Blog d’en Damià Crespí

Avui al diari he vist aquesta vinyeta feta pel dibuixant Pau.

La vinyeta és molt gràfica, tant els impales com els nyus voten pels lleons a l’Àfrica. No fan falta més comentaris.

Acab de llegir al diari que en Vicenç Grande frena les seves inversions a l’illa “perquè aquí criminalitzen els creadors de riquesa”. Si qualque caribeny arriba a llegir el meu blog només em queda dir-los que em sap greu. Bé caribenys pensau que tots els mallorquins no som així. Ens alegram de deixar de veure un personatge tan poc agradable, però som ben conscients que vosaltres no us mereixeu aquest personatge.

El parc de Tsavo és el més extens de Kenya (21.038 km², compari’s amb Mallorca que en té 3.640 km²). Malgrat que ha estat molt castigat per la caça furtiva encara manté una de les poblacions d’elefants més grans d’Àfrica. Entre la nombrosa fauna (búfals, zebres, gerenuks, ímpales, etc.) destaquen els lleons famosos per la seva ferocitat (mataren nombrosos treballadors de la línia fèrria Mombasa-Uganda, fa més de 100 anys) i perquè els mascles tenen una cabellera poc poblada (de fet els lleons que produïren estralls entre els treballadors de la línia fèrria eren dos mascles sense cabellera). Administrativament aquest parc està dividit en dos (Tsavo Est i Tsavo Oest), separats per la carretera que uneix Mombasa amb Nairobi. Des del punt de vista geològic aquesta zona és bastant interessant. Ens trobam al mig del cinturó de roques metamòrfiques de Moçambic, format durant l’orogènia panafricana (a finals del Proterozoic). També hi ha algunes roques volcàniques bastant interessants.

Mapa de satèl·lit de la zona del parc de Tsavo (segons Google maps).

Mostra un mapa més gran
Per ampliar la informació d’un punt, pitjau-lo al mapa.

Si observam aquesta zona, podrem apreciar una cosa que ja havíem vist a la zona de Samburu. El paisatge se’ns presenta com una zona aplanada, amb petits turons que sobresurten de la plana, i que tenen una marcada tendència a tenir una estructura alineada en la direcció nord oest-sud est. Com ja hem comentat pel cas de Samburu, es podria pensar a primera vista que aquesta alineació correspon a una disposició vertical de materials estratificats, cosa que és falsa. En realitat aquesta alineació correspon a la intensa deformació que han sofert aquest materials durant l’orogènia panafricana. Aquesta va tenir el seu màxim de deformació entre fa 845 milions d’anys i 715 milions d’anys (NYAMAI et al., 2003). Les datacions fetes amb el mètode de potassi-argó, ens donen una edat notablement inferior (entre 528 i 438 milions d’anys) que correspondrien a l’edat de refredament i aixecament (NYAMAI et al., 2003).

El paisatge en aquestes zones formades per materials proterozoics són presentar els típics inselbergs, en què les roques més resistents a l’erosió (principalment gneissos metasedimentaris, però també marbres, metagrauvaques, roques metavolcàniques, gneissos granítics, granulites i migmatites) formen turons, mentre que les més toves (esquistos metapelítics) es troben a les zones planes.

Segons WALLBRECHER et al. (2004) podem diferenciar quatre zones en l’àrea del parc de Tsavo:

1) Un marge continental passiu amb metapelites i marbres a Tsavo Est (també hi ha roques metavolcàniques, metagrauvaques, roques metavolcàniques i gneissos).

2) Una zona de convergència obliqua en roques que presenten les característiques de ser basalts MORB (basalts formats en les dorsals oceàniques, Mid-ocean Ridge Basalts en anglès) a Tsavo Oest.

3) Una zona amb metatonalites calcoalcalines a les Sagala Hills.

4) Un prisma d’acreció amb metapelites, marbres i algunes roques ultramàfiques formant un apilament d’encavalcaments, a les Taita Hills.

