Son Espases: de nou el ridícul i la vergonya
En primer lloc s’ha de dir que el projecte de construir el nou hospital de Ciutat a Son Espases va sortir amb mal peu: comptava amb la oposició majoritària dels veïns de la zona i dels religiosos del monestir proper, fins al punt que no dubtaren de dur-lo als tribunals. Per altra part les sospites de doble “pelotasso” que es desprenien del projecte eren molt elevades. Aquí podem dir doble, ja que per una part els terrenys en què es troba l’antic hospital de Son Dureta semblen massa valuosos per no aprofitar-los per fer apartaments de luxe (una altra vegada el maleït luxe) i per altra l’entorn de Son Espases era el lloc idoni per fer que Ciutat creixés amb més urbanitzacions (de fet ja se n’ha construït una a la vora del futur hospital) i l’hospital podia ser l’excusa per aprofitar aquestes zones rústiques que, des del punt de vista de qualcuns, no serveixen per a res. També era ben manifest que aquesta era una zona que podia aportar restes arqueològiques destacables, de fet comptava amb una síquia mora, bé d’interès cultural que, com acostuma a passar en la nostra terra, ha estat parcialment destruïda sense que ningú hagi estat responsabilitzat d’aquest fet. No se sabia però que comptava amb les restes romanes més importants de Ciutat i una de les més importants de les Balears. No sabem que s’ha perdut, ja que l’inici de les obres es va fer sense cap tipus de control arqueològic.
Abans de les eleccions tant els socialistes com els seus socis del PSM i d’EU-EV estaven totalment d’acord que aquesta era una obra que s’havia d’aturar. Així ho feren, però només per un breu període de temps, al poc es va decidir pel mal menor, ja que el mal ja s’havia començat valia més acabar el nou hospital en el lloc que havia decidit el vell executiu dretà. Però llavors es va fer la descoberta arqueològica. Què passarà amb aquestes restes, unes de les més impotants de tots els temps a les nostres illes? Idò això que sol passar a ca nostra, dormiran el somni dels justos, i aquí no ha passat res.
Ara ens arriba la sorpresa: el tribunal superior ordena la suspensió de les obres, ja que hi veu greu deficiències en les seves tramitacions i les respostes dels nostres polítics no pot ser més kafkiana. Els actuals responsables del govern volen acabar les obres costi el que costi, fins i tot traient-se de la màniga un decret per poder-ho fer al temps que acusen a l’anterior govern del que ha passat. Mentre que els anteriors governants, ara a l’oposició acusen el govern actual.
Com deiem abans, l’espectacle que ofereixen els nostres polítics no pot ser més esperpèntica.
Quid autem vides festucam in oculo fratris tui, trabem autem, quae in oculo tuo est, non consideras?
Lc 6, 41
