Aprofit per posar al blog la informació que tenc sobre aquesta mina i de pas incentivar que altres membres de l’associació, o lectors en general, hi puguin fer comentaris. Aquest post és una posada al dia de la informació que és a les meves mans, així com també una porta oberta a les hipòtesis que es poden fer sobre aspectes mineralogenètics i geològics. Vaig començar a treballar sobre les mineralitzacions de les Balears per a l’elaboració d’un informe en un treball fet pel Museu Balear de Ciències Naturals (CRESPÍ, 1994). La idea original era recollir tota la informació sobre els minerals de les Balears que pogués trobar. Amb la idea de fer el meu blog un lloc on publicar les meves observacions geològiques i posar-les a l’abast de tothom per anar-les enriquint amb les idees d’altra gent, m’he mogut a escriure aquest post (més llarg que la majoria dels que he publicat fins ara). Sobre temes de jaciments minerals de les Balears, també podeu consultar el post que he posat en aquest mateix blog de dia 3-11-2007 (URL:
http://dcrespi.blog.com/2257481/)
INTRODUCCIÓ I SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Les mines de galena de Bunyola es troben a prop de la carretera de Bunyola a Orient, a 1 km, aproximadament, del poble. Encara que el seu nom oficial sia el de mina Sant Mateu (era freqüent abans posar noms de sants a les mines) també es coneix com a mines de Son Creus (MASCARÓ-PASARIUS, 1958). Aquestes mines estan formades per nombrosos pous, galeries artificials i cavitats naturals que connecten amb les obres de mineria.
Mostra un mapa més gran
Mapa de situació de les obres de mineria visitades per l’autor.
El mineral que s’explotava era la galena argentífera, que s’extreia per obtenir plom i petites quantitats de plata, també es podia trobar zinc en forma de calamina (mescla de diversos minerals de zinc, especialment del carbonat de zinc smithsonita) i òxids de ferro (que es provaren d’explotar sense gaire èxit) (MERINO, 1992).
A més de les obres que apareixen al mapa, ENCINAS (2007) cita l’existència de la boca de Son Creus, la cova de sa Caseta (que connecta amb les galeries mineres) i el Gran Pou, a un nivell per sobre de les obres que figuren a la fotografia de satèl·lit. Un mapa de la topografia realitzada per ENCINAS (2007) es pot trobar a la pàgina web realitzada per BERMEJO (2007). Per a la resta de topònims de la mina he conservat la nomenclatura apareguda en el treball de MERINO (1992) ja que és anterior.
SITUACIÓ GEOLÒGICA
Per la informació que ens dóna el mapa geològic (ITGE, 1992) i per les observacions fetes al camp la galeria d’extracció (entrada A al mapa de situació) s’obri en materials triàsics de fàcies Muschelkalk, formats per dolomies gris fosques (ITGE, 1992). A continuació, i seguint la galeria d’extracció, hi trobam els guixos i margues del Keuper (en alguns punts podrien aflorar les roques volcàniques d’aquesta edat). Per sobre, fora de les galeries de la mina es poden veure les dolomies del Triàsic superior (Retià).
HISTÒRIA DE LES EXPLOTACIONS
Segons algunes fonts (pàgina web de l’ajuntament de Bunyola; Catalina Enseñat, comunicació personal) les mines de Bunyola podrien haver estat explotades des de l’època dels romans. Aquesta afirmació es basaria en l’aparició de restes ceràmiques de llums d’oli de l’època romana. No he trobat per enlloc informació sobre aquestes troballes, ni referències bibliogràfiques, ni fotos, ni dibuixos. Segons na Catalina Enseñat, es trobaren dins de les galeries pels miners, situats en punts extratègics per il·luminar les obres que es feien. A la pàgina de l’ajuntament de Bunyola també ens parla d’una possible explotació en l’època bizantina, ja que es trobà una llumeta d’oli dels segles VI-VIII d.C. dins de la mina.
Segons sembla, l’època d’explotació més intensa fou durant la segona meitat del segle XIX (MERINO, 1992), en què es tornà posar en explotació aquesta antigua mina que havia estat abandonada durant segles (probablement des de l’època de la dominació bizantina). Durant el començament del segle XX pogué tenir una certa activitat, però més amb ànim prospectiu que extractiu. Les mines es tancaren definitivament al 1920 (MERINO, 1992; COLOM, 1975). Segons ens relata MERINO (1992), a l’any 1868 l’enginyer Antonio Mas realitzà una inspecció a la mina que, a més de les obres mineres que apareixen al mapa de situació, ens parla d’un pou de 22 m de fondària i d’un altre de 68 m.
