àrea que conté aquest patrimoni natural. Però el cor dels especuladors només alberga respecte cap els doblers i als polítics (autoanomenats de “progrés”) els preocupa més la conservació de la seva cadira que la conservació del que és nostre. Com ja he dit diverses vegades, encara que l’anterior pacte de progrés fos un fracàs, almanco tenia esperit de “progrés” ara només té esperit d’autoperpetuar-se en el poder.

De nou aquesta història recorda la història bíblica de n’Esaú que vengué la seva primogenitura (és a dir la seva herència) per un plat de llenties. Nosaltres venem el nostre patrimoni per un plat de llenties que ens mangerem avui i demà ja l’haurem paït.

Coxit autem Iacob pulmentum: ad quem cum venisset Esau de agro lassus, ait: Da mihi de coctione hac rufa, quia oppido lassus sum. Quam ob causam vocatum est nomen eius Edom. Cui dixit Iacob: Vende mihi primogenita tua. Ille respondit: En morior, quid mihi prodetur primogenita? Ait Iacob: Iura ergo mihi. Iuravit ei Esau et vendidit primogenita. Et sic, accepto pane et lentis edulio, comedit et bibit, et abiit, parvipendens quod primogenita vendidisset.

Gen. 26, 29-34.

Posted by Dami2 at 16:16:01 | Permalink | No Comments »

Wednesday, June 17, 2009

Son Espases: de nou el ridícul i la vergonya

Una vegada més l’executiu del Govern Balear ens sorprèn per la seva manera peculiar d’entendre el progrés.

En primer lloc s’ha de dir que el projecte de construir el nou hospital de Ciutat a Son Espases va sortir amb mal peu: comptava amb la oposició majoritària dels veïns de la zona i dels religiosos del monestir proper, fins al punt que no dubtaren de dur-lo als tribunals. Per altra part les sospites de doble “pelotasso” que es desprenien del projecte eren molt elevades. Aquí podem dir doble, ja que per una part els terrenys en què es troba l’antic hospital de Son Dureta semblen massa valuosos per no aprofitar-los per fer apartaments de luxe (una altra vegada el maleït luxe) i per altra l’entorn de Son Espases era el lloc idoni per fer que Ciutat creixés amb més urbanitzacions (de fet ja se n’ha construït una a la vora del futur hospital) i l’hospital podia ser l’excusa per aprofitar aquestes zones rústiques que, des del punt de vista de qualcuns, no serveixen per a res. També era ben manifest que aquesta era una zona que podia aportar restes arqueològiques destacables, de fet comptava amb una síquia mora, bé d’interès cultural que, com acostuma a passar en la nostra terra, ha estat parcialment destruïda sense que ningú hagi estat responsabilitzat d’aquest fet. No se sabia però que comptava amb les restes romanes més importants de Ciutat i una de les més importants de les Balears. No sabem que s’ha perdut, ja que l’inici de les obres es va fer sense cap tipus de control arqueològic.

Abans de les eleccions tant els socialistes com els seus socis del PSM i d’EU-EV estaven totalment d’acord que aquesta era una obra que s’havia d’aturar. Així ho feren, però només per un breu període de temps, al poc es va decidir pel mal menor, ja que el mal ja s’havia començat valia més acabar el nou hospital en el lloc que havia decidit el vell executiu dretà. Però llavors es va fer la descoberta arqueològica. Què passarà amb aquestes restes, unes de les més impotants de tots els temps a les nostres illes? Idò això que sol passar a ca nostra, dormiran el somni dels justos, i aquí no ha passat res.

Ara ens arriba la sorpresa: el tribunal superior ordena la suspensió de les obres, ja que hi veu greu deficiències en les seves tramitacions i les respostes dels nostres polítics no pot ser més kafkiana. Els actuals responsables del govern volen acabar les obres costi el que costi, fins i tot traient-se de la màniga un decret per poder-ho fer al temps que acusen a l’anterior govern del que ha passat. Mentre que els anteriors governants, ara a l’oposició acusen el govern actual.

Com deiem abans, l’espectacle que ofereixen els nostres polítics no pot ser més esperpèntica.

