Blog d’en Damià Crespí

A les notícies recentment hem sentit xerrar de la crisi de les empreses dedicades a la construcció del senyor Grande, cosa que els ha portat a declarar-se en suspensió de pagaments. No és una qüestió petita ja que aquesta fallida arrossegarà moltes altres empreses directament o indirectament relacionades amb la construcció, així com també moltes entitats financeres, que confiaren que les empreses de Grande podrien donar molts beneficis.

S’ha de dir que els mallorquins ens creiem a ulls clucs que es poden fer doblers fàcils només amb l’enginy i la “punyeteria”. Però d’això no se n’ha de donar tota la culpa als mallorquins ja que és un sentiment molt generalitzat arreu del món. Els doblers ho són tot, aquell que en té és un triomfador, mentre que el que no en té és un fracassat. També es creu que els doblers ho poden comprar tot des  dels polítics (al cap i a la fi estan en política per enriquir-se) fins a la volumptat del poble (en darrer terme el que vol tothom és tenir riquesa). Per això xoca la mentalitat de gent com jo que esperen qualque cosa més del futur. Volem una Mallorca on s’hi pugui viure, on el paisatge segueixi essent tan magnífic com ho ha estat sempre, on destaqui la seva bio i geodiversitat, i on es pugui viure amb tranquil·litat.

Personatges com el senyor Grande són gegants amb peus de fang com el que somià el rei Nabucodonosor, imperis formats amb idees totalment falses que acabaran travelant amb la pedra de la veritat.

Escoltem les paraules que li digué el profeta Daniel al rei Nabucodonosor.

Tu, rex, videbas, et ecce quasi statua una grandis: statua illa magna, et statura sublimis, stabat contra te, et intuitus eius erat terribilis. Huius stauae caput ex auro optimo erat, pectus autem et brachia de argento, porro venter et femora ex aere, tibiae autem ferrae; pedum quaedam pars erat ferrea, quaedam autem fictilis. Videbas ita, donec abscissus est lapis de monte sine manibus, et percussit statuam in pedibus eius, ferreis et fictilibus, et comminuit eos. Tunc contrita sunt pariter ferrum, testa, aes, argentum, et aurum, et redacta quasi in favillam aestivae areae, quae rapta sunt vento, nullusque locus inventus est eis; lapis autem, qui percusserat statuam, factus est mons magnus, et implevit universam terram.

Dn 2, 29-35.