Blog d’en Damià Crespí

Hola lectora.

No sé si ho has vist però vaig contestar el teu comentari al post que du per títol “A la fi tenc un lector”. Et deia que per suposat que pots fer propaganda del meu blog.

Fins aviat

Damià

Darrerament he xerrat molt de conservació de la natura i poc de temes més científics.
Acaba de sortir el darrer número de la revista de la federació balear d’espeleologia (Endins) i ja van 31. En aquest, contribuesc a escriure un treball sobre l’espeleologia de la serra de na Burguesa, amb la descripció d’algunes coves noves.

En el diari d’ahir vaig llegir una notícia que em va parèixer curiosa: “Els promotors acusen al Govern de frenar les vendes amb la seva política”.
O sia, que els responsables que els ciutadans mitjans ens haguem de deixar el sou amb la vivenda protesten perquè si hi ha més habitatges accessibles ells no vendran tot el que vondrien.
Analitzem una mica la situació, hem arribat aquí perquè ells han volgut. No es poden fer cases amb la mirada posada exclusivament en l’especulació i no esperar que la situació no tindria conseqüències. Ara tenim el que era d’esperar, els preus han pujat tant que la gent no pot comprar-se una casa sense dedicar un sou complet a pagar l’hipoteca, però els preus segueixen pujant. Ara bé, els habitatges ja no es venen com abans (i que esperàvem, han saturat el mercat d’habitatges a un preu tan elevat que no es poden comprar!). Però hi segueix havent gent que no es pot permetre tenir una casa.
El govern ha de donar solucions als seus ciutadans i no tenir les mirades posades en el guany que poden tenir els especuladors.

Ara hi ha un debat sobre si la gestió del canal autonòmic IB3 és la correcta o no.
Els partits de govern defensen la seva gestió, dient que s’ha tornat més plural, un millor instrument per a la defensa de la nostra llengua i que ha augmentat l’audiència dels informatius. Els partits de l’oposició afirmen que s’ha perdut audiència a les hores en què la gent mira més la televisió.
La veritat és que IB3 era tan partidista (i dit sia de pas tan dolenta en general) que és pràcticament impossible fer-ho pitjor. Potser hagi perdut audiència, ja que una de les coses bones que tenia i que ara s’ha perdut és que la pel.lícula del vespre acabava a una hora raonable (i no a altes hores de la nit com és habitual), però el que ningú s’atreveix a demanar és, per què punyetes necessitàvem una televisió autonòmica? A part, és clar, per col.locar quatre amigots i que el govern es pogués fer un poc d’”autobombo”.
En resum, tenim una televisió que ningú (llevat d’alguns polítics) volia, que ens costa un ronyó i que ara ens hem de menjar amb patates (tant si ens agrada com si no), perquè ningú s’atreveix a eliminar-la i posar tots els seus treballadors al carrer.

És evident que en qüestió de protecció d’ambient l’anterior executiu del Govern Balear va tenir una actuació més que nefasta, no sols feren el que volien els majors destructors de la nostra natura (els mals anomenats constructors) sinó que deixaren la situació impossible als seus successors. Hipotecaren el nostre futur sense poder-nos donar la més mínima oportunitat de redreçar el nostre camí.
Des del punt de vista ambiental és totalment inaceptable que es pugui urbanitzar una zona com ses Fontanelles, ja que és l’única zona natural on es pot trobar l’espècie endèmica de saladina Limonium barceloi, així com també ho és que es pugui fer un camp de Golf a Son Bosc (que recordem que va formar part del parc natural de s’Albufera) ja que conté la major població de l’orquídea Orchis robusta d’Europa. Així ho ha manifestat el departament de Biologia de la UIB, i així és des del punt de vista ambiental.
Record que, quan vivia a Barcelona i estava al col.legi major, vingué el Dr. Margalef a fer una xerrada, jo li vaig demanar si no considerava natural que s’extingissin espècies (encara que fos per la mà de l’home) ja que les extincions s’havien donat al llarg de tota la història de la Terra. Em digué que el meu plantejament era infantil i que era inaceptable que s’extinguissin espècies ja que cada espècie és com una obra d’art, i així com consideraríem inaceptable que cada dia es cremassin quadres del museu d’El Prado tampoc podíem quedar-nos indiferents front a l’extinció d’espècies.
Crec que pels mals anomenats constructors el Limonium i l’orquídea no són més que simples herbes, però no és així, i si hi ha gent que s’estima més els seus guanys personals que conservar la bellesa se li hauria de poder fer canviar la seva forma d’actuació.

