Blog d’en Damià Crespí

Tornant al tema de la reialesa, ja fa dies que el senyor Middelmann, president del Foment del Turisme de Mallorca, va dir que les declaracions del senyor Joan Lladó feien mal al turisme de les Balears. El senyor Joan Lladó és membre d’Esquerra Republicana i digué que no veia bé que els reis ocupassin el palau de Marivent per al seu ús, i que si això feia que els reis no venien a Mallorca, se’n podien anar a estiuejar a una altra banda.

El que ha dit el senyor Lladó és totalment coherent amb el que cal esperar d’un membre d’un partit que es digui Esquerra i Republicana. Si són republicans és que, en darrer terme, volen la 3a república, cosa que implica que els reis són innecessaris per al bon funcionament de la democràcia a Espanya o almenys a Catalunya.

Veient els turistes que venen a Mallorca crec que a ben pocs (si n’hi ha qualcun) li importa si els reis venen a estiuejar aquí o no, per tant per aquest part crec que els avantatges pel turisme que pot suposar la presència dels reis ha de ser molt relativa. També puc veure els inconvenients que suposen la presència dels reis a la nostra illa. Pràcticament el mateix dia que els reis arriben a Mallorca l’illa s’omple de policies en molts llocs claus (Passeig Marítim, Cala Major, etc…). Si per casualitat has de passar per aquesta zona les probabilitats que t’aturi un grup de policies uniformats i molt ben armats és elevada, i et retendran fins que quedi clar que no ets sospitós de pertànyer a cap grup terrorista (si tens la teva residència fixada al país Basc o llinatges bascos, prepara’t).

A part que crec que el senyor Middelmann no ha sospesat massa bé els inconvenients de tenir la família reial (cada vegada més nombrosa) a la nostra pobra illa, crec que també s’autocontradiu en una altra cosa. El senyor Middelmann és alemany i està molt relacionat amb el món de turisme, si la monarquia és tan bona pel turisme perquè no reclama un rei per a Alemanya. 

Ja fa dies que a Espanya ens ha sorprés el segrest de la revista satírica “El Jueves” on apareixia una caricatura escandalosa sobre el príncep i la seva esposa. Cert que l’acudit és bastant groller i que tampoc peca d’excés de “xispa” humorística. Però com que això del segrest sona massa a censura (una paraula molt lletja i que ens recorda èpoques ja superades), personalment pens que no s’hauria d’actuar d’aquesta manera. Si realment aquesta caricatura era objecte de qualque delicte el que s’hauria d’haver fet és jutjar-la i llavors fer pagar una multa o el que pertoqui, però aquesta actitud ha estat molt antidemocràtica.

La sàtira s’ha practicat sempre obertament en totes les democràcies i, generalment, sempre s’ha caracteritzat per un excés de grolleria. Això ha estat així des dels temps dels grecs i dels romans, i aquell que ho vulgui comprovar basta que llegeixi qualsevol obra d’Aristòfanes o Marcial. I no obstant, la sàtira sempre ha estat un instrument del poble per defensar-se dels excessos del poder.

Anant un poc més enllà la caricatura personificada del mateix Jueves és un bufó i els bufons eren els únics que podien riure’s del rei i quedar impunes. Ara sembla que les coses, encara que més democràtiques, han canviat substancialment, el bufó ja no se’n pot enriure del rei.

En l’àlbum anomenat Censura he penjat la portada de la revista censurada, esper que els editor de “El Jueves” no em posin una demanda ja que no he demanat permís per penjar una imatge seva.