Blog d’en Damià Crespí

Seguint amb el nostre recorregut particular sobre la geologia de Formentor, és necessari fer una aturada al mirador i a la talaia de Formentor. No sols per gaudir de les vistes sinó també per poder observar el paisatge amb ulls geològics.

Us record que podeu veure el mapa amb els punts geològics de Formentor a la següent adreça:

http://maps.google.com/maps/ms?ie=UTF8&hl=ca&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13

També cal recordar que podeu veure el mapa geològic de Formentor:

http://picasaweb.google.com/lh/photo/1uplx5rZ-HHdmPY5wKiJAw?feat=directlink

I la columna estratigràfica de la zona:

http://picasaweb.google.com/lh/photo/L-C22YvE71b-J-ZAJCNiyw?feat=directlink

En primer lloc destacarem la vista que es pot contemplar des de la talaia d’Albercutx. La visió és realment esplèndida, però ens concentrarem en els aspectes geològics.

De Geologia de Formentor

Podeu veure una fotografia sense interpretar en l’àlbum de fotos i en el mapa.

Aquesta foto és molt representativa de l’estructura geològica d’aquesta zona, podem apreciar diversos blocs encavalcats. Observant la foto des de l’esquerra cap a la dreta, en primer lloc podem veure un encavalcament que passa per devora la coneguda illa del Colomer (imatge habitual en les promocions turístiques de Mallorca), per davall de la muntanya del Pal. De fet podem apreciar que aquí hi ha un encavalcament degut a l’alternança de materials. L’illa del Colomer està formada per bretxes i dolomies massives del Lias, com pot veure’s pel seu aspecte massiu i pel relleu que donen. Al vessant nord-occidental del Pal veim les dolomies del Retià (estratigràficament per davall del Lias), i a prop del cim tornen aparèixer les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta alternança ens diu que enmig hi ha d’haver qualque cosa que permeti aquesta repetició, i aquesta cosa és un encavalcament. Més cap a la dreta, veim el fons de la vall. El fet que aquí hi hagi una vall està condicionat pels materials que tenim, ja que en aquest punt trobam les turbidites del Miocè inferior, que degut a que són menys resistents a l’erosió no formen relleu. En la fotografia no es veuen massa bé, però si que les veurem si recorrem la carretera que mena al cap de Formentor, ja que poden veure’s en diversos talls de carretera. Més cap a la dreta apareixen el Retià i el Lias. El fet que estiguin repetits ens diu que aquest no és un encavalcament simple sinó que el bloc encavalcat consta de diverses làmines.

Ara ens n’anirem cap al port de Pollença. Just a l’entrada hi ha una redona amb l’entrada a una finca. Aquesta és la finca d’Albercutx. A l’entrada hi podem fer una aturada per veure la vista. En aquest punt apreciarem algunes característiques clares de l’estructura geològica de l’àrea que visitam:

De Geologia de Formentor

És interessant constatar els materials i les estructures que podem veure en aquest punt. Partint de l’esquerra de la fotografia podem veure una serra formada per bretxes i dolomies massives del Lias. Al vessant sud-oriental podem veure les calcarenites del Miocè inferior que les apreciam perquè presenten una coloració un poc més blanquinosa i perquè donen un escaló al relleu. Les turbidites del Miocè inferior també es poden apreciar, aquestes per la manca de detalls que es veuen al terreny i per sobre tornam trobar les bretxes i dolomies del Lias. Aquesta repetició de la sèrie ens torna indicar la presència d’un encavalcament. Per sobre (a l’esquerra de la fotografia) veim les dolomies del Retià (ben visibles en els talls de la carretera) i per sobre el Lias una altra vegada, cosa que ens indica un altre encavalcament.

En el repàs que faig de la geologia del cap de Formentor, ara estic començant a introduir aspectes concrets del lloc. Començarem el nostre viatge pel nord, de fet per l’extrem nord de Mallorca, al cap de Formentor. I després ens endinsarem en diversos aspectes de la seva interessant geologia.

Els seus punts d’interès geològic més relevants es poden veure al mapa que pos a continuació.

http://maps.google.com/maps/ms?hl=ca&ie=UTF8&msa=0&msid=117584761568861933191.0004649e9e6751d4c1b31&t=h&z=13

Començaré amb una vista presa des del far de Formentor.