Ja fa temps que m’estic mossegant la llengua, ara ja no em puc aguantar més. De què van els nostres governants? Varen guanyar unes eleccions prometent fer un gir a la política destructiva del govern anterior i, de moment, no han estat capaços de fer res ni tan sols un poc diferent. Pensen construir l’hospital de Son Espases, no han fet enrere el projecte d’urbanitzar ses Fontanelles, no han aturat els camps de golf de Son Real i de Son Bosc. Ja sé que governar és difícil i que no és el mateix veure els toros des de la barrera que a l’arena, però es podrien esforçar un poc més.
Ara es veu clar que si a Balears el PP sempre triomfa no és per mèrits propis sinó que és gràcies a la incompetència de tots els altres partits.

Quan a les mines metàl.liques de Mallorca he retrobat una informació que pot ser interessant per penjar al meu blog. Aquesta informació prové del llibre d’en Bartomeu Darder “Història de la Coneixença Geològica de l’Illa de Mallorca” publicat a l’any 1946.
Aquest llibre és bastant destacable ja que ens resumeix quasi tota la informació geològica que s’havia publicat sobre Mallorca. Darder ens parla del treball d’en Rafael Lozano, que vingué a Mallorca a treballar a les salines de Santanyí, però la seva passió era la geologia i publicà diversos treballs. Sobre el treball que publicà Lozano el 1884, ens diu Darder:

“L’any vinent (1884), el mateix autor (Lozano) va publicar un opuscle complementari del mapa indicat, en el qual, després d’algunes consideracions de geografia física, parla dels productes minerals aprofitables, i en tal sentit és de molt d’interés; parla dels carbons de Puigpunyent, que considera secundaris, assignant-los més de 6.000 calories; llavors es refereix als lignits terciaris de la base de la Serra Principal entre Alaró i Campanet; tracta després del plom, en el qual la galena generalment associada a minerals de zinc s’ha tractat d’explotar a Bunyola, Orient i Andratx, produint aquestes darreres 300 tones de galena (i no diu en quant de temps va extreure’s aquesta quantitat de galena, ben petita per cert). De les calamines i blendes d’Andratx diu que se’n tragueren 200 tones. Respecte al coure, indica la seva associació a roques eruptives, presentant-se dominantment la calcosina i accidentalment calcopirita, filipsita, malaquita, azurita, calcantita, etc., havent-se fet tentatives d’explotació al Clot d’Aubarca (Lluch), d’on se’n tragueren 80 tones amb una llei d’un 15 %. També cita coure a Bàlitx de Dalt, a Sóller, a Cala Castell, a Ariant (Pollensa) i a Andratx.
Indica els diversos minerals de ferro, però sense citar els dos principals jaciments que jo conec: el Serral del Ferro a les muntanyes de Campanet i el jaciment del Puig Magraner a Artà.”

Sobre el terme calamina, en Darder puntualitza: “Jo he trobat que com a mineral de zinc domina la Smitsonita i la Calamina és excepcional, si bé cal tenir en compte que els miners diuen calamina a la Smitsonita (carbonat de zinc).”

Les referències bibliogràfiques són:

DARDER, B. (1946) Història de la Coneixença Geològica de l’Illa de Mallorca. Ed. Moll, Palma.

LOZANO, R. (1883) Mapa geológico de la isla de Mallorca, dedicado a la Excma. Diputación de Baleares. Palma.

LOZANO, R. (1884) Anotaciones físicas y geológicas de la Isla de Mallorca. Palma.