Blog d’en Damià Crespí

Us pos una imatge satèl·lit obtinguda amb el google maps.

Mostra un mapa més gran
Es poden fer una sèrie d’observacions:

-Les grans unitats geològiques de l’illa de Mallorca es poden diferenciar grosso modo.

- Algunes estructures importants (falles i encavalcaments) es poden veure, malgrat que el mapa no estigui a una escala que oferesqui molt de detall.

- Si volem veure un major detall d’algun dels punts ho podem fer augmentant l’escala del mapa.

Això ens ofereix moltes possibilitats d’utilització del google maps per a la geologia. Si hagués de destacar algunes coses en primer lloc hi posaria la facilitat amb que es veuen els encavalcaments de la serra de Tramuntana (especialment en els sectors central i septentrional), també destacaria com es veuen de bé les zones humides de Mallorca, també destaquen les zones amb vegetació natural i les àrees dunars.

Bé, per fi començ a descriure els aspectes geològics de l’illa de Mallorca. Faré la meva síntesi, encara que em bas en els treballs de GELABERT (1998) i de la Direcció General de Recursos Hídrics (1999 i 2005).

El plànol de síntesi geològica de l’illa de Mallorca és el següent:

En aquest plànol he diferenciat una sèrie d’unitats basant-me en criteris geològics i geomorfològics, també m’he basat en les unitats hidrogeològiques establertes per la Direcció General de Recursos Hídrics (1999 i 2005), ja que la delimitació d’aquestes es basa en criteris geològics. Les unitats que he diferenciat són:

UNITATS FORMADES PER MATERIALS PALEOZOICS, MESOZOICS, PALEÒGENS I DEL MIOCÈ INFERIOR, DEFORMATS PER LA TECTÒNICA ALPINA:

SERRA DE TRAMUNTANA: És l’únic indret on podem trobar terrenys paleozoics a Mallorca que ocupen molt poca extensió, estan formats per pissarres negres que es troben a l’Hort de sa Cova (prop del Port des Canonge). El Mesozoic comença amb els materials del Triàsic de fàcies germànica (gresos i argiles vermelles del Buntsandstein, dolomies del Muschelkalk, argiles, guixos i roques basàltiques del Keuper). Se segueix amb unes dolomies que suposen el trànsit entre el Triàsic i el Juràssic a Mallorca que són les dolomies del Retià. Després trobam les calcàries i dolomies del Lias inferior, que es troben molt representades a les muntanyes de Mallorca. A continuació venen unes associacions de calcàries, calcàries i calcàries margoses que formen les sèries del Lias superior, Dogger, Malm i Cretaci de Mallorca. El Paleocè no està representat a Mallorca, suposant un dels hiatus més importants d’aquestes illes, que s’interpreta com un període d’emersió de les illes. Posteriorment venen les calcàries de l’Eocè que a la serra de Tramuntana es veuen com a unes calcàries lacustres, i els conglomerats de l’Oligocè. Associats als materials paleògens també es troben alguns jaciments de lignits que s’han explotat a Mallorca. Finalment a la serra tenim el Miocè, aquests materials comencen amb unes calcarenites (calcàries de Sant Elm) i després una unitat estratigràfica formanda per una alternança de calcarenites i margues que corresponen a dipòsits de tipus turbidítics (turbidites de Banyalbufar). Tots aquest materials es troben deformats per la tectònica compressiva alpina que es produí més intensament al Miocè inferior. Aquesta compressió actuà cap al nord oest, format plecs i encavalcaments de direcció sud oest- nord est, que són molt visibles en la foto aèria i amb les imatges de satèl·lit del Google maps.

SERRES CENTRALS I SERRES DE LLEVANT: Els seus materials i estructures són molt semblants als de la serra de Tramuntana, no hi apareixen però els materials paleozoics, i els del triàsic només es troben representats els del Keuper i el Retià. L’Eocè es troba representat per nombrosos afloraments de calcàries nummulítiques (molt vistoses). La resta de materials són molt semblants als de la serra de Tramuntana.