De Geologia de Formentor

Foto 1. Vista del far de Formentor.

Aquesta imatge és molt significativa del que és la geologia d’aquesta zona. Està presa mirant cap a cala Figuera i en ella podem veure la morfologia que reflecteix l’estructura geològica de l’entorn. Amb blocs superposats uns a sobre dels altres.

Un altre dels aspectes destacats de la geologia d’aquesta zona fa referència al carst. Aquest és un conjunt de formes de dissolució que es produeixen per l’acció de les aigües sobre les roques calcàries. Un exemple bastant significatiu de depressió càrstica la trobam al pla de les Basses, molt a prop del cap de Formentor. Al centre d’aquesta depressió es troba l’avenc del Pla de les Basses de 125 m de fondària (MEDIAVILLA, 1980).

De Geologia de Formentor

Foto 2. El pla de les Basses, exemple de depressió càrstica.

Sens dubte el punt més interessant del nostre recorregut és cala Figuera, indret destacable per diversos motius (petrològic, estratigràfic, geomorfològic i tectònic). En primer lloc cal destacar la morfologia de la zona, que segueix l’estructura geològica. Per altra part, això és característic de tota la zona de Formentor. La cala s’ha format on hi havia els materials més blans (les turbidites del Miocè inferior), mentre que els laterals de la cala estan formats per materials menys erosionables (calcarenites del Miocè inferior i calcàries dolomítiques del Lias). Aquest també és un bon punt per reconèixer els materials als que ja ens hem referit en notes anteriors.

De Geologia de Formentor

Foto 3. Calcarenites de Sant Elm, Miocè inferior basal, de cala Figuera. Cal destacar la presència d’alguns fòssils, com aquest equinoderm.

De Geologia de Formentor

Foto 4. Turbidites de Banyalbufar localitzades a cala Figuera. Aquestes es formen per corrents de turbidesa que són com a allaus submarins, i es caracteritzen per l’alternança de calcarenites i margues.

De Geologia de Formentor

Foto 5. Eolianites del Quaternari, conegudes popularment com a marès.

Des del punt de vista petrològic el més destacat de cala Figuera és la presència d’ignimbrites. Aquestes són roques vulcanosedimentàries, és a dir que tenen origen volcànic però s’emplacen dins de sèries estratigràfiques i poden contenir fòssils (generalment restes vegetals carbonitzades). Aquesta roca fou descrita per ADAMS (1988). Les ignimbrites de cala Figuera es troben emplaçades dins de la formació calcarenítica del Miocè inferior, pel que es pot deduir que la seva edat és aquesta. Aquests materials no destaquen molt en el paisatge però es poden seguir gràcies a que hi ha un camí que segueix pràcticament el seu aflorament.

De Geologia de Formentor

Foto 6. Ignimbrita de cala Figuera. Pot veure’s com una roca formada per quars i feldspat amb algunes restes vegetals carbonitzades.

Quan a l’estructura, el primer que ens xocarà serà la falla del túnel. Aquesta posa en contacte les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) amb les dolomies del Retià (Triàsic superior).

De Geologia de Formentor

Foto 7. Detall de la falla del túnel, destaca un pla de falla molt visible.

Per sota del pla de falla podem veure unes bretxes de falla que estan afectades per una cisalla bastant destacable. Per la cisalla podem veure que aquest pla de falla ha tengut un moviment destre, tal com ens senyalen GELABERT et al. (1991) i GELABERT (1998).

De Geologia de Formentor

Foto 8. Bretxes de la falla del túnel. És visible el clivatge format per la cisalla. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

També cal destacar el contacte entre les calcarenites del Miocè inferior i el Retià que aflora a la carretera, entre el túnel i l’aparcament. En aquest punt es pot veure que el contacte és per falla.

De Geologia de Formentor

Foto 9. Contracte entre les calcarenites del Miocè inferior i les dolomies del Retià. En aquest punt és per falla. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

El darrer tret estructural a destacar d’aquesta zona és el sinclinal de cala Figuera. Aquest és molt visible en el camí que davalla a la cala des de l’aparcament, gràcies a que les capes calcarenítiques, més dures, de les turbidites donen relleu.