L’estructura geològica i la litologia suggereixen que al vessant nord est de les Taita Hills i entre aquestes i les Sagala Hills hi podria haver una zona de sutura (zona que ha separat dues plaques i que té la marca de ser en lloc on aquestes s’han unit a la col·lisió de plaques), anomenada Zona de Sutura de Voi. Segons BAUERNHOFER et al. (2003) en aquest indret hi podrien haver proves d’un cicle de Wilson (el cicle de Wilson, rep el nom de John Tuzo Wilson, geòleg canadenc que el proposà, segons el qual els continents es parteixen, es forma escorça oceànica entre ells, i llavors es tanquen, reagrupant-se en per les mateixes zones, aproximadament, en què s’havien trencat).

Una altra cosa interessant del Proterozoic d’aquesta zona és la zona de cisalla de Yatta (BAUERNHOFER et al., 2003), que discorreria pel mateix lloc on hi ha el Plateau de Yatta. És molt visible gràcies a la intensa deformació, patent per les alineacions nord oest-sud est de la zona del riu Athi. Té un moviment sinistre. S’ha de remarcar que ha estat activa posteriorment a la emanació de les laves de Yatta ja que hi ha fracturació que l’afecta.

El Plateau de Yatta sembla que es va formar per una colada fonolítica que procedeix del volcà Ol Doinyo Sabuk a uns 300 km al nord oest. Es formà durant el Miocè mitjà, fa entre 11 i 13,6 milions d’anys. Aquest es troba al sud est de la ciutat de Thika, prop de Nairobi. Encara que no sigui molt conegut l’Ol Doinyo Sabuk és un parc nacional i és una muntanya de significació especial pel poble dels kikuius. Malgrat que no entra dins el mapa l’he situat, segur que el podreu trobar si anau seguint la colada cap al nord. Segons sembla aquesta colada va envair una vall fluvial, posteriorment l’erosió ha anat eliminant les roques proterozoiques i finalment la colada ha quedat “penjada”, per sobre de la plana. Segons sembla és una de les colades volcàniques més llargues del món.

BIBLIOGRAFIA

BAUERNHOFER, A., WALLBRECHER, E., HAUZENBERGER, CH., FRITZ, H., LOIZENBAUER, J., HOINKES, G., MUHONGO, S. i MATHU, E. (2003). “A wrench fault system and nappe emplacement in southern Kenya and northern Tanzania: a key for pan-african continental collision in east Africa?” Geophysical Research Abstracts, Vol. 5, 13604, European Geophysical Society.

NYAMAI, C.M., MATHU, E.M., OPIYO-AKECH, N. i WALLBRECHTER, E. (2003). “A reappraaisal of the geology, geochemistry, structures and tectonics of the Mozambique belt in Kenya, east of the rift system”. African Journal of Science and Technology (AJST). Science and Engineering Series Vol. 4, No. 2, pp. 51-71.

WALLBRECHER, E., FRITZ, H., MUHONGO, S., BAUERNHOFER, A., TENZCER, V., HAUZENBERGER, CH., HOINKES, G. i MOGESSIE, A. (2003). “Is there evidences for a Wilson cycle development in the panafrican collision zone of Kenya and Tanzania?” Geophysical Research Abstracts, Vol. 6, 05058, European Geosciences Union.

Aquí tenim la fotografia de satèl.lit obtinguda a partir del google maps de la zona tractada:

Si voleu saber més informació sobre un dels punts del mapa pitjau-lo.

Aquesta zona és una de les més destacables des del punt de vista naturalístic. És remarcable per una gran abundància de fauna autòctona, amb molts d’animals que són rars o mals de veure en altres zones (com són la zebra de Grevy o la girafa reticulada), també són molt abundants els lleopards (que generalment són mals de veure, però no en aquesta reserva). La seva abundància faunística es deu a la presència del riu Ewaso Ng’iro, que discorre aproximadament en la direcció oest-est.