UNITATS FORMADES PER MATERIALS DEL MIOCÈ MIG I SUPERIOR, NO AFECTATS PER LA TECTÒNICA COMPRESSIVA ALPINA.

CONQUES DE PALMA, SA POBLA-MURO, INCA, CAMPOS I SA MARINETA DE PETRA: En aquests indrets hi ha materials miocens posttectònics, pliocens i quaternaris. Els materials del Miocè superior (situats a les vores de les conques) suposen ambients de sedimentació en zones d’esculls coral·lins (Unitat d’Esculls) i de zones costaneres en ambient tropical (Calcàries de Santanyí). Altres materials que es troben són argilosos, margosos i calcarenítics.

MARINES DE LLUCMAJOR I LLEVANT: Aquestes zones estan formades per una plataforma de materials miocènics del Tortonià i del Messinià i estan constituïdes per calcàries d’esculls coral·lins i calcàries de zones costaneres d’ambients tropicals.

BIBIOGRAFIA

DIRECCIÓ GENERAL DE RECURSOS HÍDRICS (1999) “Plan Hidrológico de las Islas Baleares (memoria)”. Govern Balear, Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral.

DIRECCIÓ GENERAL DE RECURSOS HÍDRICS (2005) “Aplicación de la Directiva Marco para las políticas del agua en la demarcación de Baleares”. Govern Balear, Conselleria de Medi Ambient.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico y Geominero de España, Madrid.

Bones

Aprofit que l’associació de geòlegs fa organitzar una conferència sobre el canvi climàtic, que impartir el professor de la UIB Antoni Rodríguez Perea el dia 22 de febrer de 2008 (i que duia per títol “El canvi climàtic segons l’IPCC”) per posar les meves opinions sobre el tema del canvi climàtic.És curiós com resulta ser de polèmic el tema del canvi climàtic. L’única crítica que he rebut al meu blog ha estat per penjar un missatge de felicitació a n’Al Gore i a l’IPCC per haver guanyat el premi Nòbel de la pau. Alguns lectors es mostraren en desacord amb l’otorgament d’aquest premi a n’Al Gore, dient que no era científic i per tant rebia un premi que no li corresponia. He de puntualitzar que dient això es manifesta que els polítics ni volen ni poden canviar la societat, idea que em sembla molt fatalista. Personalment pens que no tan sols no és així, sinó que els polítics tenen l’obligació de transformar la societat, i lluitar pel que és just (la igualtat entre homes i dones, l’exclusió de pràctiques immorals com l’ablació del clítoris, la lluita per la pau, la dignitat de les víctimes de les guerres i de la violència, etc…). També he de puntualitzar que les crítiques foren per a n’Al Gore (no sabem que hauria fet en cas d’haver arribat a la presidència dels Estats Units, però si que sabem que ell tenia idees ecologistes abans de presentar-se com a candidat), però ningú arribar a criticar directament la feina feta per l’IPCC. A la pregunta feta a l’aire de “què en pensau de l’otorgament del premi Nòbel a l’IPCC?” no hi ha hagut resposta. Ara m’agradaria que ni hagués. Però de fet ja n’hi ha hagut a la conferència de n’Antoni Rodríguez. Alguns pensen que darrere de l’IPCC hi poden haver grups de pressió que els financien perquè a través d’aquests estudis es pugui justificar l’aplicació de l’energia nuclear (personalment pens que l’energia nuclear no es pot justificar perquè no generi CO₂, però no en palaré ja que ho he fet en altres posts). D’altres argumentaven les crítiques que ha fet el metge i escriptor de bestsellers Michael Crichton en una novela sobre els grups ecologistes radicals (que volen imposar les seves idees a consta de la societat), però la realitat és molt diferent de la que vol retratar Crichton. La veritat és que estam immersos en una societat en que la sobreexplotació dels recursos i l’augment en el consumisme són els eixos centrals, aquesta és la realitat que haurem de canviar si volem sobreviure i no lluitar contra els que tenen idees. També s’ha de dir que en Crichton és metge de formació i que no és especialista en temes de clima, a més mostra una certa ignorància sobre l’aplicació dels models en l’explicació de les ciències de la natura, ell proposa usar mètodes d’avaluació i anàlisi similars al del doble cec, usat en medicina, que resulten del tot inadequat per avaluar les teories científiques sobre el clima.És cert que hi ha coses que no sabem sobre el canvi climàtic però n’hi ha que estan molt clares. Sabem que hi ha canvi climàtic, entre altres coses perquè n’hi ha hagut sempre. El canvi climàtic natural, sense intervenció antropogèntica, ha intervingut en tota la història de la Terra i no hi ha motius per creure que ha deixat de ser així (i menys durant el Quaternari que ha estat dominat per les glaciacions). Podem afirmar sense por a equivocar-nos que hi ha una influència antropogènica sobre el clima, ja que les variacions que observam són massa accelerades i sobtades per deure’s només a influències d’origen natural. Ja ho va dir n’Antoni Rodríguez a la conferència, “els geòlegs estam tan avesats a els variacions que ja no ens sobten, però perdem la prespectiva de l’escala”, estam tan acostumats a manejar escales temporals llargues, que no veim els canvis que es produeixen a escales molt curtes en temps geològics.

