Bones, estant encara fresc a la nostra memòria el terratrèmol de la setmana passada volia explicar algunes coses sobre el terratrèmol de 1851 que, fins ara és el més important del qual es té notícia. Aquest text que posaré a continuació forma part d’un treball que us podeu baixar en pdf pitjant aquí.
El terratrèmol del 15 de maig de 1851 és el major dels quals es té constància documental a les illes Balears i el que més literatura ha generat. Es produí davers les 2 de la matinada. L’epicentre es localitzà entre Pòrtol i Santa Eugènia, i segurament fou generat per l’activitat de la falla de Sencelles (SILVA et al., 2001). Els efectes més destructius es produiren a Ciutat on, probablement, l’efecte del substrat influí negativament. Les destruccions més importants foren (GRIMALT, 1992):
- Una de les torres que coronaven la façana de la Seu es va esbucar i la segona quedà força malmesa.
- Els campanaris de diversos edificis religiosos quedaren enrunats: als convents de Sant Francesc, Sant Agustí i la Concepció, a les parròquies de Sant Miquel i la Santa Creu i l’oratori del Temple. LLABRÉS (1887) també diu que s’esbucà la part alta del campanar del Carme. SILVA et al. (2001), citant BOUVY (1851), també mencionen desperfectes a les esglésies de Santa Eulàlia, el Socor i al col·legi de Monti-Sion, així com també que algunes cúpules i torres sofriren una rotació inerciar de fins a 60º.
- Nombroses cases Particulars quedaren cruixides, encara que sense caure cap dels seus elements. SILVA et al. (2001) ens parlen també de desperfectes que varen patir diversos edificis administratius com l’oficina de correus, l’ajuntament, el mercat vell, la seu del Governador Militar, algunes fortificacions i la presó (cosa que féu traslladar els presos a instal·lacions militars de Manacor). A conseqüència dels desperfectes algunes cases varen haver de ser tomades.
- Al castell de l’Almudaina s’enfonsà el que quedava de la torre de l’Àngel, així com el campanar de la capella de Santa Anna.
Dins la Ciutat de Mallorca la part que patí majors destrosses fou la siutada a la zona alta, segurament per l’efecte topogràfic (GRIMALT, 1992). Aquest fenomen es pogué apreciar a la major part dels municipis de l’illa. La màxima destrucció es produí al terme de Marratxí i especialment al lloc de Sant Marçal, i es produiren destrosses importants a Santa Eugènia, sa Cabaneta i Pòrtol. En general fou sentit amb elevada intensitat en les zones situades dins de la cubeta sedimentària de Ciutat a l’est de l’illa (Fig. 2), encara que també fou sentit amb bastant intensitat dins de la cubeta sedimentària d’Inca, al nord-est de la de Ciutat, al centre de l’illa, especialment al poble de Santa Maria (SILVA et al., 2001). A la serra de Tramuntana també es pogué sentir amb intensitat de V a VI MSK a Sóller, Valldemossa i Banyalbufar. (SILVA et al., 2001), produint caigudes de roques petites o moderades, i es varen aturar alguns rellotges.
Les sacsejades es varen veure abruptament atenuades a l’est de la línia marcada per la traça de la falla de sencelles (SILVA et al., 2001). A Sencelles es va sentir amb intensitat V-VI MSK, mentre que als pobles de Sineu, Manacor, Felanitx i Campos només assolir la intensitat III MSK. A Campos, de la font d’aigües termals va brollar aigua sobreencalentida, acompanyada d’una ejecció sulfurosa i aigües tèrboles. No es va sentir a Artà i no es tenen dades sobre si es va sentir o no a Inca, sa Pobla, Alcúdia i Pollença, encanvi es va sentir amb una intensitat III MSK a l’illa de Cabrera.
D’aquestes dades es desprèn la importància de l’efecte del sòl (en zones de substrat més tou, com a les conques sedimentàries se sent el terratrèmol amb intensitat més elevada) i del relleu (a les zones més altes la intensitat és major).