En aquesta segona etapa extractiva s’excavaren les galeries d’extracció i els pous. Les entibacions i els empedrats que recobreixen els trams que discorren pel Keuper són obra d’aquesta època.
Foto 1. Entrada de la galeria d’extració.
Foto 2. Empedrat de la galeria d’extracció.
També es poden trobar restes de les carretes que s’usaven per extreure el mineral a la caseta que està davora l’entrada de la galeria d’extracció, així com també es poden veure sedassos plans i cilíndrics. MERINO (1992) ens diu que hi havia barrenes, punxons, pics, martells i masses, dels quals ja no es queda cap rastre.
Foto 3. Caixa de vagoneta que carregava el mineral.
Foto 4. Eix de vagoneta i sedàs pla.
RAMIS (2003) ens dóna informació transmesa per en Jaume Salom, que afirma que el seu pare fou el darrer encarregat de la mina. Segons aquest una mula duia les carretes fins a l’interior, i des d’allà baixaven pel seu propi pes, i els sacs de minerals s’enviaven a Palma pel tren.
LOCALITZACIÓ DELS MINERALS
COLOM (1975) ens diu que la galena argentífera que s’explotava a Bunyola es troba en formes de nòduls a les margues guixoses del Keuper, i que són més o menys riques en plata (però la seva riquesa és feble i poc uniforme, cosa que féu abandonar la seva explotació).
Segons MERINO (1992) l’explotació es desenvolupa en terrenys triàsics del Keuper, que presenta les fàcies de guixos, calcàries un poc dolomititzades, margues i argiles. Els nivells de galena argentífera solen estar associats als nivells margosos més compactes, encara que també s’han vist petits filons en les fàcies de margues més argiloses.
Les observacions de camp fetes a les parts que semblen les més antigues (entrada C, o “socavón de entrada” de MERINO, 1992) pareixen indicar que l’explotació segueix una fractura vertical de direcció aproximada NE-SW en dolomies del Retià. En aquests materials es poden veure traces de galena. Per les observacions superficials la galena també es pot trobar omplint buits de les dolomies bretxificades. Desconec la disposició dels minerals a la resta de la mina, ja que la topografia de la cavitat que es troba a ENCINAS (2007) no ens mostra un patró de distribució clar de les galeries, encara que moltes podrien seguir fractures.
TIPUS DE MINERALITZACIÓ
Segons MATA (1985) es corresponen a mineralitzacions relacionades amb nivells de carstificació, i es relacionen amb petits nivells de mineralització situats entre calcàries mesozoiques del Juràssic. Contenen galena i també òxids de ferro, calcita i dolomita (aquests dos darrers serien els minerals de ganga). El principal jaciment d’aquesta tipologia seria el del Puig de s’Argentera a Eivissa, i a Mallorca el de Bunyola seria el més important.
El mineral extret de la mina que he pogut observar (a la boca de la mina, a les escombreres i a les entrades superiors de la mina) semblen indicar una disposició en filons, i sovint omplint buits a la roca encaixant. La seva disposició i la manca de fonts que puguin proporcionar els elements metàl·lics fan pensar en un origen hidrotermal, potser relacionada amb l’activitat volcànica que es donà a finals del Triàsic a les Balears.
BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB CONSULTADES
AJUNTAMENT DE BUNYOLA. http://www.ajbunyola.net/municipi/historia/index.ct.html [consultada el 2-6-08].
BERMEJO (2007). http://www.mallorcaverde.es Mines de Son Creus (última actualització 5-8-07), [consultada el 5-6-08].
COLOM, G. (1975). Geología de Mallorca. Instituto de Estudios Baleáricos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas. 322 p., 2 vol. Palma.
CRESPÍ, D. (1994). Inventari de dipòsits minerals de les Balears. Museu Balear de Ciències Naturals (inèdit). 35 p. més annexos.
ENCINAS, J.A. (2007). La incidencia antrópica en las cavernas baleáricas. 283 p. Ed. JAES. Pollença.
ITGE (1992). Mapa geológico de España, full 670, Sóller.
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. 46 làm. Palma.
MATA, J.M. (1985). Els jaciments minerals i les pedreres. A D. Serrat i J. Porta (coords.) “Història Naturals dels Països Catalans, Volum 3: Recursos Geològics i Sòls”. p. 57-138. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
RAMIS, M. (2003). La mina Carolina: carbó i llimones, la mina de Son Creus: plom i vernís, (adaptació d’una narració oral d’en Jaume Salom, “en Jaume Calanxo”). http://www.artifexbalear.org/minascar_c.htm [consultada el 5-6-08].
