He rebut un missatge d’un lector anònim però que diu que em coneix. Estic més que content de saber que qualcú llegeix el que escric. En resposta al que dius, jo no és que sigui un republicà estricte. Crec que la reialesa és innecessària però tampoc em posaria radical sobre si els hem de treure els seus privilegis. És cert el que dius, i la veritat és que jo tampoc tenc cap pressa. Si arriba el moment en què ens calgui un canvi de govern ja ho veurem, i si no seguirem com fins ara. Quan a les mines de coure hi havia mines prop de Banyalbufar a un indret anomenat sa Pedra de s’Ase. També hi ha un altra jaciment de coure a Estellencs. Tots ells estan relacionats amb dipòsits anomenats red beds associats a capes de carbó dins dels gresos vermells del Buntsandstein (Triàsic inferior). També hi ha un altre jaciment de coure prop de Lluc al clot d’Aubarca. Pel que jo sé s’ha explotat però no hi va haver mines subterrànies. Les explotacions serien petites mines a cel obert. Desconec aspectes sobre la vegetació.
Archive for October 17th, 2007
A la fi tenc un lector!
Wednesday, October 17th, 2007Al Gore premi Nòbel de la Pau
Wednesday, October 17th, 2007Una altra vegada don la meva enhorabona a n’Al Gore pel seu premi. En aquest ocasió és el més gran reconeixement que podia obtenir pel seu treball. Ja ho he dit anteriorment i crec que ara més que mai. La tasca d’aquest home ha estat més que respectable i la seva finalitat molt noble. Esperem que entre tots poguem aconseguir un món millor, i aquest millora ha de passar necessàriament per la conscienciació sobre el medi ambient.
També pens que és justificat que sigui el premi Nòbel de la pau amb el que ha estat guardonat. Actualment les guerres són pel control dels recursos minerals (petroli, or, diamants, coltan, etc…). En el futur seran per controlar l’aigua i les terres fèrtils (de fet ja és així en alguns països: Israel i certes regions d’Àfrica).
De moment només tenim una terra i hem de procurar conservar-la pel bé de tots, no sols pels nostres fills (com se sol dir habitualment) sinó per nosaltres mateixos d’aquí uns quants anys.
