Blog d’en Damià Crespí

Seguint amb el nostre recorregut particular sobre la geologia de Formentor, és necessari fer una aturada al mirador i a la talaia de Formentor. No sols per gaudir de les vistes sinó també per poder observar el paisatge amb ulls geològics.

Us record que podeu veure el mapa amb els punts geològics de Formentor a la següent adreça:

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13

També cal recordar que podeu veure el mapa geològic de Formentor:

http://picasaweb.google.com/lh/photo/1uplx5rZ-HHdmPY5wKiJAw?feat=directlink

I la columna estratigràfica de la zona:

http://picasaweb.google.com/lh/photo/L-C22YvE71b-J-ZAJCNiyw?feat=directlink

En primer lloc destacarem la vista que es pot contemplar des de la talaia d’Albercutx. La visió és realment esplèndida, però ens concentrarem en els aspectes geològics.

De Geologia de Formentor

Podeu veure una fotografia sense interpretar en l’àlbum de fotos i en el mapa.

Aquesta foto és molt representativa de l’estructura geològica d’aquesta zona, podem apreciar diversos blocs encavalcats. Observant la foto des de l’esquerra cap a la dreta, en primer lloc podem veure un encavalcament que passa per devora la coneguda illa del Colomer (imatge habitual en les promocions turístiques de Mallorca), per davall de la muntanya del Pal. De fet podem apreciar que aquí hi ha un encavalcament degut a l’alternança de materials. L’illa del Colomer està formada per bretxes i dolomies massives del Lias, com pot veure’s pel seu aspecte massiu i pel relleu que donen. Al vessant nord-occidental del Pal veim les dolomies del Retià (estratigràficament per davall del Lias), i a prop del cim tornen aparèixer les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta alternança ens diu que enmig hi ha d’haver qualque cosa que permeti aquesta repetició, i aquesta cosa és un encavalcament. Més cap a la dreta, veim el fons de la vall. El fet que aquí hi hagi una vall està condicionat pels materials que tenim, ja que en aquest punt trobam les turbidites del Miocè inferior, que degut a que són menys resistents a l’erosió no formen relleu. En la fotografia no es veuen massa bé, però si que les veurem si recorrem la carretera que mena al cap de Formentor, ja que poden veure’s en diversos talls de carretera. Més cap a la dreta apareixen el Retià i el Lias. El fet que estiguin repetits ens diu que aquest no és un encavalcament simple sinó que el bloc encavalcat consta de diverses làmines.

Ara ens n’anirem cap al port de Pollença. Just a l’entrada hi ha una redona amb l’entrada a una finca. Aquesta és la finca d’Albercutx. A l’entrada hi podem fer una aturada per veure la vista. En aquest punt apreciarem algunes característiques clares de l’estructura geològica de l’àrea que visitam:

De Geologia de Formentor

És interessant constatar els materials i les estructures que podem veure en aquest punt. Partint de l’esquerra de la fotografia podem veure una serra formada per bretxes i dolomies massives del Lias. Al vessant sud-oriental podem veure les calcarenites del Miocè inferior que les apreciam perquè presenten una coloració un poc més blanquinosa i perquè donen un escaló al relleu. Les turbidites del Miocè inferior també es poden apreciar, aquestes per la manca de detalls que es veuen al terreny i per sobre tornam trobar les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta repetició de la sèrie ens torna indicar la presència d’un encavalcament. Per sobre (a l’esquerra de la fotografia) veim les dolomies del Retià (ben visibles en els talls de la carretera) i per sobre el Lias una altra vegada, cosa que ens indica un altre encavalcament.

Ja ha arribat la primavera. Ara és el temps en què floreixen les plantes, arriben els ocells, el camp està verd i bell, el sol ens omple amb el seu esplendor i els horts produeixen les hortalisses. Però al carrer Joan Alcover de Ciutat ha arribat una altra primavera, no d’alegria sinó de tristor; no d’esplendor sinó de grisor; no de flors sinó de motoserres; no de verdor, sinó d’excavadores.

Amb l’excusa de millorar el transport públic es vol convertir aquest carrer amb la nova via de comunicació del centre de Ciutat. Amb l’excusa que hi ha d’haver més trànsit es vol “embellir” el carrer, al cap i a la fi ha de ser la ruta de sortida de Ciutat. Amb l’excusa de “l’embelliment” i de les obres “de millora” s’ha aprofitat per començar a tallar els arbres del carrer. Les mèlies havien començat a treure flor, les flors morades amb les que saluden la primavera, havien començat a treure les fulles, amb les que inunden de verdor primaveral el carrer. Però aquest procés no s’ha completat, abans han estat tallats per les motoserres i arrencats per les excavadores.