De Geologia de Formentor

Foto 10. Sinclinal de cala Figuera, en les turbidites del Miocè inferior. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

Finalment podem veure algunes fotos en les que destacarem alguns aspectes de l’estructura geològica de cala Figuera.

De Geologia de Formentor

Foto 11. En aquesta fotografia podem veure en un primer pla les calcàries dolomítiques del Lias (que es troben per sobre de la falla del túnel), just en segon pla hi ha un cons de dejecció amb blocs caiguts i per darrera hi ha (d’esquerra a dreta) les turbidides miocenes amb el sinclinal, el Quaternari (marès) discordant per sobre dels materials miocènics, les calcarenites miocènes discordants per damunt de les calcàries dolomítiques del Lias un altre cop. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

De Geologia de Formentor

Foto 12. A l’esquerra podem veure les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior) i a la dreta el sinclinal de cala Figuera que afecta les turbidites del Miocè inferior.

De Geologia de Formentor

Foto 13. Per sobre tenim les calcàries dolomítiques del Lias (Juràssic inferior), a la base de les calcàries hi ha les dolomies del Retià (Triàsic superior), el contacte entre les dues formacions és per falla (la mateixa que hem vist al túnel). També podem veure el contacte entre el Retià i les calcarenites del Miocè inferior. En aquest punt és per falla (la que hem vist a la carretera). Les turbidites del Miocè inferior afloren a la carretera a prop de l’aparcament. El contacte entre les turbidites i les calcarenites miocèniques  és discordant. Podeu veure una foto sense interpretar a l’àlbum i al mapa.

BIBLIOGRAFIA

ADAMS, A.E. (1988) “Mallorcan Geology”. Department of Extra-mural Studies, University College, Cardiff.

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

MEDIAVILLA, M. (1980) “Las simas del Pla de les Basses”. Endins 7:17-21.

Els materials que apareixen a la zona de Formentor són els que estan senyalats a la columna que veim a continuació.

De Geologia de Formentor

També podeu veure-la amb més detall a la nota escrita en aquest mateix blog en què comentava la columna estratigràfica sintètica de Mallorca.

http://dcrespi.blog.com/3337412/

Anant de més antic a més modern els materials que podem trobar a la zona de Formentor són els següents:

• Argiles de diversos colors, guixos i roques volcàniques del Keuper (Triàsic superior). Aquests materials només afloren a prop de la cala de Formentor, encara que no són gaire visibles.
• Dolomies del Retià (Triàsic superior). Com a criteri de camp per a diferenciar aquestes dolomies de les dolomies i calcàries dolomítiques del Lias veurem que en les retianes l’estratificació és ben visible, mentre que a les liàsiques no es veu. Aquestes dolomies poden veure’s a tots els vessants nord-occidental de les serres que conformen la península de Formentor. A diferència dels materials liàsics, no es troben a les zones més elevades de les muntanyes de Formentor.
• Dolomies, calcàries dolomítiques i bretxes dolomítiques del Lias inferior (Juràssic inferior). A diferència de les dolomies del Retià els materials del Lias inferior presenten al paisatge un aspecte molt massiu, no es veu l’estratificació. Conforma les zones més elevades de les muntanyes de la península de Formentor (i de tota la serra de Tramuntana).
• Calcarenites de Sant Elm (Miocè inferior). Aquestes calcarenites, en la zona de Formentor, es troben per sobre dels materials anteriors, i no apareixen els materials que en altres zones de Mallorca es troben entre els del Lias i els miocènics. En tots els afloraments la base del Miocè s’emplaça discordantment sobre els materials que té per sota. Aquesta unitat conté calcarenites bioclàstiques i conglomerats. Són freqüents els fòssils d’equinoderms i d’ostreids (com pot veure’s en algunes imatges dels punts d’interès geològic). Aquests materials s’emplacen a les vores de les valls entre les serres. Representen materials sedimentats en ambients costaners en el moment en què començaven a emergir les muntanyes formades per la compressió que donar lloc a la serra.
• Turbidites de Banyalbufar (Miocè inferior). Emplaçades per sobre de les calcarenites amb un contacte discordant. Estan formats per l’alternança de margues i calcarenites transportades per corrents de turbidesa a una certa fondària sota l’aigua. Aquests materials afloren al centre de les valls que es troben entre les diverses serres que conformen la península de Formentor.
• Quaternari. En la zona de Formentor no estan representats altres materials posttectònics més que els quaternaris. Troban tant eolianites (marès) que representen antigues zones dunars, com dipòsits marins poc profunds, i llims i conclomerats que representen la sedimentació continental.

