Des del meu punt de vista la realitat és una altra, quan es vol hi ha doblers per fer moltes coses: a Xina s’estan construint de bell nou totes les grans ciutats amb edificacions modernes (o és que els arquitectes, constructors i obrers treballen de franc?), a Berlín la ciutat també s’ha fet nova (és gratuït tot això?), a Mallorca mateix s’han construït carreteres i autopistes a rompre (és que no valen res?). La resposta també sol ser molt sorprenent: és que tot això ajuda a crear riquesa! No diré que no sigui cert, però les vivències i les experiències de la nostra gent gran, no formen part de la nostra riquesa cultural? En primer lloc, crec que si el sistema ha de creixer indefinidament és que està mal plantejat, s’ha de canviar aquesta estratègia. El sistema ha de ser sostenible o no hi haurà futur. En segon lloc, si el finançament de les nostres jubilacions ha de dependre del fet que cada vegada hi hagi més gent anam malament. Al món hi ha gent de sobres si no podem sobreviure sense que la humanitat s’incrementi de manera exponencial també anam malament. S’haurien de mirar estratègies per poden finançar que la gent major no s’hagi de matar treballant fins a la mort, i una manera seria revaloritzant-la com a un valor de la nostra cultura i no com a una càrrega. I si el sistema de finançació de la seguretat social falla, el que s’ha de fer és canviar-lo i no anara persistint en l’error.
En conclusió, discutint l’afirmació de la conservacionista i primatòloga Jane Goodall pens que el que ha fallat és la nostra societat més que la humanitat. Hem de canviar tot allò que no funciona si volem seguir vivint en el paradís que és la nostra estimada Terra.