Potser en un futur hi torni haver arbres en el carrer, però passaran molts i molts d’anys abans que el carrer Joan Alcover torni recuperar una part de la seva esplendor.

Joan Alcover era un poeta, en el seu poema més conegut ens parlava de l’arribada d’una nova primavera, esperem que ens arribi. També ens deia que ens arribaria una nova alba, que il·luminaria un nou dia ple de vida i llum. Nosaltres esperam que aquest dia arribi alguna vegada. De fet l’esperança és el darrer que es perd.

CARRER JOAN ALCOVER, ON SÓN ELS ARBRES?

No em puc deixar d’acabar aquesta nota amb una cita, d’allò que va dir Jesús als fariseus, “si fóssiu cecs no tendríeu culpa,  però com que deis que hi veis la vostra culpa perdura”. Pensau-hi, els que us considerau progressistes.

Dixit eit Jesus: Si caeci essetis, non haberetis peccatum. Nunc vero dicitis: Quia videmus. Peccatum vestrum manet.

Io 9:41

Seguint amb la informació que he anat recopilant sobre els terratrèmols a les illes Balears, crec que val la pena fer referència al treball d’en Bartomeu Darder, que publicà a l’any 1946. En aquesta obra fa una recopilació dels treballs geològics que s’havien publicat fins al moment i n’adjunta un petit resum. Referint-se als treballs publicats per l’enginyer de mines belga Paul Bouvy entre 1945 i 1952 escriu el següent:

L’any 1951 va publicar a la “Revista Minera” dues curtes notes sobre els terratrèmols que acabaven de tenir lloc a Mallorca, i l’any següent una de més extensa a la Société Géologique de la France fent notar que va afectar principalment al llarg de la vorera meridional de la cordillera Nord amb l’epicentre a les proximitats de Marratxí, destruint l’església de Sant Marçal.

Referint-se a Fontserè (1918) escriu:

N’Eduard Fontserè, catedràtic de Meteorologia a la Universitat de Barcelona i cap del Servei Meteorològic de Catalunya, nat a Barcelona l’any 1870, va publicar un estudi de Sismologia Balear fent notar que la majoria dels terratémols tenen l’epicentre localisat al llarg de la base SE de la cordillera principal de l’illa, essent en general d’intensitat V i VI de l’escala de Mercalli, algun de grau VII, i un, el de 1851, de grau VIII. A Menorca cita el de 1654, ja vertaderament destructor, que arribà al grau IX de Mercalli. Dedueix l’autor que les Balears presenten una sismicitat moderada, inferior a la d’Alacant o dels Alps Marítims.

BIBLIOGRAFIA

BOUVY, P. (1851) “El terremoto del 15 de Mayo en la isla de Mallorca”. Revista Minera, Madrid, v. II, p. 351 i 556.

BOUVY, P. (1852) “Notice sur le tremblement de terre du 15 mai 1851 de l’île de Majorque” Bulletin de la Société Géologique de France, v. X, p. 359-364.

DARDER, B. (1946) “Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca”. Ed. Moll, Biblioteca les illes d’Or, Palma.

FONTSERÈ, B. (1918) “Notas sueltas de Sismologia balear”. Publicaciones de la Sección de Ciencias Naturales de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Barcelona.

En referència a un comentari que s’ha fet recentment a una nota anterior, he trobat convenient introduir aquesta informació que vaig recopilar fa dos anys per un treball. S’ha de destacar que s’ha tornat d’actualitat la qüestió de si es poden produir terratrèmols a les Balears degut a la notícia que ha sortit a la premsa referent al recent terratrèmol d’Itàlia. De fet recentment se m’ha fet diverses vegades aquesta pregunta, per la qual cosa he trobat convenient publicar aquesta informació al meu blog.

Ja vaig contestar que a les Balears es poden produir terratrèmols, ja que si bé no estam just a la vora de placa (és a dir del contacte entre la placa Euroasiàtica i l’Africana) no estam prou allunyat com per poder sentir-nos totalment segurs. De fet aquí s’han donat terratrèmols, alguns bastant destructius (però això serà tema d’una altra nota al blog).

Quan a les referències, es pot trobar més informació a les pàgines web que cit a la part de bibliografia, especialment a la pàgina web de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN), que té una secció dedicada a terratrèmols històrics i instrumentals.