En aquesta nota us posaré el mapa geològic de la zona de Formentor. Per a l’elaboració d’aquest mapa he usat com a base la cartografia geològica annexa al pla hidrològic de les illes Balears, així com he tengut en compte les cartografies geològiques de l’IDEIB i de Gelabert (1998).

De Geologia de Formentor

Pitjau sobre la foto per engrandir-la.

En ell es pot apreciar l’estructura tectònica formada per una sèrie de blocs encavalcats, a més de dues generacions de falles normals. Les primeres (com la de cala Bóquer) s’haurien format abans de la fase compressiva de la zona (que formà els encavalcaments i els plecs) i podrien haver tengut dos moviments, primer com a falla normal i després com a falles inverses (Gelabert, 1998), també hi ha una altra generació de falles normals (menys important) formades després de la fase compressiva de la serra. Gelabert et al. (1991) senyalen que algunes falles han tengut un moviment dextre tardà.

BIBLIOGRAFIA

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.

PÀGINES WEB

http://www.ideib.cat

http://dma.caib.es/sacmicrofront/contenido.do?idsite=259&cont=6504

El meu primer contacte amb la geologia de Formentor es va produir fa uns 20 anys, quan feia la carrera de geologia. Des de les hores ençà ha plogut molt i també han anat canviant les meves idees geològiques. Però el que puc dir és que la meva visió de la geologia de Formentor s’ha anat enriquint amb el pas del temps.

La veritat és que s’ha escrit molt sobre la geologia d’aquesta àrea (Gelabert et al. 1991; Gelabert, 1998), i jo afegiré poc a que ja s’ha dit. Però si serveix per a donar a conèixer el nostre patrimoni geològic puc dir que em donaré per ben satisfet.

Per començar diré que la zona que aniré tractants en tota una sèrie de notes en el blog tracten de la península que es troba a l’extrem nord de Mallorca, just al nord de la badia de Pollença i a la vora de la localitat del Port de Pollença (localment anomenat com a “u moll”). No és gens exagerat dir que aquesta és una de les zones més maques per poder apreciar les morfologies estructurals que corresponen a una tectònica compressiva. Aquesta zona està formada per una sèrie de blocs encavalcats un sobre els altres. Aquesta és la manera que tenim de referir-nos els geòlegs a una estructura formada per un apilament de blocs que pujen uns sobre els altres. També és poden veure exemples molt guapos de plecs i de falles que compliquen un poc una estructura que a primera vista pot semblar senzilla.

De Geologia de Formentor

En la fotografia (extreta de angelikaundpeter) es poden veure els blocs encavalcats uns sobre els altres. Aquest apilament de blocs encavalcats també es pot apreciar en la imatge del Google maps que es posa a continuació.

De Geologia de Formentor

Pitjau aquí per veure els punts d’interès geològic de la zona.

L’expectacularitat d’aquest paisatge ha fet que s’hagi considerat un dels patrimonis geològics més importants de les illes Balears (Durán Valsero, 2006).

BIBLIOGRAFIA

DURÁN VALSERO, J.J. (2006) “Illes d’aigua, patrimoni geològic i hidrogeològic de les illes Balears”. Instituto Geológico y Minero de España; Conselleria de Medi Ambient, Govern Balear.

GELABERT, B.; SÀBAT, F. i RODRÍGUEZ-PEREA, A. (1991) “Estructura geològica de la península de Formentor (Mallorca)”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 34: 85-94.

GELABERT, B. (1998) “La estructura geológica de la mitad occidental de la isla de Mallorca”. Instituto Tecnológico GeoMinero de España. 129 p. Madrid.