Quid autem vides festucam in oculo fratris tui, trabem autem, quae in oculo tuo est, non consideras?

Lc 6, 41

Posted by Dami2 at 20:04:46 | Permalink | No Comments »

Saturday, June 13, 2009

Geologia de Formentor (6) Bóquer

La vall de Bóquer és un lloc molt interessant des del punt de vista geològic, i un indret clau per entendre la geologia d’aquesta zona i de la serra de Tramuntana. Amb aquesta nota en endinsarem un poc més en diversos aspectes geològics d’aquesta zona, especialment de la seva estructura geològica.

Us record que podeu veure el mapa de situació amb l’emplaçament dels punts més interessants des del punt de vista geològic en en següent mapa:

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13

Fent una secció des de la serra del Cavall Bernat, que ens separa de la cala de Sant Vicenç, cap al sud-est hi trobaríem els següents materials: dolomies i calcàries dolomítiques del Lias, calcarenites del Miocè inferior, turbidites del Miocè inferior (que constitueixen els materials del centre de la vall), dolomies del Retià (Triàsic superior) i una altra vegada dolomies i bretxes del Lias. Hi trobam doncs una repetició de la sèrie estratigràfica.

Començarem per veure l’estructura general d’aquests materials en primer lloc podem veure com es disposen els materials del Miocè.

De Geologia de Formentor

Fig. 1. Sinclinal de cala Bóquer, per veure la foto sense interpretar pitjau aquí.

A la cala podem veure la disposició que tenen les turbidites miocèniques, ja que l’alternança de capes calcarenítiques (menys erosionables i que destaquen més al paisatge) i margoses (més erosionables i que destaquen menys) ens mostra bé  l’estructura. Aquí podem veure que les turbidites estan plegades formant un sinclinal. Al nucli del sinclinal hi podem veure una capa replegada. Això es degut que  l’escurçament que sofreixen les capes més properes al nucli és major que les que sofreixen les capes més externes. Podem veure el detall d’aquests plecs.

De Geologia de Formentor

Fig. 2. Detall dels plecs de les turbidites del Miocè inferior a cala Bóquer.

A més les turbidites també presenten clivatge. Aquest es forma també per la deformació, i es manifesta com una sèrie de plans perpendiculars a la direcció de màxim escurçament. L’erosió desfà aquests materials que es disgreguen en unes formes que semblen “patates fregides”.

De Geologia de Formentor

Fig. 3. Disgregació en forma de “patates fregides” dels materials margosos de les turbidites miocèniques de cala Bóquer degut al clivatge.

De Geologia de Formentor

Fig. 4. Detall del clivatge en els materials calcarenítics de les turbidites miocèniques. En aquests materials l’espaiat entre els plans de clivatge és major.

En les turbidites apareixen altres estructures.

De Geologia de Formentor

Fig. 5. Detall dels plecs sedimentaris de les capes calcarenítiques de les turbidites miocèniques.

Aquests tipus d’estructura es formen quan els materials encara no estan consolidats i són per tant plecs sedimentaris, no formats per la tectònica compressiva.

També podem veure la disposició de les dolomies del Retià i les dolomies i bretxes del Lias al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer.

De Geologia de Formentor

Fig. 6. Contacte entre les dolomies del Retià (Triàsic superior) i les dolomies i bretxes del Lias (Juràssic inferior) al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer. Podeu veure la imatge sense interpretar pitjant aquí.

En la fotografia podem veure les capes quasi verticals del Retià en contacte amb el Lias. El contacte és per falla i s’interpreta com una falla que ha tengut un moviment distensiu abans de l’etapa compressiva, i un moviment compressiu durant l’etapa compressiva. Finalment podem veure la disposició general dels materials que trobam a la vall de Bóquer.

De Geologia de Formentor

Fig. 7. Vista de Bóquer des del cinturó de ronda del port de Pollença. Podeu veure una imatge sense interpretar pitjant aquí.