El riu separa les reserves de Samburu (més al nord) de la de Buffalo Springs (al sud). Més cap a l’est es troba una altra reserva, la de Shaba. El riu també divideix “grosso modo” dues províncies geològiques molt clares. Al nord del riu (en la zona de les reserves de Samburu i Shaba) trobam els materials plegats durant l’orogènia panafricana (a finals del Proterozoic), mentre que al sud hi trobam terrenys volcànics formats durant el Quaternari. La diferencació, des del punt de vista geològic, es pot veure clarament amb la fotografia de satèl.lit del google maps. Els terrenys proterozoics presenten coloracions ocres (en les zones no ocupades per la vegetació) i un marcat alineament nord-sud. Les zones volcàniques estan formades per terrenys amb coloracions fosques i poden diferenciar-se colades volcàniques de diverses edats, les més modernes tenen un color negre molt clar, mentre que les més antigues (més alterades) tenen coloracions blavoses o marronoses.

El Proterozoic d’aquesta zona està format per paragneissos (gneissos resultants del metamorfisme de roques sedimentàries amb quars i feldespat), esquistos (roques resultants del metamorfisme de roques amb composició dominantment argilosa), marbres (formats per metamorfisme de les calcàries) i granulites (roques d’alt grau de metamorfisme). A primer cop de vista podria semblar que aquesta zona està formada per capes de roques estratificades amb estratificació vertical, però això no és cert. En realitat l’alineament nord-sud (molt clar) que es veu en el paisatge i que podem apreciar gràcies a les imatges del google maps, es deu a una intensa deformació produïda per esforços regionals amb una compressió principal en direcció est-oest. Les alineacions destaquen gràcies a que les roques més resistents (gneissos i granulites) resisteixen millor l’erosió que els esquistos, i per aquest motius formen inselbergs (muntanyes-illes en la terminologia presa de l’alemany). Els inselbergs són característics d’aquests terrenys antics, i representen els terrenys formats per roques més difícils d’erosionar i que formen “relleus residuals” després que la resta de les zones dels voltants s’han transformat en un peneplà.

Com a coses més remarcables cal destacar la presència de dos inselbergs envoltats per colades volcàniques al sud del riu Ewaso Ng’iro. Un dels és el molt Shaba que dona nom a la reserva més oriental.

Quant a l’edat de la deformació del cinturó mòbil de Moçambic, les dades radiomètriques ens indiquen que el màxim en la deformació fou fa 845-715 milions d’anys, mentre que datacions amb K-Ar ens donen edats de 528-438 milions d’anys, que corresponen a l’etapa d’aixecament i refredament d’aquest cinturó (NYAMAI, et al. 2003).

BIBLIOGRAFIA

Nyamai, C.M.; Mathu, E.M.; Opiyo-Akech, N., i Wallbrecher, E. (2003): A reppraaisal of the geology, geochemistry, structures and tectonics of the Mozambique belt in Kenya, east of the rift system. African Jounal of Science and Tecnology (AJST). Science and Engineering Series Vol. 4, No. 2, pp. 51-71.

Per introduir el que diré en els següents post, en què parlaré de Samburu i Tsavo. Parlaré un poc dels cinturons orogènics precambrians. En primer lloc cal dir que el Precambrià abarca tota la història de la Terra anterior al Paleozoic (o era Primària). Actualment hi ha la tendència a dividir tota la història de la Terra en tres eons (que a la vegada es divideixen en eres). El primer dels eons és l’Arqueà que va des de la formació del nostre planeta (fa uns 4600 milions d’anys) fins a uns 2500 milions d’anys abans del presen (encara que actualment hi ha la tendència a diferenciar entre els 4600 m.a. i els 3900 milions d’anys i posar-li el nom Hadeà, aquest temps primigeni no està represental al registre geològic i el que sabem és els podem veure a planetes germans de la Terra com Mart i Mercuri, i al nostre propi satèl.lit, la Lluna). El segon eó s’anomena Proterozoic i va dels 2500 milions d’anys enrere fins als 550 milions d’anys, aquest és l’eó més extens amb registre geològic complet. El darrer eó, s’anomena Fanerozoic i abarca les eres que s’anomenen Paleozoic (o Primari), Mesozoic (o Secundari), Terciari i Quaternari.
Ja parlàvem en posts anteriors que a Kenya hi trobam terrenys formats per roques arcaiques, proterozoiques i fanerozoiques. Ara diferenciarem les característiques dels cinturons orogènics arqueans i proterozoics:

