Se sent molt al les notícies polítiques del moment l’anunci del govern de transvasar aigua de l’Ebre a Barcelona. Els valencians i murcians també volen el seu transvasament i es justiviquen dient que a ells se’ls va negar i ara els ho consenten als catalans. Bé, crec que aquí s’han de matitzar moltes coses. En principi el transvasament és una mesura (com qualsevol altra) de gestionar els recursos hídrics disponibles però, problemes polítics i demagògics apart, té una sèrie de problemes. No tenc molt que dir quan aquestes obres es fan per actuar contra mesures d’emergència (com la greu sequera que afecta Catalunya) però els transvasaments tenen problemes a la llarga que poden ser molt negatius per al territori. El primer és que es puguin fer amb finalitats especulatives (més aigua pot voler dir que hi ha possibilitat de construir massivament es territoris on abans era impensable) i la segona és que amb aquesta forma d’explorar un recurs al màxim es creen problemes ecològics (els rius no són sols aigua per regar o beure sinó que també són ecosistemes que cal preservar) i no es fomenten mesures d’estalvi. Ja he expressant moltes vegades que una societat que es basa en l’increment constant del consum (com la societat capitalista en què vivim) no és sostenible, ja que els recursos, encara que poden ser importants, no són infinits, i ja estam arribant al límit en les capacitats d’explotació de molts recursos (l’aigua i el sòl en són exemples).