Blog d’en Damià Crespí

Els materials que apareixen a la zona de Formentor són els que estan senyalats a la columna que veim a continuació.

De Geologia de Formentor

També podeu veure-la amb més detall a la nota escrita en aquest mateix blog en què comentava la columna estratigràfica sintètica de Mallorca.

http://dcrespi.blog.com/3337412/

Anant de més antic a més modern els materials que podem trobar a la zona de Formentor són els següents:

• Argiles de diversos colors, guixos i roques volcàniques del Keuper (Triàsic superior). Aquests materials només afloren a prop de la cala de Formentor, encara que no són gaire visibles.
• Dolomies del Retià (Triàsic superior). Com a criteri de camp per a diferenciar aquestes dolomies de les dolomies i calcàries dolomítiques del Lias veurem que en les retianes l’estratificació és ben visible, mentre que a les liàsiques no es veu. Aquestes dolomies poden veure’s a tots els vessants nord-occidental de les serres que conformen la península de Formentor. A diferència dels materials liàsics, no es troben a les zones més elevades de les muntanyes de Formentor.
• Dolomies, calcàries dolomítiques i bretxes dolomítiques del Lias inferior (Juràssic inferior). A diferència de les dolomies del Retià els materials del Lias inferior presenten al paisatge un aspecte molt massiu, no es veu l’estratificació. Conforma les zones més elevades de les muntanyes de la península de Formentor (i de tota la serra de Tramuntana).
• Calcarenites de Sant Elm (Miocè inferior). Aquestes calcarenites, en la zona de Formentor, es troben per sobre dels materials anteriors, i no apareixen els materials que en altres zones de Mallorca es troben entre els del Lias i els miocènics. En tots els afloraments la base del Miocè s’emplaça discordantment sobre els materials que té per sota. Aquesta unitat conté calcarenites bioclàstiques i conglomerats. Són freqüents els fòssils d’equinoderms i d’ostreids (com pot veure’s en algunes imatges dels punts d’interès geològic). Aquests materials s’emplacen a les vores de les valls entre les serres. Representen materials sedimentats en ambients costaners en el moment en què començaven a emergir les muntanyes formades per la compressió que donar lloc a la serra.
• Turbidites de Banyalbufar (Miocè inferior). Emplaçades per sobre de les calcarenites amb un contacte discordant. Estan formats per l’alternança de margues i calcarenites transportades per corrents de turbidesa a una certa fondària sota l’aigua. Aquests materials afloren al centre de les valls que es troben entre les diverses serres que conformen la península de Formentor.
• Quaternari. En la zona de Formentor no estan representats altres materials posttectònics més que els quaternaris. Troban tant eolianites (marès) que representen antigues zones dunars, com dipòsits marins poc profunds, i llims i conclomerats que representen la sedimentació continental.

En aquesta nota us posaré el mapa geològic de la zona de Formentor. Per a l’elaboració d’aquest mapa he usat com a base la cartografia geològica annexa al pla hidrològic de les illes Balears, així com he tengut en compte les cartografies geològiques de l’IDEIB i de Gelabert (1998).

De Geologia de Formentor

Pitjau sobre la foto per engrandir-la.

En ell es pot apreciar l’estructura tectònica formada per una sèrie de blocs encavalcats, a més de dues generacions de falles normals. Les primeres (com la de cala Bóquer) s’haurien format abans de la fase compressiva de la zona (que formà els encavalcaments i els plecs) i podrien haver tengut dos moviments, primer com a falla normal i després com a falles inverses (Gelabert, 1998), també hi ha una altra generació de falles normals (menys important) formades després de la fase compressiva de la serra. Gelabert et al. (1991) senyalen que algunes falles han tengut un moviment dextre tardà.

BIBLIOGRAFIA

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

PÀGINES WEB

http://www.ideib.cat

http://dma.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=259&cont=6504

El meu primer contacte amb la geologia de Formentor es va produir fa uns 20 anys, quan feia la carrera de geologia. Des de les hores ençà ha plogut molt i també han anat canviant les meves idees geològiques. Però el que puc dir és que la meva visió de la geologia de Formentor s’ha anat enriquint amb el pas del temps.

La veritat és que s’ha escrit molt sobre la geologia d’aquesta àrea (Gelabert et al. 1991; Gelabert, 1998), i jo afegiré poc a que ja s’ha dit. Però si serveix per a donar a conèixer el nostre patrimoni geològic puc dir que em donaré per ben satisfet.

Per començar diré que la zona que aniré tractants en tota una sèrie de notes en el blog tracten de la península que es troba a l’extrem nord de Mallorca, just al nord de la badia de Pollença i a la vora de la localitat del Port de Pollença (localment anomenat com a “u moll”). No és gens exagerat dir que aquesta és una de les zones més maques per poder apreciar les morfologies estructurals que corresponen a una tectònica compressiva. Aquesta zona està formada per una sèrie de blocs encavalcats un sobre els altres. Aquesta és la manera que tenim de referir-nos els geòlegs a una estructura formada per un apilament de blocs que pujen uns sobre els altres. També és poden veure exemples molt guapos de plecs i de falles que compliquen un poc una estructura que a primera vista pot semblar senzilla.

De Geologia de Formentor

En la fotografia (extreta de angelikaundpeter) es poden veure els blocs encavalcats uns sobre els altres. Aquest apilament de blocs encavalcats també es pot apreciar en la imatge del Google maps que es posa a continuació.

De Geologia de Formentor

Pitjau aquí per veure els punts d’interès geològic de la zona.

L’expectacularitat d’aquest paisatge ha fet que s’hagi considerat un dels patrimonis geològics més importants de les illes Balears (Durán Valsero, 2006).

BIBLIOGRAFIA

DURÁN VALSERO, J.J. (2006) “Illes d’aigua, patrimoni geològic i hidrogeològic de les illes Balears”. Instituto Geológico y Minero de España; Conselleria de Medi Ambient, Govern Balear.

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.