Les dades que he posat al quadre estan actualitzades fins a l’any 2007.

TERRATRÈMOLS RECENTS.

Durant els segles XX i XXI no hi ha hagut sismes de gran intensitat en les Illes Balears. Entre els que s’han pogut sentir en dates recents destaquen el sisme de magnitud 4,5 que es va produir en el Mediterrani, en les proximitats de la illa de Menorca, el dia 24/09/1994, que es va sentir en les Balears amb una intensitat III. També podem destacar el de Lloret de dia 21/01/2005 de magnitud 2,8 i que es va sentir amb una intensitat IV i el de dia 2/11/2001, ocorregut en el Mediterrani, prop de Balears, que va tenir una magnitud de 3,2 i una intensitat d’III-IV. Fora de la nostra zona, però que va tenir una forta incidència en les Illes Balears es pot destacar el terratrèmol d’Argèlia de 21/05/2003, amb una magnitud de 7,0 i que va tenir una intensitat d’IV en les Balears. El seu efecte més destructiu va ser el tsunami que va originar que va destruir diverses embarcacions amarrades en diversos ports de les nostres costes.

SISMICITAT INSTRUMENTAL I HISTÒRICA

Les dades que s’han pogut obtenir sobre sismes històrics i instrumentals, es resumeixen en el quadre següent:

Data	Hora	Lat.	Long.	Prof.	Mag.	Int.	Localització	Ref.	Obs.
18/03/1660	14:00:00	39,5	2,75			VI	E Palma Mallorca	1,2
19/03/1660	00:00:00	39,5	2,75				E Palma Mallorca	1,2
26/03/1660	00:00:00	39,5	2,75				E Palma Mallorca	1,2
28/03/1660	00:00:00	39,5	2,75				E Palma Mallorca	1,2
24/03/1721	00:00:00	39,75	2,9			VII	Selva Mallorca	1,2	1
22/02/1749	00:00:00	39,6	3				Mallorca	1,2	2
02/07/1763	00:00:00	39,65	2,78			IV	Santa Maria Mallorca	1
26/05/1764	00:00:00	39,65	2,9			IV	Sencelles Mallorca	1
07/12/1773	22:00:00	39,7	2,4			III-IV	Palma Mallorca	1,2
14/03/1783	00:00:00	39,7	2,9			III	Inca Mallorca	1,2
01/01/1827	00:00:00	39,65	3,02			V-VI	Sineu Mallorca	1,2
17/04/1831	23:30:00	39,93	4,13			IV-V	Alaior Menorca	1
16/06/1835	00:28:00	39,57	2,67			V-VI	Palma Mallorca	1,2
15/05/1851	01:47:00	39,63	2,67			VII	NE Palma Mallorca	1,2,3
15/05/1851	05:00:00	39,63	2,67			III	NE Palma Mallorca	1
20/05/1851	20:30:00	39,63	2,67			III	NE Palma Mallorca	1
21/05/1851	15:00:00	39,63	2,67			II-III	NE Palma Mallorca	1
22/05/1851	04:30:00	39,63	2,67			IV	NE Palma Mallorca	1
01/06/1851	03:00:00	39,63	2,67			V	NE Palma Mallorca	1
07/06/1851	18:00:00	39,63	2,67			V	NE Palma Mallorca	1
28/08/1851	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
31/08/1851	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
16/09/1851	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
17/09/1851	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
28/09/1851	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
09/11/1851	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
22/12/1851	12:30:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
11/03/1852	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
03/05/1852	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
04/06/1852	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
10/06/1852	00:00:00	39,63	2,67				NE Palma Mallorca	1
31/08/1852	01:45:00	39,36	2,67			V	NE Palma Mallorca	1,2
01/03/1858	00:00:00	39,95	4,05			IV-V	Sant Cristòfol Menorca	1
31/03/1858	22:00:00	39,95	4,05			III	Sant Cristòfol Menorca	1
06/07/1863	01:45:00	39,6	2,65				Palma Mallorca	1
17/02/1864	08:30:00	39,6	2,65				Palma Mallorca	1
06/05/1869	06:26:00	39,57	2,65			III-IV	Palma Mallorca	1
16/09/1870	07:00:00	39,57	2,65			III	Palma Mallorca	1,2
25/07/1876	00:00:00	39,5	3				Palma Mallorca	1
06/05/1887	00:43:00	39,58	2,63			IV-V	Palma Mallorca	1
14/11/1895	05:00:00	39,7	3,1			IV	Santa Margalida Mallorca	1
04/03/1900	09:00:00	40	3,83			IV	Ciutadella Menorca	1
28/07/1912	01:28:04	40	3,83			VI	Ciutadella Menorca	1
08/10/1919	07:20:00	39,58	2,98			V	Montuïri Mallorca	1
22/10/1921	02:00:00	39,65	2,9			IV	Sencelles Mallorca	1
09/04/1923	06:20:00	39,77	3,02			IV	Sa Pobla Mallorca	1
04/07/1923	07:30:00	39,6	3,03			III	Sant Joan Mallorca	1
07/11/1923	04:52:50	41	3			IV	Mediterrani-Balears	1
14/12/1923	01:32:35	40,83	3,28			III	Mediterrani-Balears	1
20/08/1925	23:01:20	39,58	2,17		4,3		Mediterrani-Balears	1
26/09/1925	05:08:08	39,58	2,17				Mediterrani-Balears	1
10/08/1927	06:04:00	40	3,83			III	Ciutadella Menorca	1
03/05/1932	10:38:04	40,25	5				Mediterrani-Balears	1
06/06/1967	14:31:45	40,4	4,18		3,5		Mediterrani-Balears	1
28/07/1978	21:04:51	39,17	2,38	5	4,2	III	Mediterrani-Balears	1
02/08/1979	05:59:09	40,6	4,7				Mediterrani-Balears	1
04/02/1982	17:43:45	40,5	4,2	25	3,5		Mediterrani-Balears	1
23/01/1993	12:37:37	39,97	4,03		3		SE Ferreries Menorca	1
24/09/1994	17:55:03	40,97	4,77	30	4,5	III	Mediterrani-Balears	1
25/10/1995	03:18:22	40,99	4,88		4,2		Mediterrani-Balears	1
02/04/1996	04:05:24	39,63	3,06	3	3,3	II-III	NE Sant Joan Mallorca	1
02/04/1996	04:42:35	39,8	3,02	2	3		N Sa Pobla Mallorca	1
06/04/1996	17:58:43	40,88	3,9		3		Mediterrani-Balears	1
09/04/1996	00:14:24	39,65	2,93	10	2,8	II-III	SO Costitx Mallorca	1
02/11/2001	23:02:05	40,21	3,54	11	3,2	III-IV	Mediterrani-Balears	1
27/09/2004	20:46:19	39,46	4,17		3,5		Mediterrani-Balears	1
27/09/2004	21:01:23	39,5	4,19	28	3,4		Mediterrani-Balears	1
27/09/2004	21:05:20	39,52	4,18	28	3,3		Mediterrani-Balears	1
27/09/2004	21:07:25	39,52	4,16	32	3,5		Mediterrani-Balears	1
21/01/2005	01:54:28	39,63	2,99	22	2,8	IV	Lloret Mallorca	1

