Blog d’en Damià Crespí

Diu en Darwin a la seva autobiografia que en la seva joventut li fascinaven tant les aus que trobava estrany que no tothom es volgués fer ornitòleg. De fet les aus són tan belles i fascinants que avui en dia encara podria manifestar la mateixa sorpresa que el cèlebre naturalista anglès. Moltes vegades m’he demanat si hi ha res més digne de ser observat i estudiat que la naturalesa, i anant més enfora també si hi pot haver res millor que dedicar la vida a la observació de la natura.

La nostra societat ens allunya de la naturalesa, no ens deixa temps per gaudir de les coses simples i belles com la observació de les aus o d’una posta de sol. Ens hem de dedicar temps i temps a realitzar tasques poc gratificants en espais artificials. Per altra part, paradoxalment, com més carreteres i autopistes s’han fet la natura de cada vegada ens anava quedant més lluny i inaccessible. Bé que tenim cotxer per poder córrer, però els espais fàcilment accessibles es tornen artificials i la mà de l’home (per “embellir” o per embrutar) cada vegada hi són més patents. I per finalitzar també la natura està cada cop més privatitzada. A Mallorca tot pertany a qualcú, i aquest qualcú pot tenir interessos molt allunyats de la conservació del nostre patrimoni natural per al bé i per al gaudi de tots.

Per tot això jo m’he dedicat a les ciències naturals, encara que en un vessant tot allunyat de la ornitologia. I també per aquest motiu he dedicat el blog a la naturalesa (amb el vessant geològic) i a la conservació de la natura, ja que pens que no hi ha un interès més gran i immediat pels mallorquins que això. El nostre patrimoni natural és molt important i és el nostre deure conservar-lo, mantenir-lo i divulgar-lo. No fer-ho seria com que els habitants de Roma venguessin les seves ruïnes per fer grava o que els habitants de París utilitzassin els quadres del Louvre per fer foganyes
Avui he rebut una notícia del GOB que diu el següent: “Fracassa a Son Bosc la major colònia de cria d’abellerol a Mallorca, davant la manca d’actuació de la Conselleria de Medi Ambient“.

La notícia no pot ser més significativa de l’estat del nostre patrimoni. Son Bosc formà part del parc natural de s’Albufera, però durant el govern Matas va passar a mans privades per construir-hi un camp de golf. L’excusa és la de sempre: “Això atraurà turisme de qualitat”. Però resulta que Son Bosc alberga una població d’orquídia palustre de les més importants d’Europa (a tot Europa les zones humides estan degradades com a Mallorca) a més d’una de les àrees de cria més importans de l’abellerol.

Qui hagi vist una sola vegada un abellerol o una orquídia silvestre i conservi una mica d’atracció per la bellesa no ho dubtaria, no es pot fer un camp de golf en una àrea que conté aquest patrimoni natural. Però el cor dels especuladors només alberga respecte cap els doblers i als polítics (autoanomenats de “progrés”) els preocupa més la conservació de la seva cadira que la conservació del que és nostre. Com ja he dit diverses vegades, encara que l’anterior pacte de progrés fos un fracàs, almanco tenia esperit de “progrés” ara només té esperit d’autoperpetuar-se en el poder.

De nou aquesta història recorda la història bíblica de n’Esaú que vengué la seva primogenitura (és a dir la seva herència) per un plat de llenties. Nosaltres venem el nostre patrimoni per un plat de llenties que ens mangerem avui i demà ja l’haurem paït.

Coxit autem Iacob pulmentum: ad quem cum venisset Esau de agro lassus, ait: Da mihi de coctione hac rufa, quia oppido lassus sum. Quam ob causam vocatum est nomen eius Edom. Cui dixit Iacob: Vende mihi primogenita tua. Ille respondit: En morior, quid mihi prodetur primogenita? Ait Iacob: Iura ergo mihi. Iuravit ei Esau et vendidit primogenita. Et sic, accepto pane et lentis edulio, comedit et bibit, et abiit, parvipendens quod primogenita vendidisset.

Gen. 26, 29-34.

Una vegada més l’executiu del Govern Balear ens sorprèn per la seva manera peculiar d’entendre el progrés.