No es té constància de morts ni ferits de consideració, però produí un efecte de pànic considerable (GRIMALT, 1992). La major part de la població de Ciutat i s’establí a campaments a l’extrarradi (Secar de la Real, Santa Catalina…). Fins i tot la guarnició militar sortí fora de les murades i s’establi al glacis de sa Feixina. També hi hagué barraquisme ocasional als passeigs amples (la Rambla, la plaça des Mercat i es Born). Els mariners i pescadors embarcaren les seves famílies.
Els edificis més afectats foren els vells convents, molts d’ells en estat de semiabandonament des de l’exclaustració; entre ells sobretot el de Sant Francesc (aleshores quarter de la Guàrdia Civil). A conseqüència del sisme moltes façanes foren edificades de nou en estil neogòtic en dècades posteriors. Aquest fou el cas d’una de les portes de la Seu i la de Santa Eulàlia.
Un altre fenomen descrit per LLABRÉS (1887) fou la presència de manifestacions elèctriques, que segons aquest autor afectà a moltes persones abans del terratrèmol, produint malestar (especialment en els infants petits) que desaparegué una vegada que s’havia produït el sisme.
Posteriorment a aquest terratrèmol se’n donaren d’altres de menor intensitat. Dotze dies després del terratremòl principal (el 7 de juny de 1851) se’n sentí un amb intensitat VI que destruí molts edificis que havien estat anteriorment afectats, i va fer caure l’església de Sant Marçal (SILVA et al., 2001).
Un altre fou el del 31 d’agost de 1851 que coincidí amb la finalització de les obres de desmuntament dels elements de la Seu que amenaçaven de caure (GRIMALT, 1992).
BIBLIOGRAFIA
BOUVY, P. (1851) Sobre el terremoto ocurrido en la isla de Mallorca el 15 de mayo último. Revista Minera, 2(26), 375-378.
BOUVY, P. (1852) Notice sur le trembrement de terre du 15 mai 1851 de l’île de Majorque. Bulletin de la Société Géologique de France, 10, 359-364.
BOVER, J.M. (1856) Historia de la impugnación de Sóller por el ejército de Occhiali, capitán pachá de Túnez y victoria de los vecinos de aquella villa en 11 de mayo y Cronicón de la villa de Sóller. Imprenta Balear. Palma.
CAMPANER, A. (1881) Cronicón Mayoricense. J. Colomer y Salas, Palma.
DARDER, B. (1946) Història de la Coneixença Geològica de l’Illa de Mallorca. Ed. Moll, Palma.
GALBIS, J. (1932) Catálogo Sísmico de la zona comprendida entre los meridianos 5ºE y 20ºW de Greenwich y los paralelos 45º y 25ºN. Instituto Geográfico, Catastral y de Estadística de España.
GRIMALT, M. (1992) Geografia del risc a Mallorca. Les inundacions.Institut d’Estudis Baleàrics. Conselleria de Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. Palma.
HABSBURG-LORENA, L.S. (1869-91) Die Balearen Geschildert in Wort und Bild. Leipzig.
LLABRÉS, G. (1887) Noticia de algunos terremotos en Mallorca. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, nº 57. Palma. URL: http://fabian.balearweb.net/post/24779
PUJÓ, M. (1851) Le tremblement de terre du 15 mai 1851 de l’île de Majorque. Comptes Rendues de l’Académie de Sciences, Paris, 2, 23.
SILVA, P.G., GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, F.M., GOY, J.L., ZAZO, C. y CARRASCO, P.M. (2001) Paleosismicidad y sismicidad histórica en Mallorca (Baleares, España): una aproximación preliminar. Geologica Acta, 36 (3-4). Universidad Complutense de Madrid.
URL: http://www.raco.cat/index.php/ActaGeologica/article/view/75647/107104
