Diu en Darwin a la seva autobiografia que en la seva joventut li fascinaven tant les aus que trobava estrany que no tothom es volgués fer ornitòleg. De fet les aus són tan belles i fascinants que avui en dia encara podria manifestar la mateixa sorpresa que el cèlebre naturalista anglès. Moltes vegades m’he demanat si hi ha res més digne de ser observat i estudiat que la naturalesa, i anant més enfora també si hi pot haver res millor que dedicar la vida a la observació de la natura.
La nostra societat ens allunya de la naturalesa, no ens deixa temps per gaudir de les coses simples i belles com la observació de les aus o d’una posta de sol. Ens hem de dedicar temps i temps a realitzar tasques poc gratificants en espais artificials. Per altra part, paradoxalment, com més carreteres i autopistes s’han fet la natura de cada vegada ens anava quedant més lluny i inaccessible. Bé que tenim cotxer per poder córrer, però els espais fàcilment accessibles es tornen artificials i la mà de l’home (per “embellir” o per embrutar) cada vegada hi són més patents. I per finalitzar també la natura està cada cop més privatitzada. A Mallorca tot pertany a qualcú, i aquest qualcú pot tenir interessos molt allunyats de la conservació del nostre patrimoni natural per al bé i per al gaudi de tots.
Per tot això jo m’he dedicat a les ciències naturals, encara que en un vessant tot allunyat de la ornitologia. I també per aquest motiu he dedicat el blog a la naturalesa (amb el vessant geològic) i a la conservació de la natura, ja que pens que no hi ha un interès més gran i immediat pels mallorquins que això. El nostre patrimoni natural és molt important i és el nostre deure conservar-lo, mantenir-lo i divulgar-lo. No fer-ho seria com que els habitants de Roma venguessin les seves ruïnes per fer grava o que els habitants de París utilitzassin els quadres del Louvre per fer foganyes
Avui he rebut una notícia del GOB que diu el següent: “Fracassa a Son Bosc la major colònia de cria d’abellerol a Mallorca, davant la manca d’actuació de la Conselleria de Medi Ambient“.
La notícia no pot ser més significativa de l’estat del nostre patrimoni. Son Bosc formà part del parc natural de s’Albufera, però durant el govern Matas va passar a mans privades per construir-hi un camp de golf. L’excusa és la de sempre: “Això atraurà turisme de qualitat”. Però resulta que Son Bosc alberga una població d’orquídia palustre de les més importants d’Europa (a tot Europa les zones humides estan degradades com a Mallorca) a més d’una de les àrees de cria més importans de l’abellerol.
Qui hagi vist una sola vegada un abellerol o una orquídia silvestre i conservi una mica d’atracció per la bellesa no ho dubtaria, no es pot fer un camp de golf en una àrea que conté aquest patrimoni natural. Però el cor dels especuladors només alberga respecte cap els doblers i als polítics (autoanomenats de “progrés”) els preocupa més la conservació de la seva cadira que la conservació del que és nostre. Com ja he dit diverses vegades, encara que l’anterior pacte de progrés fos un fracàs, almanco tenia esperit de “progrés” ara només té esperit d’autoperpetuar-se en el poder.
De nou aquesta història recorda la història bíblica de n’Esaú que vengué la seva primogenitura (és a dir la seva herència) per un plat de llenties. Nosaltres venem el nostre patrimoni per un plat de llenties que ens mangerem avui i demà ja l’haurem paït.
Coxit autem Iacob pulmentum: ad quem cum venisset Esau de agro lassus, ait: Da mihi de coctione hac rufa, quia oppido lassus sum. Quam ob causam vocatum est nomen eius Edom. Cui dixit Iacob: Vende mihi primogenita tua. Ille respondit: En morior, quid mihi prodetur primogenita? Ait Iacob: Iura ergo mihi. Iuravit ei Esau et vendidit primogenita. Et sic, accepto pane et lentis edulio, comedit et bibit, et abiit, parvipendens quod primogenita vendidisset.
Gen. 26, 29-34.