REFERÈNCIES
1. http://www.ign.es/ign/es/IGN/SisCatalogo.jsp
2. LLABRÉS, G. (1887) Noticia de algunos terremotos de Mallorca. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, nº 57
Versió a Internet: http://fabian.balearweb.net/post/24779
3. DARDER, B. (1946) Història de la Coneixença Geològica de l’Illa de Mallorca.

OBSERVACIONS

1. Segons J. Giménez (comunicació personal) no es tracta d’un terratrèmol sinó d’un esllavissament
2. Pel que relata LLABRÉS (1887) segurament se tracta d’un esllavissament.

Taula 1. Terratrèmols històrics i instrumentals (de magnitud igual o superior a 3 o d’intensitat igual o major a III) registrats a les illes Balears. Profunditats en quilòmetres.

PERILLOSITAT SÍSMICA DE LES ILLES BALEARS.

Pel que es pot veure en l’apartat anterior, les Illes Balears no són una regió fortament afectada pels sismes però no està exempta de risc. Aquest fet també pot constatar-se en el mapa de sismicitat de la Península Ibèrica i zones pròximes del IGN que pot consultar-se en la següent adreça d’Internet:

http://www.ign.es/ign/es/IGN/SisMapasSismicos.jsp

Segons la norma de construcció sismoresistent (NCSR-02, Reial decret 997/2002, de 27 de setembre, BOE núm. 244 de 11 d’octubre de 2002) tots els municipis de les Illes Balears presenten una acceleració bàsica 0,04 g. Per tant s’ha d’aplicar la norma per a edificacions d’importància normal o especial, encara que estan exemptes d’aplicació les edificacions d’importància normal amb certes característiques constructives (ja que en cap municipi de les Balears l’acceleració bàsica no és superior a 0,08 g). No obstant això, la norma serà d’aplicació en els edificis de més de set plantes si l’acceleració sísmica de càlcul, a_c (acceleració calculada, tenint en compte el tipus de terreny etc…), és igual o major que 0,08 g.

