Blog d’en Damià Crespí

Ja fa temps que no havia escrit al meu blog i avui ho faré per recordar en Charlton Heston, que fa poc que ens ha deixat. No insistiré sobre el tema que fou president de l’associació nacional de rifle ni del tracte que rebé a la pel.lícula de Michael Moore “Bowling for Coumbine”. Cert que en Michael Moore li va fer un trampa però també ho és que en Charlton Heston defensà de forma massa frívola el dret de tenir un rifle, “no el me treuran, llevat de les meves mans fredes” cridava, coincidint al temps i en lloc on la violència armada havia tacat les seves mans amb la sang. No defensaré Heston ni Moore, cadascú ha de ser responsable dels seus propis actes, i de les conseqüències positives o negatives que se’n poden derivar.

Ara xerraré d’un altra Heston, també recent en el temps. Recordaré dues escenes de pel.lícula. La primera és el remake que féu Tim Burton del clàssic protagonitzat pel mateix Heston “El planeta dels simis” (Tim Burton, 2001). La veritat és que no sé com el convencé perquè fes una petita aparició, breu però molt interessant. En aquesta pel.lícula, Charlton Heston interpretava un simi que era el pare de Thade (la moneia dolenta que interpretava Tim Roth). No se li veu la cara però deixa clar que és ell dient dues frases. La primera és que els humans han de ser exterminats pel seu excessiu amor per les armes de foc, i la segona (quan mor) és “maleïts, maleïts sien”, la mateixa frase que digué al final de la pel.lícula “El retorn al planeta dels simis” quan acciona els míssils atòmics que esborraran tot rastre de vida a la Terra (un dels finals més terribles que s’han vist mai al cinema).

La segona escena és la breu però molt intenssa aparició que fa a la pel.lícula Hamlet (Kenneth Branagh, 1996). En ella interpreta un actor que relata els moments finals de la ciutat de Troia, quan era destruïda pels grecs. Se centra en la mort del rei Príam i els plors de la seva desconsolada esposa. Es diu que Shakespeare va començar essent actor i que tenia una sensilibitat especial sobre els que representava la tasca dels actors. Potser aquest paper el va interpretar el mateix Shakespeare, ja que segurament la petita companyia que apareix a l’obra de Hamlet fos la mateixa companyia de Shakespeare. Aquesta interpretació suposa un tribut a la figura de l’actor, que pot fer brotar llàgrimes, si ell mateix es creu el paper que interpreta, de fet el mateix Heston plora després de representar la mort de Príam.

via videosift.com