Els cinturons arqueans estan formats per dos tipus de terrenys que s’anomenen gneissos granulítics i cinturons de roques verdes (greenstone belts en la nomenclatura anglosaxona). Els gneissos granulítics estan formats per roques que presenten un alt grau de metamorfisme i que provenen de roques plutòniques. Són, doncs, roques de composició granítica altament metamorfitzades. Els cinturons de roques verdes estan formats per roques metamòrfiques (de grau mig o baix) que provenen de roques volcàniques i sedimentàries, així com també de les roques volcàniques i sedimentàries sense metamorfitzar. Són roques característiques dels cinturons de roques verdes les komatiites (roques volcàniques ultrabàsiques que es donen quasi exclusivament a l’Arqueà), BIF (banded iron formations, que són dipòsits de ferro característics del precambrià i que ens indiquen la presència d’una atmosfera amb poc o gens d’oxigen, ja que en aquella època encara no havien aparegut les algues cianofícies, responsables de l’aparició de l’oxigen atmosfèric), així com algunes roques detríques i alguns marbres (encara escassos a l’Arqueà). Com a característica dels cinturons de roques arqueanes podem senyalar que hi manquen els esquistos blaus (lligats a zones de subducció en els cinturons fanerozoics); mentre que les ofiolites (que representen les zones del fons oceànic en els cinturons més moderns) són escasses o dubtoses.

Els cinturons arqueans s’interpreten com a producte d’una tectònica de microplaques, que implicava la deformació de totes les àrees emergides en les fases de plegament, amb una escorça oceànica en què hi havia roques pròpies d’una escorça i d’un mantell més calents (komatiites).

Els cinturons proterozoics s’anomenen cinturons mòbils i també tenen característiques exclusives. En primer lloc podem parlar que aquests cinturons orogènics presenten un metamofisme generalitzat i intens (mentre que a l’Arqueà el metamorfisme és intens en els gneissos granulítics però no en els cinturons de roques verdes). Hi ha extenses àrees de deformacions intracratòniques, és a dir que es tornen a deformar terrenys que corresponen a l’Arquà o al Proterozoic més antic. I, en general, el que podem observar en els cinturons proterozoics és un trànsit cap a una tectònica de plaques més actualista, és a dir que cada vegada s’assemblen més als cinturons orogènics fanerozoics i menys als cinturons arqueans. Això és pot constatar amb la desaparició progressiva de les komatiites i les BIF, amb que els marbres és van fent més freqüents (els marbres es formen pel metamorfisme de les roques calcàries, que a la vegada es formen principalment per l’acumulació de restes calcàries d’organismes) i apareixen les primeres ofiolites clares. Com a característiques exclusives del cinturons proterozoics podem parlar de l’aparició de les anortosites (roques plutòniques formades principalment per la plagiòclasi anortita, i que es creen per flotació d’aquest mineral en una cambra magmàtica de quimisme peculiar i poca agitació), així com també els granits rapaquivi (que presenten una textura característica). Això ens indica que al Proterozoic es donaren condicions especials que no s’han repetit al llarg de la història de la Terra.

En el post del dia 3 ja us vaig posar un mapa geològic del país. En aquest un faré una síntesi dels trets geològics més relevants de Kenya.