SILVA et al. (2001), basant-se en dades històriques, geològics i geofísics sobre l’activitat de la falla de Sencelles conclouen que es podrien donar acceleracions del sòl de fins a 0,10 g en les proximitats d’aquesta falla, amb la qual cosa la norma NCSE-02 que assigna una acceleració màxima del sòl de 0,04 g (amb un període de retorn de 500 anys) podria estar subestimada.

BIBLIOGRAFIA.

BOUVY, P. (1851) El terremoto del 15 de Mayo en la isla de Mallorca. Revista Minera, II, 351 y 556. Madrid.
BOUVY, P. (1852) Notice sur le trembrement de terre du 15 mai 1851 de l’île de Majorque. Bulletin de la Société Géologique de France (2), X, 359-364.
DARDER, B. (1946) Història de la Coneixença Geològica de l’Illa de Mallorca. Ed. Moll, Palma.
LLABRÉS, G. (1887) Noticia de algunos terremotos en Mallorca. Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana, nº 57. Palma. Transcripció a Internet: http://fabian.balearweb.net/post/24779
SILVA, P.G., GONZÁLEZ HERNÁNDEZ, F.M., GOY, J.L., ZAZO, C. y CARRASCO, P.M. (2001) Paleosismicidad y sismicidad histórica en Mallorca (Baleares, España): una aproximación preliminar. Geologica Acta, 36 (3-4). Universidad Complutense de Madrid. Resum a Internet: http://www.ucm.es/BUCM/compludoc/W/10205/05677505_1.htm

PÀGINES WEB CONSULTADES.

Instituto Geográfico Nacional.
Catálogo de sismos:
http://www.ign.es/ign/es/IGN/SisCatalogo.jsp
Informació sobre el terratrèmol d’Argèlia:
http://www.ign.es/ign/es/IGN/SisTerremotos4.jsp

Notícies del terratrèmol d’Argèlia del 21 de maig de 2003, i dels seus efectes a les Balears.
El Mundo:
http://www.elmundo.es/elmundo/2003/05/22/sociedad/1053590416
Notícia apareguda al Diario de Mallorca:
http://www.belt.es/noticias/2003/mayo/22/terremoto.htm

En el repàs que faig de la geologia del cap de Formentor, ara estic començant a introduir aspectes concrets del lloc. Començarem el nostre viatge pel nord, de fet per l’extrem nord de Mallorca, al cap de Formentor. I després ens endinsarem en diversos aspectes de la seva interessant geologia.

Els seus punts d’interès geològic més relevants es poden veure al mapa que pos a continuació.

http://maps.google.com/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13

Començaré amb una vista presa des del far de Formentor.

De Geologia de Formentor

Foto 1. Vista del far de Formentor.

Aquesta imatge és molt significativa del que és la geologia d’aquesta zona. Està presa mirant cap a cala Figuera i en ella podem veure la morfologia que reflecteix l’estructura geològica de l’entorn. Amb blocs superposats uns a sobre dels altres.

Un altre dels aspectes destacats de la geologia d’aquesta zona fa referència al carst. Aquest és un conjunt de formes de dissolució que es produeixen per l’acció de les aigües sobre les roques calcàries. Un exemple bastant significatiu de depressió càrstica la trobam al pla de les Basses, molt a prop del cap de Formentor. Al centre d’aquesta depressió es troba l’avenc del Pla de les Basses de 125 m de fondària (MEDIAVILLA, 1980).

De Geologia de Formentor

Foto 2. El pla de les Basses, exemple de depressió càrstica.

Sens dubte el punt més interessant del nostre recorregut és cala Figuera, indret destacable per diversos motius (petrològic, estratigràfic, geomorfològic i tectònic). En primer lloc cal destacar la morfologia de la zona, que segueix l’estructura geològica. Per altra part, això és característic de tota la zona de Formentor. La cala s’ha format on hi havia els materials més blans (les turbidites del Miocè inferior), mentre que els laterals de la cala estan formats per materials menys erosionables (calcarenites del Miocè inferior i calcàries dolomítiques del Lias). Aquest també és un bon punt per reconèixer els materials als que ja ens hem referit en notes anteriors.