En primer lloc s’ha de dir que el projecte de construir el nou hospital de Ciutat a Son Espases va sortir amb mal peu: comptava amb la oposició majoritària dels veïns de la zona i dels religiosos del monestir proper, fins al punt que no dubtaren de dur-lo als tribunals. Per altra part les sospites de doble “pelotasso” que es desprenien del projecte eren molt elevades. Aquí podem dir doble, ja que per una part els terrenys en què es troba l’antic hospital de Son Dureta semblen massa valuosos per no aprofitar-los per fer apartaments de luxe (una altra vegada el maleït luxe) i per altra l’entorn de Son Espases era el lloc idoni per fer que Ciutat creixés amb més urbanitzacions (de fet ja se n’ha construït una a la vora del futur hospital) i l’hospital podia ser l’excusa per aprofitar aquestes zones rústiques que, des del punt de vista de qualcuns, no serveixen per a res. També era ben manifest que aquesta era una zona que podia aportar restes arqueològiques destacables, de fet comptava amb una síquia mora, bé d’interès cultural que, com acostuma a passar en la nostra terra, ha estat parcialment destruïda sense que ningú hagi estat responsabilitzat d’aquest fet. No se sabia però que comptava amb les restes romanes més importants de Ciutat i una de les més importants de les Balears. No sabem que s’ha perdut, ja que l’inici de les obres es va fer sense cap tipus de control arqueològic.

Abans de les eleccions tant els socialistes com els seus socis del PSM i d’EU-EV estaven totalment d’acord que aquesta era una obra que s’havia d’aturar. Així ho feren, però només per un breu període de temps, al poc es va decidir pel mal menor, ja que el mal ja s’havia començat valia més acabar el nou hospital en el lloc que havia decidit el vell executiu dretà. Però llavors es va fer la descoberta arqueològica. Què passarà amb aquestes restes, unes de les més impotants de tots els temps a les nostres illes? Idò això que sol passar a ca nostra, dormiran el somni dels justos, i aquí no ha passat res.

Ara ens arriba la sorpresa: el tribunal superior ordena la suspensió de les obres, ja que hi veu greu deficiències en les seves tramitacions i les respostes dels nostres polítics no pot ser més kafkiana. Els actuals responsables del govern volen acabar les obres costi el que costi, fins i tot traient-se de la màniga un decret per poder-ho fer al temps que acusen a l’anterior govern del que ha passat. Mentre que els anteriors governants, ara a l’oposició acusen el govern actual.

Com deiem abans, l’espectacle que ofereixen els nostres polítics no pot ser més esperpèntica.

Quid autem vides festucam in oculo fratris tui, trabem autem, quae in oculo tuo est, non consideras?

Lc 6, 41

La vall de Bóquer és un lloc molt interessant des del punt de vista geològic, i un indret clau per entendre la geologia d’aquesta zona i de la serra de Tramuntana. Amb aquesta nota en endinsarem un poc més en diversos aspectes geològics d’aquesta zona, especialment de la seva estructura geològica.

Us record que podeu veure el mapa de situació amb l’emplaçament dels punts més interessants des del punt de vista geològic en en següent mapa:

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13

Fent una secció des de la serra del Cavall Bernat, que ens separa de la cala de Sant Vicenç, cap al sud-est hi trobaríem els següents materials: dolomies i calcàries dolomítiques del Lias, calcarenites del Miocè inferior, turbidites del Miocè inferior (que constitueixen els materials del centre de la vall), dolomies del Retià (Triàsic superior) i una altra vegada dolomies i bretxes del Lias. Hi trobam doncs una repetició de la sèrie estratigràfica.

Començarem per veure l’estructura general d’aquests materials en primer lloc podem veure com es disposen els materials del Miocè.

De Geologia de Formentor

Fig. 1. Sinclinal de cala Bóquer, per veure la foto sense interpretar pitjau aquí.

A la cala podem veure la disposició que tenen les turbidites miocèniques, ja que l’alternança de capes calcarenítiques (menys erosionables i que destaquen més al paisatge) i margoses (més erosionables i que destaquen menys) ens mostra bé  l’estructura. Aquí podem veure que les turbidites estan plegades formant un sinclinal. Al nucli del sinclinal hi podem veure una capa replegada. Això es degut que  l’escurçament que sofreixen les capes més properes al nucli és major que les que sofreixen les capes més externes. Podem veure el detall d’aquests plecs.