En aquesta foto podem veure la continuació del sinclinal que havíem vist a cala Bóquer. Aquest també afecta als materials del Retià i del Lias. A l’esquerra de la imatge veim el Lias del flanc nord-occidental del sinclinal, capbussant cap al sud-est. Al centre de la vall tenim els materials miocènics, que sabem que estan plegats formant un sinclinal. Just per sobre de les cases de Bóquer tornam trobar les dolomies i bretxes del Lias, amb disposició quasi vertical. Un poc més a la dreta de la imatge tenim les dolomies del Retià (també quasi verticals) i per sobre una altra vegada els materials del Lias. Entre els Retià i el Lias podem veure la falla que ja havíem senyalat abans. I finalment, de nou les dolomies del Retià que encavalquen el Lias.

BIBLIOGRAFIA.

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

Posted by Dami2 at 12:06:49 | Permalink | No Comments »

Friday, June 12, 2009

30.000.000 d’euros

Ja fa un temps que se’ns va dir que calia una “millora” de la façana de Ciutat, i a més era necessari fer un Palau de Congressos. Per què? Idò perquè un Palau de Congressos era necessari, més ben dit, imprescindible per a una ciutat com la nostra. De fet costava entendre que haguéssim pogut passar tants anys sense un.

En primer lloc comentaré el tema de la façana, a una ciutat com la nostra li manquen espais verds i li sobra ciment. Fer una “façana marítima” a base de ciment em sembla una barbaritat. El que s’hauria d’haver fet és un parc marítim, continuació del parc de la mar. Ja sé que el parc de la mar té defectes, potser massa, però no deixa de ser un espai d’esbarjo, i això no es pot negar. Sobre l’edifici de GESA, jo personalment no li trob cap gràcia, però entenc que sigui un edifici representatiu d’una determinada època. Crec que s’hauria pogut eliminar, però entenc que hi pugui haver gent que defensi la seva permanència. Ara que s’aprofiti aquest espai per construir i posar ciment això ja em sembla una aberració. De fet record intervencions de l’anterior regidor d’urbanisme de Ciutat (per cert, processat per corrupció) defensant la construcció  d’habitatges de luxe  en aquest espai (mai la paraula “luxe” m’ha provocat més mal de panxa). Ara es troba que bé, l’edifici de GESA s’ha de conservar, però just a la vora es construeix el Palau de Congressos, tan necessari per Ciutat.

Ara xerraré d’aquest projecte, promogut especialment pels hotelers, que ho veien com a qualque cosa més que necessària, ja que atrauria turisme de qualitat. Cada vegada que sent les paraules “turisme de qualitat” em passa qualque cosa semblant que quan sent “luxe”, se’m dispara una espècie de llum d’alarma: atenció aquí intenten encolomar-nos alguna cosa grossa, i generalment aquesta cosa sol ser ciment. Sembla que qualcú estigui pensant: “si deim que volem construir, se’ns tirarà tothom a damunt, ara si deim que és de luxe o per atreure turisme de qualitat, s’hauran de callar”. A Mallorca s’han fet congressos de tota casta sense que hi hagués un Palau de Congressos, i es probable que molts de congressos se segueixin celebrant fora del Palau de Congressos, per a què és tan imprescindible? Bastaria que s’habilitassin sales per a fer reunions (i n’hi ha a rompre a Ciutat).

Bé, la qüestió és que el volien fer i el govern ho va subvencionar amb 30.000.000 €, una xifra gens menyspreable (i sinó que ho diguin als que no tenen ni un cèntim). Ara el principal artífex d’aquesta feta amenaça amb retirar-se del projecte. Poc a poc els altres socis han anat deixant el projecte, tots persones que provenen del món del turirme. No havíem quedat que era un projecte “tan necessari”? Idò ara resulta que no ho és tant? No, la qüestió és que diuen necessitar més doblers per poder seguir amb el projecte endavant. Ara s’ha descobert per on anam.

No sé que pagaran a aquests senyors per continuar amb el projecte, però pens que estarien molt més ben gastats si s’invertissin en tomar el que està fet i es fes un espai verd d’una vegada per totes.

Posted by Dami2 at 11:59:54 | Permalink | No Comments »