De Geologia de Formentor

Foto 3. Calcarenites de Sant Elm, Miocè inferior basal, de cala Figuera. Cal destacar la presència d’alguns fòssils, com aquest equinoderm.

De Geologia de Formentor

Foto 4. Turbidites de Banyalbufar localitzades a cala Figuera. Aquestes es formen per corrents de turbidesa que són com a allaus submarins, i es caracteritzen per l’alternança de calcarenites i margues.

De Geologia de Formentor

Foto 5. Eolianites del Quaternari, conegudes popularment com a marès.

Des del punt de vista petrològic el més destacat de cala Figuera és la presència d’ignimbrites. Aquestes són roques vulcanosedimentàries, és a dir que tenen origen volcànic però s’emplacen dins de sèries estratigràfiques i poden contenir fòssils (generalment restes vegetals carbonitzades). Aquesta roca fou descrita per ADAMS (1988). Les ignimbrites de cala Figuera es troben emplaçades dins de la formació calcarenítica del Miocè inferior, pel que es pot deduir que la seva edat és aquesta. Aquests materials no destaquen molt en el paisatge però es poden seguir gràcies a que hi ha un camí que segueix pràcticament el seu aflorament.

De Geologia de Formentor

Foto 6. Ignimbrita de cala Figuera. Pot veure’s com una roca formada per quars i feldspat amb algunes restes vegetals carbonitzades.

Quan a l’estructura, el primer que ens xocarà serà la falla del túnel. Aquesta posa en contacte les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) amb les dolomies del Retià (Triàsic superior).

De Geologia de Formentor

Foto 7. Detall de la falla del túnel, destaca un pla de falla molt visible.

Per sota del pla de falla podem veure unes bretxes de falla que estan afectades per una cisalla bastant destacable. Per la cisalla podem veure que aquest pla de falla ha tengut un moviment destre, tal com ens senyalen GELABERT et al. (1991) i GELABERT (1998).

De Geologia de Formentor

Foto 8. Bretxes de la falla del túnel. És visible el clivatge format per la cisalla. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

També cal destacar el contacte entre les calcarenites del Miocè inferior i el Retià que aflora a la carretera, entre el túnel i l’aparcament. En aquest punt es pot veure que el contacte és per falla.

De Geologia de Formentor

Foto 9. Contracte entre les calcarenites del Miocè inferior i les dolomies del Retià. En aquest punt és per falla. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

El darrer tret estructural a destacar d’aquesta zona és el sinclinal de cala Figuera. Aquest és molt visible en el camí que davalla a la cala des de l’aparcament, gràcies a que les capes calcarenítiques, més dures, de les turbidites donen relleu.

De Geologia de Formentor

Foto 10. Sinclinal de cala Figuera, en les turbidites del Miocè inferior. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

Finalment podem veure algunes fotos en les que destacarem alguns aspectes de l’estructura geològica de cala Figuera.

De Geologia de Formentor

Foto 11. En aquesta fotografia podem veure en un primer pla les calcàries dolomítiques del Lias (que es troben per sobre de la falla del túnel), just en segon pla hi ha un cons de dejecció amb blocs caiguts i per darrera hi ha (d’esquerra a dreta) les turbidides miocenes amb el sinclinal, el Quaternari (marès) discordant per sobre dels materials miocènics, les calcarenites miocènes discordants per damunt de les calcàries dolomítiques del Lias un altre cop. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

De Geologia de Formentor

Foto 12. A l’esquerra podem veure les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) i a la dreta el sinclinal de cala Figuera que afecta les turbidites del Miocè inferior.

De Geologia de Formentor

Foto 13. Per sobre tenim les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior), a la base de les calcàries hi ha les dolomies del Retià (Triàsic superior), el contacte entre les dues formacions és per falla (la mateixa que hem vist al túnel). També podem veure el contacte entre el Retià i les calcarenites del Miocè inferior. En aquest punt és per falla (la que hem vist a la carretera). Les turbidites del Miocè inferior afloren a la carretera a prop de l’aparcament. El contacte entre les turbidites i les calcarenites miocèniques  és discordant. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

BIBLIOGRAFIA

ADAMS, A.E. (1988) “Mallorcan Geology”. Department of Extra-mural Studies, University College, Cardiff.

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

MEDIAVILLA, M. (1980) “Las simas del Pla de les Basses”. Endins 7:17-21.