Pels que pensen que l’home no pot tenir una influència decisiva en les variacions observades en la naturalesa, pensem en les extincions massives i en la que estam vivint actualment (anomenada per alguns la sisena extinció). Si bé ja hi ha hagut altres extincions al llarg de la història de la Terra aquesta darrera té característiques que la fan única: l’extinció del Cambrià fou la més important quan al nombre de phyla que desaparegueren, la del Permià fou la més important quan al percentatge d’espècies desaparegudes i la del Cretaci la més recent (i probablement la més ràpida); però la sisena extinció pot suposar la desaparició del major nombre absolut d’espècies (actualment hi ha més espècies vivents que les que vivien al Permià) i és la única que es produeix per culpa d’una única espècie (la nostra). Això implica que nosaltres tenim la clau per produir-la o per evitar-la.

Havent vist algunes de les coses que sabem no està de menys repassar algunes de les que no sabem o no estan molt clares. En primer lloc no està molt clara la influència del sol. S’ha xerrat molt de la influència del mínim de Maunder sobre la petita edat del gel (segles XVII i XVIII), però la veritat és que no està del tot clar. Cert que no es coneix prou la influència del sol, però estudis recents com el proporcionat pel satèl·lit SOHO donen una mica de llum sobre aquest tema.

També s’ha de comentar les crítiques que han rebut els usos que es fan en alguns cercles dels models que s’usen per explicar les variacions climàtiques. No és cert que els models siguin inútils, els geòlegs usam molts de models encara que sembla que ho volem reconèixer (hidrogeològics, hidroquímics, vulcanològics, mineralògics, termodinàmics,… fins i tot paleoecològics). De fet un model és la manera que tenim de comprovar una realitat que no pot ser emulada al laboratori o en un ambient controlat degut a la seva elevada complexitat, o a l’elevada escala espacial o temporal que es necessita per experimentar els seus efectes (efectivament no és pot experimentar la formació de la Terra o del Sol, però això no vol dir que estiguin fora de tota explicació científica). Tot model implica una simplificació, cosa que limita el model, però que no el descarta com a inútil. De fet una de les coses que manifesten la validesa dels models és que es poden millorar amb el temps (cosa que ha fet precisament l’IPCC, que anualment revisa les dades que disposa).

Per acabar he de dir que aquest és un debat obert. Esper intervencions, la ciència és una cosa viva que necessita el diàleg i la posta en comú de tots per poder avançar.