Per aquest mapa he dividit el país en quatre regions geològiques. En el Precambrià he diferenciats dos tipus de terrenys:

- En primer lloc tenim els materials arqueans (formats durant l’eó Arqueà, entre els 3900 i els 2500 milions d’anys abans del present), que com ja havíem vist en el post anterior estaven formats per cinturons de roques verdes, gneissos i granits i formacions sedimentàries com els BIF. En definitiva té totes les característiques dels cratons arcaics. Els gneissos i granits són el nucli antic del crató, representen antigues regions on l’escorça estava prou engruixida per poder permetre la formació dels granits (els gneissos dels cratons arcaics corresponen quasi exclussivament a granits metamorfitzats), els cinturons de roques verdes són roques volcàniques i sediments associats. En general solen presentar roques volcàniques ultrabàsiques (quasi exclusives de l’Arqueà), bàsiques i calcoalcalines (moltes vegades metamorfitzades). Aquests materials es troben en una regió antigua de la Terra que es coneix com a Crató de Tanzània (ja que la major part d’aquest es troba en el país de Tanzània). Com que no he vist les regions on es troben aquestes roques no en parlaré.

- En segon lloc podem observar les roques proterozoiques (formades al Proterozoic, entre 2500 i 550 milions d’anys abans del present). En concret aquestes són del final del Proterozoic (Neoproterozoic). Corresponen majoritàriament a antics sediments que foren metomorfitzats durant l’orogènia panafricana (també anomenada katangiana o de Damara-Katanga). A Àfrica hi ha nombrosos cinturons orogèncs que corresponen a aquesta orogènia i és la darrera de les orogènies proterozoiques africanes (també existeixen les orogènies ebúrnia i la de Kibara, la primera es donà fa 2000 milions d’anys i la segona fa 1100 milions d’anys). L’orogènia panafricana acabà fa 550 milions d’anys i, per tant, marca el límit entre el Proterozoic i el Paleozoic (o era Primària) a l’Àfrica. Aquestes regions a Kenya formen part del cinturó mòbil de Moçambic. Cal aclarir que els cinturons mòbils són extenses regions d’estructura linial formats bàsicament per roques metamòrfiques, formats al Proterozoic. La nomeclatura distingueix així els cinturons orogènics formats a l’Arqueà (doms de gneissos granulítics i cinturons de roques verdes), els proterozoics (cinturons mòbils) i els fanerozoics (formats abans de 550 milions d’anys enrere, que s’anomenen simplement cinturons orogènics). Aquesta nomenclatura no és tan arbitrària com podria semblar ja que aquests presenten característiques diferenciadores. El les zones que he visitat (Samburu, Masai Mara i Tsavo) està format principalment per roques metamòrfiques formades pel metamorfisme (transformació mineralògica) de roques sedimentàries (metapel.lites). Principalment gneissos i esquistos. A aquests terrenys em referiré més àmpliament quan parli d’aquestes àrees.

- Les roques sedimentàries fanerozoiques (del Fanerozoic 550-0 milions d’anys, engloba les eres Paleozoic o Primari, Mesozoic o Secundari, Terciari i Quaternari) a Kenya estan formades per sediments continentals detrítics, i van del Carbonífer al Quaternari. És curiós veure com a Àfrica el Fanerozoic és la cobertora sedimentària, paper que a Europa juguen materials molt més moderns (Terciari superior i Quaternari). Posteriorment parlaré dels esculls coral.lins quaternaris que vaig poder veure prop de Mombasa.

- Les roques volcàniques configurarien la tercera regió. El vulcanisme kenià està lligat a la tectònica distensiva de la fossa del Rift africà. En parlaré en capítols successius. En concret vaig poder veure el Mount Kenya, el Kilimanjaro i el Longonot. No em faltares ganes de veure molt més d’aprop qualcun d’aquests (pot ser en una altra ocasió i la sort m’és propícia i s’arreglen els problemes polítics).

Per a la situació geogràfica veieu el mapa del post de dia 2 de gener de 2008. Ara faré una breu introducció a la geologia de Kenya.

Mapa geològic de Kenya

Explicació de la llegenda:

Precambrià:

Arqueà (formant part de l’escut de Tanzània):

N Neoarqueà: plutonisme i complexos granítico-gneíssics.
K Neoarqueà: cinturó de roques verdes.
B Neoarqueà-Paleoproterozoic: cinturó de roques verdes.
K-G (més oriental) Neoarqueà-Paleoproterozoic (límit Arqueà-Proterozoic): complex de roques sedimentàries i vulcano sedimentàries amb BIF (banded iron formation) de Fe i Mn i vulcanoplutonisme associat (cinturó de roques verdes).

