Blog d’en Damià Crespí

Ja fa uns dies que una sèrie d’intel·lectuals espanyols i d’altres indrets de parla hispana han publicat el maniferst per una llengua comuna. Pel que es diu sembla que el castellà estigui amenaçat pel català en terres catalanoparlants. Deixem de banda la confusió que pot crear en persones poc informades, però jo diria que la pèrdua de parlants de català front als parlants de castellà en indrets com Mallorca manifesten que el castellà no està en absolut amenaçat a Mallorca sinó tot el contrari. L’única llengua que no té assegurada la seva supervivència és el català no el castellà. Un altra aspecte, més discutible, és si les mesures aplicades són les més justes o no, però parem-nos a pensar una cosa, quina és la llengua oficial a l’estat espanyol? Evidentment el castellà, pot un senyor alemany adreçar-se a l’administració en alemany? No. Pot un senyor anglès exigir que l’atenguin en la seva llengua a un lloc oficial? No. En els dos casos, també podrien pensar que se’ls discrimina, però això no passa ja que tothom té molt clar que si jo em vaig a viure a Alemanya o Anglaterra m’hauré d’espavilar amb la seva llengua, no seran ells que aprenguin la meva.

Per tant, ja que nosaltres volem construir Europa, o al manco una Europa que no es limiti només als aspectes econòmics i mercantils, també hauríem de pensar en una llengua comuna per a Europa. Molts diran, hauria de ser l’anglès, però això seria clarament injust, si és l’anglès perquè no l’alemany (té més parlants a Europa), o el castellà (està també molt extès), o el francés (per idèntics motius), o el grec (al cap i a la fi és la llengua que s’utilitza des de més antic com a vehicle de la cultura europea). Bé, pensaran molts, no hi ha una llengua comuna, per tant no cal que ens amoïnem. Però això no és així, aquesta llengua comuna sí que existeix i és el llatí. Ja fa més de dos mil anys que el llatí és una llengua de cultura i comunicació a tot Europa, i mai ha deixat de ser-ho. Cal que retornem al temps que el llatí s’aprenia com a una llengua de comunicació comuna a tots els pobles europeus (fins i tot d’aquells que no havien format mai part de l’imperi romà, com els polonesos, els alemanys, els suecs i els irlandesos). La tasca és difícil però no impossible, i és l’única manera d’evitar la colonització cultural britànica.

Hi hagué un temps en que els homes eren feliços i a la terra es parlava una única llengua, era la llengua que havia parlat Adam, el primer home i feia que tots els homes fossin germans, però l’ambició i la sobèrbia d’alguns els va impulsar a construir una torre que arribava al cel.

Descendit autem dominus ut videret civitatem et turrim, quam aedificabant filii Adam, et dixit: Ecce, unus est populus, et unum labium omnibus: coeperuntque hoc facere, nec desistent a cogitationibus suis, donec eas opere compleant. Venite igitur, descendamus, et confundamus ibi linguam eorum, ut non audiat unusquisque vocem proximi sui. Atque ita divisit eos Dominus ex illo loco in universas terras, et cessaverunt aedificare civitatem. Et idcirco vocatum est nomen eius Babel, quia confusum est labium universae terrae: et inde dispersit eos Dominus super faciem cunctarum regionum.

Gen 11, 5-9.

Bé, ja feia temps que no escrivia al meu blog. No ha estat per falta de ganes, ni perquè estigués ociós, sinó que el post d’avui m’ha duit bastanta feina. He hagut de cercar l’informació per fer les columnes, a més de reelaborar l’informació que tenia. Esper que la informació que pos al meu post pugui ser d’utilitat.

Figura 1: Columna estratigràfica sintètica dels materials geològics que es troben a Mallorca. Les potències no estan a escala. Els colors són els mateixos que apareixen al mapa del post http://dcrespi.blog.com/3246668/

Figura 2: Llegenda de les litologies que apareixen a la columna.

Figura 3: Llegenda dels fòssils que es troben a la columna.

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

COLOM, G. (1975) “Geología de Mallorca”. 2 Vols, Diputación Provincial de Baleares, Instituto de Estudios Baleáricos, Patronato “José María Quadrado”, Centro Superior de Investigaciones Científicas, Mallorca, 519 p.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico Geominero de España, Madrid, 129 p. 1 mapa.

FORNÓS, J.J. (Ed.) (1998) “Aspectes geològics de les Balears”. Universitat de les Illes Balears. 473 p. 1 mapa.

FORNÓS, J.J.; MARZO, M.; POMAR, L.; RAMOS-GUERRERO, E. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Evolución tectonosedimentária y análisis estratigráfico del Terciario de la isla de Mallorca: Guía de campo”. I Congreso del Grupo Español del Terciario. Vic, 145 p.

POMAR, L.; OBRADOR, A.; FORNÓS, J.J. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1983) “El Terciario de las Baleares (Mallorca-Menorca): Guía de las excursiones”. X Congreso Nacional de Sedimentología, Grupo Español del Terciario (GES). Menorca, 255 p.