Blog d’en Damià Crespí

Seguint amb el nostre recorregut particular sobre la geologia de Formentor, és necessari fer una aturada al mirador i a la talaia de Formentor. No sols per gaudir de les vistes sinó també per poder observar el paisatge amb ulls geològics.

Us record que podeu veure el mapa amb els punts geològics de Formentor a la següent adreça:

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13

També cal recordar que podeu veure el mapa geològic de Formentor:

http://picasaweb.google.com/lh/photo/1uplx5rZ-HHdmPY5wKiJAw?feat=directlink

I la columna estratigràfica de la zona:

http://picasaweb.google.com/lh/photo/L-C22YvE71b-J-ZAJCNiyw?feat=directlink

En primer lloc destacarem la vista que es pot contemplar des de la talaia d’Albercutx. La visió és realment esplèndida, però ens concentrarem en els aspectes geològics.

De Geologia de Formentor

Podeu veure una fotografia sense interpretar en l’àlbum de fotos i en el mapa.

Aquesta foto és molt representativa de l’estructura geològica d’aquesta zona, podem apreciar diversos blocs encavalcats. Observant la foto des de l’esquerra cap a la dreta, en primer lloc podem veure un encavalcament que passa per devora la coneguda illa del Colomer (imatge habitual en les promocions turístiques de Mallorca), per davall de la muntanya del Pal. De fet podem apreciar que aquí hi ha un encavalcament degut a l’alternança de materials. L’illa del Colomer està formada per bretxes i dolomies massives del Lias, com pot veure’s pel seu aspecte massiu i pel relleu que donen. Al vessant nord-occidental del Pal veim les dolomies del Retià (estratigràficament per davall del Lias), i a prop del cim tornen aparèixer les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta alternança ens diu que enmig hi ha d’haver qualque cosa que permeti aquesta repetició, i aquesta cosa és un encavalcament. Més cap a la dreta, veim el fons de la vall. El fet que aquí hi hagi una vall està condicionat pels materials que tenim, ja que en aquest punt trobam les turbidites del Miocè inferior, que degut a que són menys resistents a l’erosió no formen relleu. En la fotografia no es veuen massa bé, però si que les veurem si recorrem la carretera que mena al cap de Formentor, ja que poden veure’s en diversos talls de carretera. Més cap a la dreta apareixen el Retià i el Lias. El fet que estiguin repetits ens diu que aquest no és un encavalcament simple sinó que el bloc encavalcat consta de diverses làmines.

Ara ens n’anirem cap al port de Pollença. Just a l’entrada hi ha una redona amb l’entrada a una finca. Aquesta és la finca d’Albercutx. A l’entrada hi podem fer una aturada per veure la vista. En aquest punt apreciarem algunes característiques clares de l’estructura geològica de l’àrea que visitam:

De Geologia de Formentor

És interessant constatar els materials i les estructures que podem veure en aquest punt. Partint de l’esquerra de la fotografia podem veure una serra formada per bretxes i dolomies massives del Lias. Al vessant sud-oriental podem veure les calcarenites del Miocè inferior que les apreciam perquè presenten una coloració un poc més blanquinosa i perquè donen un escaló al relleu. Les turbidites del Miocè inferior també es poden apreciar, aquestes per la manca de detalls que es veuen al terreny i per sobre tornam trobar les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta repetició de la sèrie ens torna indicar la presència d’un encavalcament. Per sobre (a l’esquerra de la fotografia) veim les dolomies del Retià (ben visibles en els talls de la carretera) i per sobre el Lias una altra vegada, cosa que ens indica un altre encavalcament.

Ja ha arribat la primavera. Ara és el temps en què floreixen les plantes, arriben els ocells, el camp està verd i bell, el sol ens omple amb el seu esplendor i els horts produeixen les hortalisses. Però al carrer Joan Alcover de Ciutat ha arribat una altra primavera, no d’alegria sinó de tristor; no d’esplendor sinó de grisor; no de flors sinó de motoserres; no de verdor, sinó d’excavadores.

Amb l’excusa de millorar el transport públic es vol convertir aquest carrer amb la nova via de comunicació del centre de Ciutat. Amb l’excusa que hi ha d’haver més trànsit es vol “embellir” el carrer, al cap i a la fi ha de ser la ruta de sortida de Ciutat. Amb l’excusa de “l’embelliment” i de les obres “de millora” s’ha aprofitat per començar a tallar els arbres del carrer. Les mèlies havien començat a treure flor, les flors morades amb les que saluden la primavera, havien començat a treure les fulles, amb les que inunden de verdor primaveral el carrer. Però aquest procés no s’ha completat, abans han estat tallats per les motoserres i arrencats per les excavadores.

Potser en un futur hi torni haver arbres en el carrer, però passaran molts i molts d’anys abans que el carrer Joan Alcover torni recuperar una part de la seva esplendor.

Joan Alcover era un poeta, en el seu poema més conegut ens parlava de l’arribada d’una nova primavera, esperem que ens arribi. També ens deia que ens arribaria una nova alba, que il·luminaria un nou dia ple de vida i llum. Nosaltres esperam que aquest dia arribi alguna vegada. De fet l’esperança és el darrer que es perd.

CARRER JOAN ALCOVER, ON SÓN ELS ARBRES?

No em puc deixar d’acabar aquesta nota amb una cita, d’allò que va dir Jesús als fariseus, “si fóssiu cecs no tendríeu culpa,  però com que deis que hi veis la vostra culpa perdura”. Pensau-hi, els que us considerau progressistes.

Dixit eit Jesus: Si caeci essetis, non haberetis peccatum. Nunc vero dicitis: Quia videmus. Peccatum vestrum manet.

Io 9:41