Proterozoic:

X Neoproterozoic: complex metamòrfic del cinturó mòbil de Moçambic (orogènia panafricana), bàsicament format per metasediments.

C-P Carnonífer-Permià i Tr Triàsic: sedimentari continentat (Karroo sedimentari, sèrie de gresos de Duruma).

J Juràssic i Cretaci: calcàries i pissarres.

T : Terciari sedimentari
Tv : Terciari volcànic

Q: Quaternari sedimentari
Qv: Quaternari volcànic

A: intrusions alcalines
Y: altres intrusions

Aquest mapa (un poc antic) està extret de la pàgina web:

http://eusoils.jrc.it/esdb_archive/EuDASM/

Ja fa temps que havia pensat en posar diversos posts al meu blog sobre geologia de Kenya. En vistes de la importància que té la geologia d’aquest sempre sorprenent continent. Potser la majoria de gent no ho sàpiga però les regions més remotes de la Terra són les que tenen una geologia més especial (Àfrica, Austràlia, l’Antàrtida, Groenlàndia, el nord del Canadà i Sibèria). Segurament, entre tots aquests els més destacables són Àfrica i Austràlia (que tene l’avantatge de ser més accessibles, degut a que a l’hivern les roques no estan cobertes per metres de neu). En aquests continents es troben extensos afloraments de Precambrià, i són, per tant, les regions més antigues de la Terra.
Després d’anar de viatge de noces a Kenya em vaig passar hores mirant a través del google maps zones d’aquest país, mentre pensava amb les possibilitats geològiques que m’oferia Internet. Anava recollint informació (ja vaig començar abans del viatge) amb l’idea de publicar-ho a Internet qualque vegada. Encara que he trobat informació, la veritat és que no n’he trobada tanta com m’esperava (darrerament l’AEPECT, Associació Espanyola per a l’Ensenyament de les Ciències de la Terra, ha fet un viatge geològic a Namíbia i Sudàfrica, jo he trobat menys informació de la que oferiren els guies d’aquesta espedició). Però una cosa si que m’ha agradat molt i és veure les possibilitats geològiques del google maps, i pensava que només per això  ja valia la pena posar per escrit el que havia vist (al camp i a través de les imatges de satèl·lit).
Ara sent a la ràdio i veig a la televisió els disturbis i massacres que s’han produït després de les eleccions presidencials a Kenya i no puc deixar me dir algunes paraules. És difícil entrendre el que passa a aquests països per un occidental. El tercer món és, literalment, un altre món i moltes coses no es mesuren en paràmetres occidentals. Jo no conec Kenya (només hi he estat un pocs dies i no he tengut molt de contacte amb la gent, només he fet de turiste) però basta una breu mirada a aquest país per veure-ho. Si no heu estat al país us bastarà veure la pel·lícula (o llegir el llibre) del “jardiner constant” per veure un poc com és la realitat d’aquest país (i de tot Àfrica). Encara que siguin països independents encara viuen les conseqüències de l’explotació colonial europea, les classes socials i econòmiques són molt fortes, les ètnies estan molt marcades… Tot plegat (i això passa a tots els països africans) forma una bomba de rellotgeria que pot exclatar en qualsevol moment.
Quina hauria de ser la solució per aquests països? La veritat és que no hi ha solucions màgiques (tampoc n’hi ha per arreglar tot el món, sia dit de pas) però el camí és el mateix per a tots: mirar de fer un món més sostenible (aquest és un puht de partida fonamental), just i igualitari.
L’est d’Àfrica fou el bressol de la humanitat, tot el mal que es faci allà serà com fer-ho als nostres pares.

Plantavetat autem Dominus Deus paradisum voluptatis a principio, in quo posuit hominem quem formaverat. (Gen. 2,

Mostra un mapa més gran

Si voleu veure informació sobre un dels punts pitjau-lo al mapa.