Els materials que apareixen a la zona de Formentor són els que estan senyalats a la columna que veim a continuació.

De Geologia de Formentor

També podeu veure-la amb més detall a la nota escrita en aquest mateix blog en què comentava la columna estratigràfica sintètica de Mallorca.

http://dcrespi.blog.com/3337412/

Anant de més antic a més modern els materials que podem trobar a la zona de Formentor són els següents:

• Argiles de diversos colors, guixos i roques volcàniques del Keuper (Triàsic superior). Aquests materials només afloren a prop de la cala de Formentor, encara que no són gaire visibles.
• Dolomies del Retià (Triàsic superior). Com a criteri de camp per a diferenciar aquestes dolomies de les dolomies i calcàries dolomítiques del Lias veurem que en les retianes l’estratificació és ben visible, mentre que a les liàsiques no es veu. Aquestes dolomies poden veure’s a tots els vessants nord-occidental de les serres que conformen la península de Formentor. A diferència dels materials liàsics, no es troben a les zones més elevades de les muntanyes de Formentor.
• Dolomies, calcàries dolomítiques i bretxes dolomítiques del Lias inferior (Juràssic inferior). A diferència de les dolomies del Retià els materials del Lias inferior presenten al paisatge un aspecte molt massiu, no es veu l’estratificació. Conforma les zones més elevades de les muntanyes de la península de Formentor (i de tota la serra de Tramuntana).
• Calcarenites de Sant Elm (Miocè inferior). Aquestes calcarenites, en la zona de Formentor, es troben per sobre dels materials anteriors, i no apareixen els materials que en altres zones de Mallorca es troben entre els del Lias i els miocènics. En tots els afloraments la base del Miocè s’emplaça discordantment sobre els materials que té per sota. Aquesta unitat conté calcarenites bioclàstiques i conglomerats. Són freqüents els fòssils d’equinoderms i d’ostreids (com pot veure’s en algunes imatges dels punts d’interès geològic). Aquests materials s’emplacen a les vores de les valls entre les serres. Representen materials sedimentats en ambients costaners en el moment en què començaven a emergir les muntanyes formades per la compressió que donar lloc a la serra.
• Turbidites de Banyalbufar (Miocè inferior). Emplaçades per sobre de les calcarenites amb un contacte discordant. Estan formats per l’alternança de margues i calcarenites transportades per corrents de turbidesa a una certa fondària sota l’aigua. Aquests materials afloren al centre de les valls que es troben entre les diverses serres que conformen la península de Formentor.
• Quaternari. En la zona de Formentor no estan representats altres materials posttectònics més que els quaternaris. Troban tant eolianites (marès) que representen antigues zones dunars, com dipòsits marins poc profunds, i llims i conclomerats que representen la sedimentació continental.

En aquesta nota us posaré el mapa geològic de la zona de Formentor. Per a l’elaboració d’aquest mapa he usat com a base la cartografia geològica annexa al pla hidrològic de les illes Balears, així com he tengut en compte les cartografies geològiques de l’IDEIB i de Gelabert (1998).

De Geologia de Formentor

Pitjau sobre la foto per engrandir-la.

En ell es pot apreciar l’estructura tectònica formada per una sèrie de blocs encavalcats, a més de dues generacions de falles normals. Les primeres (com la de cala Bóquer) s’haurien format abans de la fase compressiva de la zona (que formà els encavalcaments i els plecs) i podrien haver tengut dos moviments, primer com a falla normal i després com a falles inverses (Gelabert, 1998), també hi ha una altra generació de falles normals (menys important) formades després de la fase compressiva de la serra. Gelabert et al. (1991) senyalen que algunes falles han tengut un moviment dextre tardà.

BIBLIOGRAFIA

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

PÀGINES WEB

http://www.ideib.cat

http://dma.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=259&cont=6504

El meu primer contacte amb la geologia de Formentor es va produir fa uns 20 anys, quan feia la carrera de geologia. Des de les hores ençà ha plogut molt i també han anat canviant les meves idees geològiques. Però el que puc dir és que la meva visió de la geologia de Formentor s’ha anat enriquint amb el pas del temps.

La veritat és que s’ha escrit molt sobre la geologia d’aquesta àrea (Gelabert et al. 1991; Gelabert, 1998), i jo afegiré poc a que ja s’ha dit. Però si serveix per a donar a conèixer el nostre patrimoni geològic puc dir que em donaré per ben satisfet.