De Geologia de Formentor

Fig. 2. Detall dels plecs de les turbidites del Miocè inferior a cala Bóquer.

A més les turbidites també presenten clivatge. Aquest es forma també per la deformació, i es manifesta com una sèrie de plans perpendiculars a la direcció de màxim escurçament. L’erosió desfà aquests materials que es disgreguen en unes formes que semblen “patates fregides”.

De Geologia de Formentor

Fig. 3. Disgregació en forma de “patates fregides” dels materials margosos de les turbidites miocèniques de cala Bóquer degut al clivatge.

De Geologia de Formentor

Fig. 4. Detall del clivatge en els materials calcarenítics de les turbidites miocèniques. En aquests materials l’espaiat entre els plans de clivatge és major.

En les turbidites apareixen altres estructures.

De Geologia de Formentor

Fig. 5. Detall dels plecs sedimentaris de les capes calcarenítiques de les turbidites miocèniques.

Aquests tipus d’estructura es formen quan els materials encara no estan consolidats i són per tant plecs sedimentaris, no formats per la tectònica compressiva.

També podem veure la disposició de les dolomies del Retià i les dolomies i bretxes del Lias al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer.

De Geologia de Formentor

Fig. 6. Contacte entre les dolomies del Retià (Triàsic superior) i les dolomies i bretxes del Lias (Juràssic inferior) al vessant sud-oriental de la vall de Bóquer. Podeu veure la imatge sense interpretar pitjant aquí.

En la fotografia podem veure les capes quasi verticals del Retià en contacte amb el Lias. El contacte és per falla i s’interpreta com una falla que ha tengut un moviment distensiu abans de l’etapa compressiva, i un moviment compressiu durant l’etapa compressiva. Finalment podem veure la disposició general dels materials que trobam a la vall de Bóquer.

De Geologia de Formentor

Fig. 7. Vista de Bóquer des del cinturó de ronda del port de Pollença. Podeu veure una imatge sense interpretar pitjant aquí.

En aquesta foto podem veure la continuació del sinclinal que havíem vist a cala Bóquer. Aquest també afecta als materials del Retià i del Lias. A l’esquerra de la imatge veim el Lias del flanc nord-occidental del sinclinal, capbussant cap al sud-est. Al centre de la vall tenim els materials miocènics, que sabem que estan plegats formant un sinclinal. Just per sobre de les cases de Bóquer tornam trobar les dolomies i bretxes del Lias, amb disposició quasi vertical. Un poc més a la dreta de la imatge tenim les dolomies del Retià (també quasi verticals) i per sobre una altra vegada els materials del Lias. Entre els Retià i el Lias podem veure la falla que ja havíem senyalat abans. I finalment, de nou les dolomies del Retià que encavalquen el Lias.

BIBLIOGRAFIA.

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

Ja fa un temps que se’ns va dir que calia una “millora” de la façana de Ciutat, i a més era necessari fer un Palau de Congressos. Per què? Idò perquè un Palau de Congressos era necessari, més ben dit, imprescindible per a una ciutat com la nostra. De fet costava entendre que haguéssim pogut passar tants anys sense un.

En primer lloc comentaré el tema de la façana, a una ciutat com la nostra li manquen espais verds i li sobra ciment. Fer una “façana marítima” a base de ciment em sembla una barbaritat. El que s’hauria d’haver fet és un parc marítim, continuació del parc de la mar. Ja sé que el parc de la mar té defectes, potser massa, però no deixa de ser un espai d’esbarjo, i això no es pot negar. Sobre l’edifici de GESA, jo personalment no li trob cap gràcia, però entenc que sigui un edifici representatiu d’una determinada època. Crec que s’hauria pogut eliminar, però entenc que hi pugui haver gent que defensi la seva permanència. Ara que s’aprofiti aquest espai per construir i posar ciment això ja em sembla una aberració. De fet record intervencions de l’anterior regidor d’urbanisme de Ciutat (per cert, processat per corrupció) defensant la construcció  d’habitatges de luxe  en aquest espai (mai la paraula “luxe” m’ha provocat més mal de panxa). Ara es troba que bé, l’edifici de GESA s’ha de conservar, però just a la vora es construeix el Palau de Congressos, tan necessari per Ciutat.

