Blog d’en Damià Crespí

Sobre la nostra societat crec que ens hem de demanar quin tipus de futur volem pels nostres fills. Reflexionant sobre els models de societat, simplificant molt, crec que es poden reduir bàsicament a dos tipus: els models desenvolupistes i els sostenibles. Els primers són aquells en què se suposa que el nostre món pot créixer molt més del que ha crescut fins ara. Suposen un creixement continu sense interrupció. Aquest és, sense cap dubte, el tipus de model que estam seguint avui en dia. Construïm carreteres, autopistes, noves cases, noves urbanitzacions, etc. Se suposa que la societat seguirà creixent en el nombre de persones per poder satisfer les necessitats d’una societat creixent (en nombre de persones, en riquesa, en béns, etc.). El problema que té aquest tipus de societat és que sabem que la Terra, el nostre planeta i l’únic lloc habitable que hem pogut trobar fins ara, és limitat i que, tard o d’hora això implica limitacions.

Bé, es podria objectar que encara que hi hagi límit aquests es poden trobar molt enfora i que això no suposa un problema immediat, però algunes coses que podem constatar actualment ens donen pistes. En primer lloc tenim la contaminació, des del començament de l’era industrial no ha deixat de créixer, ara ja suposa un problema de salut i mediambiental gravíssim. Pensem que pràcticament tots els rius europeus estan contaminats, i gran part de tots els del món. De fet queden molt poques parts del món que no estiguin tocades per la contaminació.

En segon lloc tenim la desaparició d’espècies. Les espècies biològiques estan adaptades a viure en ambients molts concrets i són el resultat d’una adaptació a un medi molt específic. El fet que estiguin desapareixent d’aquesta manera no pot ser més que una indicació que estam produint una transformació a macroescala del nostre planeta. Bé, es podria objectar que això ja ha succeït en altres ocasions al llarg de la història de la Terra, de fet aquesta ha estat anomenada la sisena extinció, ja que n’hi ha hagut 5 abans d’aquesta, però també és cert que les extincions corresponen a etapes de grans catàstrofes (caiguda d’un meteorit, grans canvis climàtics, episodis d’erupcions volcàniques massives, etc.) aquesta és l’única ocasió en què l’extinció massiva està provocada per l’acció d’una sola espècie (la nostra). A més, som el suficient intel·ligents per poder-la evitar i probablement aquesta sigui l’extinció més important de tota la història de la Terra quan al nombre total d’espècies que desapareixeran.

En tercer lloc tenim el canvi climàtic, que és un altre símptoma de l’acció humana sobre el planeta.

En darrer lloc podria dir que des dels anys setanta, tot i la millores econòmiques que s’han experimentat, a Mallorca s’ha perdut qualitat de vida. Aquest darrer punt el deixaré per desenvolupar, ja que jo en faig una lectura un poc particular i un tant allunyada del que se sol fer habitualment.

En conjunt tenim una sèrie d’indicadors que ens diuen que hem assolit el màxim d’explotació sostentible al planeta, i probablement l’hem superat sobradament.

Això ens du al segon model de futur per a nostra societat, la sostenibilitat. Seguiré tractant aquest punt en altres notes.

Bones

Amb aquesta nota penjaré l’enllaç a un document en pdf en què recull la major part de la informació que ja vaig posar en altres, l’amplii i a més l’he actualitzada.

Si voleu veure el document sobre terratrèmols a Balears pitjau aquí.

Bé, darrerament he tengut poc temps per poder escriure al blog, cosa que m’entristeix, però com que es deu a situacions familiars mogudes, però me m’omplen d’alegria, una cosa ve compensada per l’altra. A l’espera de poder dedicar un poc més de temps a la geologia, que és un tema que m’agrada molt i em satisfà enormement volia comentar una sèrie de notícies que crec que són d’interès per tothom.

En primer lloc volia comentar el tema del premi Nòbel per al president d’Estats Units, Barack Obama. Com que ha estat molt polèmic, crec que havia de dir la meva. Personalment estic a favor, encara que amb un entusiasme només tebi. Alguns diuen, segurament amb raó, que ha estat una mica precipitat, ja que de moment l’únic que ha fet són promeses. Però jo pens que ha estat una bona mesura per dos motius: la primera perquè ha suposat un gir enorme en la política del seu país, respecte a l’era Bush, en tots els aspectes. Recordem que en la base de l’ultraliberalisme que propugnaven el president Bush i els seus seguidors es troben les bases de l’actual crisi mundial (de la crisi a Espanya és una altra història, relacionada amb la mundial però que té el seu propi mal). A més a més ha obert una era de violència i caos, amb la invasió d’Iraq que sembla no tenir fi (quan a Espanya, els atemptats de Madrid han estat l’exemple). Sembla una persona que vol canviar tot això, cosa que li dóna un cert mèrit. Però la part decisiva, des del meu punt de vista és l’estímul que suposarà per a impulsar les reformes amb les que s’ha compromès. Per aquest segon punt pens que el premi està ben encaminat.

En segon lloc volia comentar el tema de les corrupcions. Ens hem guanyat a pols que els noms de Mallorca i corrupció venguin sempre associats. Hi ha algú disposat a fer qualque cosa? Bastaria que els votants passassin comptes als corruptes. És què als ciutadans de Mallorca ens agraden tant els corruptes que els volem al poder? És què tot el que diuen ara els mitjans de comunicació ens ve de nou? També ens va venir de nou quan es tractava del batle d’Andratx o de l’expresident Canyelles? És què sempre ens hem de comportar com uns entabanats?

El tema d’avui és una reflexió sobre una notícia apareguda recentment a diversos mitjans de comunicació, es pot resumir de la següent manera:

“Degut a la crisi, disminueixen les emissions de CO2 al món”

Sempre he cregut que una les nostres millors armes és la intel·ligència i que, tard o d’hora, ens donarem compte del que passa i del que hem de fer per evitar una catàstrofe natural a nivell mundials. Els simptomes són clars. L’augment de la temperatura global és pot comparar a una febre, ens indica que qualque cosa no va bé; i n’hi ha d’altres encara molt més clars (la contaminació, el forat de capa d0zó i la pèrdua de biodiversitat són simptomes claríssims de problemes ambientals gravíssims a escala planetària).

No pens que els humans canviem per generositat, o per voler fer les coses bé. No crec  que l’egoïsme humà sigui mal d’evitar. Però crec que hi ha una cosa que inevitablement ens ha de fer actuar d’una altra manera, i aquesta és basa en el fet que som animals, criatures que encara no han sortit del seu primitivisme, i és l’instint de supervivència. Potser no tothom ho veu tan clar com ho veig ara, però hem de canviar, no per preservar el nostre patrimoni natural, ni per voler fer les coses bé, sinó perquè el que es juga és la nostra supervivència.

Per això em va tanta llàstima veure que no és un canvi d’actitud el que redueix les emissions de CO2 sinó la crisi. Hauríem de canviar la nostra manera de fer les coses, els símptomes són clars, la malaltia ja ha començat, quan abans actuem, abans ens curarem i les conseqüències per tots seran menys greus.

Benedixitque illis Deus, et ait: Crescite et multiplicamini, et replete terram, et subiicite eam, et dominamini piscibus maris, et volatilibus caeli, et universis animantibus, quae moventur super terram.

(Gen. 1, 28)

P.S. Ara ja hem crescut, encara ens queda dominar el món.