Blog d’en Damià Crespí

Planícia és una de les finques més guapes de la serra de Tramuntana Mallorquina. La setmana passada aparegué a la premsa que el Govern Balear i el Ministeri l’havien comprada per a que pogués ser gaudida per tothom, i que en aquesta finca s’hi pensaven crear una xarxa de rutes per a fer a peu.

Sense cap dubte aquesta és una bona notícia. Pensem que la serra de Tramuntana és el nostre patrimoni natural més preuat, ja que en ella hi ha els paisatges més bells de Mallorca, les espècies botàniques i zoològiques de més interès (inclosos nombrosos endemismes) i no pocs punts d’elevat interès paleontològic i geològic. Quan pensam en la gestió de la serra, sempre ho feim referint-nos a les activitats que s’hi realitzen (agricultura, caça…) o en els propietaris de les finques (la major part de la serra és propietat privada), però se sol obviar que també, com a patrimoni, forma part del nostre llegat, i que per tant ens pertany a tots. Com a exemple podríem anomenar els castells roquers o les ermites antigues que també es troben en indrets de propietat privada, però no per això deixen de formar part del nostre llegat cultural.

És per això que pens que l’ecotaxa, que tenia com a principal finalitat la compra de finques per fer-les públiques i la seva gestió i conservació, no sols era una bona iniciativa sinó que era imprescindible per a la gestió i la conservació del nostre patrimoni natural.

El decret Nadal, que regula les excepcions urbanístiques que es poden fer la hotels, suposa un altre exemple de defensa dels interessos dels poderosos, que només tenen armes per fer el que volen, front als interessos dels ciutadans comuns, al que no se’ls permet cap falta per petita que sia. Altres exemples recents serien el tractament que fa la justícia dels poderosos front als ciutadans normals o les ajudes que dona l’estat per tapar deutes milionaris als bancs, mentre que si jo (o qualsevol altre) ens retardam un sol dia en pagar l’hipoteca ja ens arriba amb recàrrecs.

Podem resumir el decret del conseller de Turisme en tres punts:

1)El hotels podran augmentar en un 10% l’edificabilitat permesa per a construcció de determinats serveis.
2)S’agilitzen els tràmits per edificar.
3)Es podran legalitzar places hoteleres que fins ara eren il·legals.

En resum:

Tu no provis d’edificar més del que pots que et caurà un “puro”, els hotelers sí poden però tu no. Si vols fer res hauràs de passar pel “tub” de la burocràcia, els hotelers no, però tu sí. Si has construït res il·legal prepara’t, ep que això no vals pels hotelers!

No em sorprèn que Nadal adopti aquesta aptitud, ja que sabem a qui representa, però a qui representen els socialistes i els nacionalistes d’esquerres que han aprovat aquest decret? Ja deia el bon Jesús que si fóssiu cecs no tendríeu culpa però com que veis la culpa perdura.

Dixit eit Jesus: Si caeci essetis, non haberetis peccatum. Nunc vero dicitis: Quia videmus. Peccatum vestrum manet.

Io 9:41

Ja fa dies que vaig llegir per la premsa que alguns autobusos de Barcelona duien escrit la següent frase, com a lema dels que defensen l’ateisme: “Déu probablement no existeix, viu la vida”. La meva sorpresa va ser doble, i no fou perquè els ateus manifestassin les seves idees, ja que avui en dia tothom les pot manifestar obertament. No, els motius del meu estupor anaven per altres camins. En primer lloc em va sobtar el que volgués ser tan políticament correcte, si penses que Déu no existeix no diràs, probablement no existeix, ja que dir això i no dir res és el mateix, dius que probablement no existeix i que probablement existeix (és a dir que no ho saps). El correcte per un ateu seria dir, pens que Déu no existeix, afirm que Déu no existeix, o he arribat a la conclusió que no hi ha Déu. Es clar que només es tractava de posar una frase i no d’escriure tot un tractat filosòfic argumentant l’existència o la inexistència de Déu.

El segon motiu del meu estupor fou veure que rematava dient “ja que Déu sembla que no existeix, viu la vida”. Això em va fer reflexionar, de fet és una negació de les frases evangèliques en què es diu que en Jesús hi ha la veritat i la vida.

In ipso vita erat,
et vita erat lux hominum.

Io 1:4

Llavors vaig arribar a la conclusió que l’ateisme que es manifestava era el que inspirà el filòsof Nietzsche, per ell la religió cristiana suposava la negació de la vida, ja que posava traves als esperits lliures (com el del mateix Nietzsche). Ara bé, no crec que es pugui afirmar amb rotunditat que l’amor a la vida sigui un dels motius per defensar l’ateisme, ja que aquest també pot desembocar en el nihilisme més ofegador. Crec que la religió o l’ateisme s’han de defensar des de la convicció no des de la defensa a la vida. S’estén que el que es vol defensar és un esperit lliure front als fanatismes, però això no té res que veure amb la religió o l’ateisme, ja que s’han fet tantes animalades per mor del fanatisme religiós com per a defensa d’ideologies atees com el comunisme d’Stalin.