Ara xerraré d’aquest projecte, promogut especialment pels hotelers, que ho veien com a qualque cosa més que necessària, ja que atrauria turisme de qualitat. Cada vegada que sent les paraules “turisme de qualitat” em passa qualque cosa semblant que quan sent “luxe”, se’m dispara una espècie de llum d’alarma: atenció aquí intenten encolomar-nos alguna cosa grossa, i generalment aquesta cosa sol ser ciment. Sembla que qualcú estigui pensant: “si deim que volem construir, se’ns tirarà tothom a damunt, ara si deim que és de luxe o per atreure turisme de qualitat, s’hauran de callar”. A Mallorca s’han fet congressos de tota casta sense que hi hagués un Palau de Congressos, i es probable que molts de congressos se segueixin celebrant fora del Palau de Congressos, per a què és tan imprescindible? Bastaria que s’habilitassin sales per a fer reunions (i n’hi ha a rompre a Ciutat).

Bé, la qüestió és que el volien fer i el govern ho va subvencionar amb 30.000.000 €, una xifra gens menyspreable (i sinó que ho diguin als que no tenen ni un cèntim). Ara el principal artífex d’aquesta feta amenaça amb retirar-se del projecte. Poc a poc els altres socis han anat deixant el projecte, tots persones que provenen del món del turirme. No havíem quedat que era un projecte “tan necessari”? Idò ara resulta que no ho és tant? No, la qüestió és que diuen necessitar més doblers per poder seguir amb el projecte endavant. Ara s’ha descobert per on anam.

No sé que pagaran a aquests senyors per continuar amb el projecte, però pens que estarien molt més ben gastats si s’invertissin en tomar el que està fet i es fes un espai verd d’una vegada per totes.

Ja ha arribat la primavera. Ara és el temps en què floreixen les plantes, arriben els ocells, el camp està verd i bell, el sol ens omple amb el seu esplendor i els horts produeixen les hortalisses. Però al carrer Joan Alcover de Ciutat ha arribat una altra primavera, no d’alegria sinó de tristor; no d’esplendor sinó de grisor; no de flors sinó de motoserres; no de verdor, sinó d’excavadores.

Amb l’excusa de millorar el transport públic es vol convertir aquest carrer amb la nova via de comunicació del centre de Ciutat. Amb l’excusa que hi ha d’haver més trànsit es vol “embellir” el carrer, al cap i a la fi ha de ser la ruta de sortida de Ciutat. Amb l’excusa de “l’embelliment” i de les obres “de millora” s’ha aprofitat per començar a tallar els arbres del carrer. Les mèlies havien començat a treure flor, les flors morades amb les que saluden la primavera, havien començat a treure les fulles, amb les que inunden de verdor primaveral el carrer. Però aquest procés no s’ha completat, abans han estat tallats per les motoserres i arrencats per les excavadores.

Potser en un futur hi torni haver arbres en el carrer, però passaran molts i molts d’anys abans que el carrer Joan Alcover torni recuperar una part de la seva esplendor.

Joan Alcover era un poeta, en el seu poema més conegut ens parlava de l’arribada d’una nova primavera, esperem que ens arribi. També ens deia que ens arribaria una nova alba, que il·luminaria un nou dia ple de vida i llum. Nosaltres esperam que aquest dia arribi alguna vegada. De fet l’esperança és el darrer que es perd.

CARRER JOAN ALCOVER, ON SÓN ELS ARBRES?

No em puc deixar d’acabar aquesta nota amb una cita, d’allò que va dir Jesús als fariseus, “si fóssiu cecs no tendríeu culpa,  però com que deis que hi veis la vostra culpa perdura”. Pensau-hi, els que us considerau progressistes.

Dixit eit Jesus: Si caeci essetis, non haberetis peccatum. Nunc vero dicitis: Quia videmus. Peccatum vestrum manet.

Io 9:41