Per començar diré que la zona que aniré tractants en tota una sèrie de notes en el blog tracten de la península que es troba a l’extrem nord de Mallorca, just al nord de la badia de Pollença i a la vora de la localitat del Port de Pollença (localment anomenat com a “u moll”). No és gens exagerat dir que aquesta és una de les zones més maques per poder apreciar les morfologies estructurals que corresponen a una tectònica compressiva. Aquesta zona està formada per una sèrie de blocs encavalcats un sobre els altres. Aquesta és la manera que tenim de referir-nos els geòlegs a una estructura formada per un apilament de blocs que pujen uns sobre els altres. També és poden veure exemples molt guapos de plecs i de falles que compliquen un poc una estructura que a primera vista pot semblar senzilla.

De Geologia de Formentor

En la fotografia (extreta de angelikaundpeter) es poden veure els blocs encavalcats uns sobre els altres. Aquest apilament de blocs encavalcats també es pot apreciar en la imatge del Google maps que es posa a continuació.

De Geologia de Formentor

Pitjau aquí per veure els punts d’interès geològic de la zona.

L’expectacularitat d’aquest paisatge ha fet que s’hagi considerat un dels patrimonis geològics més importants de les illes Balears (Durán Valsero, 2006).

BIBLIOGRAFIA

DURÁN VALSERO, J.J. (2006) “Illes d’aigua, patrimoni geològic i hidrogeològic de les illes Balears”. Instituto Geológico y Minero de España; Conselleria de Medi Ambient, Govern Balear.

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

Planícia és una de les finques més guapes de la serra de Tramuntana Mallorquina. La setmana passada aparegué a la premsa que el Govern Balear i el Ministeri l’havien comprada per a que pogués ser gaudida per tothom, i que en aquesta finca s’hi pensaven crear una xarxa de rutes per a fer a peu.

Sense cap dubte aquesta és una bona notícia. Pensem que la serra de Tramuntana és el nostre patrimoni natural més preuat, ja que en ella hi ha els paisatges més bells de Mallorca, les espècies botàniques i zoològiques de més interès (inclosos nombrosos endemismes) i no pocs punts d’elevat interès paleontològic i geològic. Quan pensam en la gestió de la serra, sempre ho feim referint-nos a les activitats que s’hi realitzen (agricultura, caça…) o en els propietaris de les finques (la major part de la serra és propietat privada), però se sol obviar que també, com a patrimoni, forma part del nostre llegat, i que per tant ens pertany a tots. Com a exemple podríem anomenar els castells roquers o les ermites antigues que també es troben en indrets de propietat privada, però no per això deixen de formar part del nostre llegat cultural.

És per això que pens que l’ecotaxa, que tenia com a principal finalitat la compra de finques per fer-les públiques i la seva gestió i conservació, no sols era una bona iniciativa sinó que era imprescindible per a la gestió i la conservació del nostre patrimoni natural.

El decret Nadal, que regula les excepcions urbanístiques que es poden fer la hotels, suposa un altre exemple de defensa dels interessos dels poderosos, que només tenen armes per fer el que volen, front als interessos dels ciutadans comuns, al que no se’ls permet cap falta per petita que sia. Altres exemples recents serien el tractament que fa la justícia dels poderosos front als ciutadans normals o les ajudes que dona l’estat per tapar deutes milionaris als bancs, mentre que si jo (o qualsevol altre) ens retardam un sol dia en pagar l’hipoteca ja ens arriba amb recàrrecs.

Podem resumir el decret del conseller de Turisme en tres punts:

1)El hotels podran augmentar en un 10% l’edificabilitat permesa per a construcció de determinats serveis.
2)S’agilitzen els tràmits per edificar.
3)Es podran legalitzar places hoteleres que fins ara eren il·legals.

En resum:

Tu no provis d’edificar més del que pots que et caurà un “puro”, els hotelers sí poden però tu no. Si vols fer res hauràs de passar pel “tub” de la burocràcia, els hotelers no, però tu sí. Si has construït res il·legal prepara’t, ep que això no vals pels hotelers!

No em sorprèn que Nadal adopti aquesta aptitud, ja que sabem a qui representa, però a qui representen els socialistes i els nacionalistes d’esquerres que han aprovat aquest decret? Ja deia el bon Jesús que si fóssiu cecs no tendríeu culpa però com que veis la culpa perdura.

Dixit eit Jesus: Si caeci essetis, non haberetis peccatum. Nunc vero dicitis: Quia videmus. Peccatum vestrum manet.

Io 9:41