Els seus punts d’interès geològic més relevants es poden veure al mapa que pos a continuació.
Començaré amb una vista presa des del far de Formentor.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 1. Vista del far de Formentor.
Aquesta imatge és molt significativa del que és la geologia d’aquesta zona. Està presa mirant cap a cala Figuera i en ella podem veure la morfologia que reflecteix l’estructura geològica de l’entorn. Amb blocs superposats uns a sobre dels altres.
Un altre dels aspectes destacats de la geologia d’aquesta zona fa referència al carst. Aquest és un conjunt de formes de dissolució que es produeixen per l’acció de les aigües sobre les roques calcàries. Un exemple bastant significatiu de depressió càrstica la trobam al pla de les Basses, molt a prop del cap de Formentor. Al centre d’aquesta depressió es troba l’avenc del Pla de les Basses de 125 m de fondària (MEDIAVILLA, 1980).
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 2. El pla de les Basses, exemple de depressió càrstica.
Sens dubte el punt més interessant del nostre recorregut és cala Figuera, indret destacable per diversos motius (petrològic, estratigràfic, geomorfològic i tectònic). En primer lloc cal destacar la morfologia de la zona, que segueix l’estructura geològica. Per altra part, això és característic de tota la zona de Formentor. La cala s’ha format on hi havia els materials més blans (les turbidites del Miocè inferior), mentre que els laterals de la cala estan formats per materials menys erosionables (calcarenites del Miocè inferior i calcàries dolomítiques del Lias). Aquest també és un bon punt per reconèixer els materials als que ja ens hem referit en notes anteriors.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 3. Calcarenites de Sant Elm, Miocè inferior basal, de cala Figuera. Cal destacar la presència d’alguns fòssils, com aquest equinoderm.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 4. Turbidites de Banyalbufar localitzades a cala Figuera. Aquestes es formen per corrents de turbidesa que són com a allaus submarins, i es caracteritzen per l’alternança de calcarenites i margues.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 5. Eolianites del Quaternari, conegudes popularment com a marès.
Des del punt de vista petrològic el més destacat de cala Figuera és la presència d’ignimbrites. Aquestes són roques vulcanosedimentàries, és a dir que tenen origen volcànic però s’emplacen dins de sèries estratigràfiques i poden contenir fòssils (generalment restes vegetals carbonitzades). Aquesta roca fou descrita per ADAMS (1988). Les ignimbrites de cala Figuera es troben emplaçades dins de la formació calcarenítica del Miocè inferior, pel que es pot deduir que la seva edat és aquesta. Aquests materials no destaquen molt en el paisatge però es poden seguir gràcies a que hi ha un camí que segueix pràcticament el seu aflorament.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 6. Ignimbrita de cala Figuera. Pot veure’s com una roca formada per quars i feldspat amb algunes restes vegetals carbonitzades.
Quan a l’estructura, el primer que ens xocarà serà la falla del túnel. Aquesta posa en contacte les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) amb les dolomies del Retià (Triàsic superior).
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 7. Detall de la falla del túnel, destaca un pla de falla molt visible.
Per sota del pla de falla podem veure unes bretxes de falla que estan afectades per una cisalla bastant destacable. Per la cisalla podem veure que aquest pla de falla ha tengut un moviment destre, tal com ens senyalen GELABERT et al. (1991) i GELABERT (1998).
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 8. Bretxes de la falla del túnel. És visible el clivatge format per la cisalla. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.
També cal destacar el contacte entre les calcarenites del Miocè inferior i el Retià que aflora a la carretera, entre el túnel i l’aparcament. En aquest punt es pot veure que el contacte és per falla.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 9. Contracte entre les calcarenites del Miocè inferior i les dolomies del Retià. En aquest punt és per falla. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.
El darrer tret estructural a destacar d’aquesta zona és el sinclinal de cala Figuera. Aquest és molt visible en el camí que davalla a la cala des de l’aparcament, gràcies a que les capes calcarenítiques, més dures, de les turbidites donen relleu.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 10. Sinclinal de cala Figuera, en les turbidites del Miocè inferior. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.
Finalment podem veure algunes fotos en les que destacarem alguns aspectes de l’estructura geològica de cala Figuera.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 11. En aquesta fotografia podem veure en un primer pla les calcàries dolomítiques del Lias (que es troben per sobre de la falla del túnel), just en segon pla hi ha un cons de dejecció amb blocs caiguts i per darrera hi ha (d’esquerra a dreta) les turbidides miocenes amb el sinclinal, el Quaternari (marès) discordant per sobre dels materials miocènics, les calcarenites miocènes discordants per damunt de les calcàries dolomítiques del Lias un altre cop. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.
|
|||
Foto 12. A l’esquerra podem veure les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) i a la dreta el sinclinal de cala Figuera que afecta les turbidites del Miocè inferior.
 |
| De Geologia de Formentor |
Foto 13. Per sobre tenim les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior), a la base de les calcàries hi ha les dolomies del Retià (Triàsic superior), el contacte entre les dues formacions és per falla (la mateixa que hem vist al túnel). També podem veure el contacte entre el Retià i les calcarenites del Miocè inferior. En aquest punt és per falla (la que hem vist a la carretera). Les turbidites del Miocè inferior afloren a la carretera a prop de l’aparcament. El contacte entre les turbidites i les calcarenites miocèniques és discordant. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.
BIBLIOGRAFIA
ADAMS, A.E. (1988) “Mallorcan Geology”. Department of Extra-mural Studies, University College, Cardiff.
GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.
GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.
MEDIAVILLA, M. (1980) “Las simas del Pla de les Basses”. Endins 7:17-21.
