Geologia de Formentor (6) Bóquer
Us record que podeu veure el mapa de situació amb l’emplaçament dels punts més interessants des del punt de vista geològic en en següent mapa:
Fent una secció des de la serra del Cavall Bernat, que ens separa de la cala de Sant Vicenç, cap al sud-est hi trobaríem els següents materials: dolomies i calcàries dolomítiques del Lias, calcarenites del Miocè inferior, turbidites del Miocè inferior (que constitueixen els materials del centre de la vall), dolomies del Retià (Triàsic superior) i una altra vegada dolomies i bretxes del Lias. Hi trobam doncs una repetició de la sèrie estratigràfica.
Començarem per veure l’estructura general d’aquests materials en primer lloc podem veure com es disposen els materials del Miocè.
 |
| De Geologia de Formentor |
Fig. 1. Sinclinal de cala Bóquer, per veure la foto sense interpretar pitjau aquí.
A la cala podem veure la disposició que tenen les turbidites miocèniques, ja que l’alternança de capes calcarenítiques (menys erosionables i que destaquen més al paisatge) i margoses (més erosionables i que destaquen menys) ens mostra bé l’estructura. Aquí podem veure que les turbidites estan plegades formant un sinclinal. Al nucli del sinclinal hi podem veure una capa replegada. Això es degut que l’escurçament que sofreixen les capes més properes al nucli és major que les que sofreixen les capes més externes. Podem veure el detall d’aquests plecs.
 |
| De Geologia de Formentor |
Fig. 2. Detall dels plecs de les turbidites del Miocè inferior a cala Bóquer.
A més les turbidites també presenten clivatge. Aquest es forma també per la deformació, i es manifesta com una sèrie de plans perpendiculars a la direcció de màxim escurçament. L’erosió desfà aquests materials que es disgreguen en unes formes que semblen “patates fregides”.
 |
| De Geologia de Formentor |
Fig. 3. Disgregació en forma de “patates fregides” dels materials margosos de les turbidites miocèniques de cala Bóquer degut al clivatge.
 |
| De Geologia de Formentor |
Fig. 4. Detall del clivatge en els materials calcarenítics de les turbidites miocèniques. En aquests materials l’espaiat entre els plans de clivatge és major.
En les turbidites apareixen altres estructures.
 |
| De Geologia de Formentor |
Fig. 5. Detall dels plecs sedimentaris de les capes calcarenítiques de les turbidites miocèniques.
Aquests tipus d’estructura es formen quan els materials encara no estan consolidats i són per tant plecs sedimentaris, no formats per la tectònica compressiva.
També podem veure la disposició de les dolomies del Retià i les dolomies i bretxes del Lias al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer.
 |
| De Geologia de Formentor |
Fig. 6. Contacte entre les dolomies del Retià (Triàsic superior) i les dolomies i bretxes del Lias (Juràssic inferior) al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer. Podeu veure la imatge sense interpretar pitjant aquí.
En la fotografia podem veure les capes quasi verticals del Retià en contacte amb el Lias. El contacte és per falla i s’interpreta com una falla que ha tengut un moviment distensiu abans de l’etapa compressiva, i un moviment compressiu durant l’etapa compressiva. Finalment podem veure la disposició general dels materials que trobam a la vall de Bóquer.
 |
| De Geologia de Formentor |
Fig. 7. Vista de Bóquer des del cinturó de ronda del port de Pollença. Podeu veure una imatge sense interpretar pitjant aquí.
En aquesta foto podem veure la continuació del sinclinal que havíem vist a cala Bóquer. Aquest també afecta als materials del Retià i del Lias. A l’esquerra de la imatge veim el Lias del flanc nord-occidental del sinclinal, capbussant cap al sud-est. Al centre de la vall tenim els materials miocènics, que sabem que estan plegats formant un sinclinal. Just per sobre de les cases de Bóquer tornam trobar les dolomies i bretxes del Lias, amb disposició quasi vertical. Un poc més a la dreta de la imatge tenim les dolomies del Retià (també quasi verticals) i per sobre una altra vegada els materials del Lias. Entre els Retià i el Lias podem veure la falla que ja havíem senyalat abans. I finalment, de nou les dolomies del Retià que encavalquen el Lias.
BIBLIOGRAFIA.
GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.
GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.
